La commemoració del Centenari ha de ser una nova fita en la història de l'Escola per tal d'encarar els canvis que el món educatiu ha d'afrontar en el segle XXI. Alguns immediats, com la Ley de Calidad en la Educación y la Ley de Formación Profesional que s'estan tramitant ara mateix. Altres de més abast, donat que avui el propi paper de les escoles i de l'educació estan en ple procés de canvi accelerat, fins al punt d'haver-nos de plantejar la plena incorporació a un món globalitzat i on les tecnologies de la informació i comunicació tenen un caràcter essencial. Més que mai, el coneixement s'està convertint en el principal factor productiu i d'avenç social i econòmic. Això, no pot deixar de tenir repercusions en un Centre educatiu com el nostre si vol poder celebrar el segon Centenari.

Potser és el moment de plantejar-se seriosament algunes preguntes: continuarà tenint sentit l'existència d'escoles o l'educació supera ja de llarg l'àmbit escolar ?. Les següents reflexions pretenen ajudar a pensar-hi:

L'EDUCACIÓ SUPERA L'ESCOLA:

-No l'ha superat sempre? Confusió educació-instrucció.Paper de l'Escola com a formadora de ciutadans des de la Revolució Francesa: transmissió valors socials i creació consciència nacional. Formació de mà d'obra qualificada. L'Escola etapa vida persones: formació centrada en uns anys determinats per passar després al món laboral.
-Amb tot, centralitat de l'Escola en l'educació amb l'extensió de l'ensenyament obligatori i pèrdua de pes d'altres agents socialitzadors: església, ateneus, societats obreres, família, etc. i, per tant, una certa justificació de la idea de què el lloc de l'educació era l'Escola. L'Escola també principal font de transmissió de coneixements i d'informació.

-Canvis socials que han donat lloc al plantejament que l'educació supera l'Escola:
Canvis en el paper i tipologia de la família i altres institucions socialitzadores que, contradictòriament amb l'enunciat, han tendit a descarregar en l'Escola funcions que no li pertanyen i demandes impossibles d'assumir pel seu nombre(sembla que tot ho ha de fer l'Escola per què no hi ha un altre lloc on fer-ho): normes de convivència i educació bàsiques, educació sexual, vial, etc.
Canvis en les pautes de relació socials: tancament en zones, àmbits i persones d'un status similar.
Aparició Societat Informació: mitjans de comunicació de masses, popularització informàtica, Internet etc.
Canvis en el mercat laboral i en la seva inserció i la necessitat de preparar-se constantment al llarg de la vida.
Globalització econòmica i social: mercats laborals universals (idiomes), nova economia (diferenciació entre valor borsari o capitalització de les empreses i valor real o facturació), fluxos migratoris importants.

-Contradiccions escolars:
Demanda de més serveis i més temps per part dels pares i al mateix temps menys valoració social de l'Escola i els seus professionals.
L'Escola ja no és el centre bàsic o únic d'informació i obtenció de coneixements i valors i normes per a una gran part de l'alumnat: TV, cd-rom, Internet, jocs interactius, etc
Escola únic àmbit de relació social de tots els joves fins al 16 anys, com a mínim: problemes diversitat social, cultural, econòmica, ...
Canvi del currículum escolar per afrontar canvis socials:LOGSE, però sense explicar ni raonar suficientment al professorat i a les famílies el canvi de paradigma educatiu que es pretenia.
Necessitat d'entrar plenament en l'àmbit de les noves tecnologies de la informació, sense tenir a vegades ni les eines ni el personal adequats.
L'Escola ja no ha de preparar tècnics o obrers especialitzats sinó persones capaces d'adaptar-se a un entorn constantment i ràpidament canviants.
Formació o educació com a tasca de tota la vida, no d'una etapa concreta, etc.
Dubtes sobre la pròpia necessitat Escola, possibilitats ensenyament telemàtic, no presencial.

-Conclusions finals:
L'informe Delors suggeria quins eren els objectius fonamentals de l'Escola actual:
Aprendre a conèixer
Aprendre a fer
Aprendre a viure junts/amb els altres
Aprendre a ser
I tot això amb la pretensió d'aconseguir de l'alumnat el gust per aprendre, la capacitat d'aprendre a aprendre i despertar-li la curiositat.
- Necessitat admetre uns sèrie de canvis:
L'Escola ja no serà ni l'únic, ni el principal segurament, mitjà de transmissió de coneixements, ni informació, i, per tant, canvi de demandes a l'Escola i necessitat per part d'aquesta de formar en el llenguatge i ús crític d'aquests nous mitjans.
L'Escola sí que ha de continuar sent el principal mitjà de socialització, fonamental per a la cohesió social i el desenvolupament d'allò que en diem la intel.ligència emocional. Problemàtica de la diversitat de l'alumnat, però també de l'oferta escolar (pública-privada).
Posar al servei de l'Escola tots els serveis lligats a la integració social: educadors de carrer, assistents socials, serveis sanitaris, mediadors culturals, serveis d'integració laboral, etc.
Modificar el currículum escolar en el sentit de fer-lo més globalitzat i centrat en l'obtenció dels objectius assenyalats per l'informe Delors.
Integrar en la cultura bàsica de tot l'alumnat l'ús de les noves eines informàtiques, internet, etc. per això és fonamental formar prèviament al professorat i introduir-les com a eines didàctiques generalitzades.
Modificar la formació del professorat en el sentit de convertir-lo en un tutor que guia l'aprenentatge més que un instructor i en un educador per l'acceptació del canvi i de la formació continua.
Convertir les Escoles en centres de formació integrals: no només per a l'alumnat sinó també per a les famílies, el barri i la ciutat, la qual cosa només és possible amb un altre model de gestió amb una incidència important de les autoritats locals.

-Final: L'educació supera l'Escola sense cap mena de dubte i, sembla que cada vegada ho farà més, però de moment no sabem esbrinar un altre model que en pressuposi la desaparició més o menys immediata tot i que si que en modificarà molt profundament les característiques actuals. Esperem que aquells/es que hem de preparar als joves per a una societat de canvis accelerats no siguem els més resistents a qualsevol mena de canvi.