 ELS
PRIMERS ANYS (1911-1939) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
JA TENIM ESCOLA
Finalment, i tot i que ja s'utilitzava des de l'octubre de 1910, s'inaugurà oficialment el nou edifici que havia d'hostatjar l'Escola fins a la dècada dels anys 60. La inauguració es feu oficialment el dia 15 de maig de 1911, amb una mica d'endarreriment respecte al seu acabament, potser pels recents fets de la Setmana Tràgica de 1909 i la vaga plantejada per la Federació Obrera Sabadellenca el 1910 contra l'empresa Seydoux i que acabà amb el locaout patronal declarat per la Unió Industrial i la vaga general d'octubre del mateix any.
Invitació a la inauguració del nou edifici. 15/05/1911. Arxiu de l'Escola. L'Escola comptava ja amb una seu capaç d'encabir perfectament, i en les adequades condicions, els ensenyaments que impartia, i que s'anaren ampliant d'acord amb les noves necessitats: el curs 1910-11 s'introduí una assignatura sobre l'electricitat; el 1912-13 la mecanografia; el 1917-18 l'anglès i l'alemany...De totes maneres la major part d'alumnes estaven matriculats a preparatòria, comptabilitat de taller, teoria i pràctica de teixits, aritmètica i geometria, àlgebra i el dibuix en el seus diversos tipus.
La Junta del Patronat estava formada llavors (segons extracte del Llibre d'Actes, de 19 d'octubre de 1910) per: Feliu Griera (Alcalde i President del Patronat), Mossén Josep Perarnau (Arxiprest de Sant Fèlix i Vicepresident primer del Patronat),Modest Durán (president del Gremi de Fabricants i Vicepresident segon),. I els vocals: Enric Turull (Tresorer de la Caixa de Sabadell), Antonino Oliver (President de l'Acadèmia de Belles Arts), Miquel Sanmiquel (President de la Cambra de Comerç), Francesc Izard (Delegat de l'Ajuntament i Secretari de la Junta del Patronat), Josep A. Durán Falguera (Delegat del Banc de Sabadell), Francesc d'Assís Barata (Delegat de la Cambra Agrícola Oficial), Joan Sala (Delegat del Gremi de Fabricants), Jordi Forcada (Delegat de la Caixa de Sabadell) i Josep Figueras (Delegat de l'Acadèmia de Belles Arts). Segons el Pla d'Ensenyament del curs 1910-11 l'Escola tenia quatre grans seccions: Secció general (preparatòria, que suposava una formació bàsica en el coneixement de nombres enters i decimals i fraccions, sistema mètric, divisibilitat, potències, arrels i proporcions i aplicacions de les mateixes),Secció Industrial (amb mecànics, fusters de màquines i similars; modelistes; electricistes; tintorers i aprestadors; filadors o teixidors; contramestres de teixits; dibuixants de teixits i caps de fàbrica, amb quatre cursos de durada cadascun), Secció Comercial (teneduria de llibres, en dos cursos) i Secció d'Arts i Oficis (fusters d'obres i ebanistes; paletes; escultors; lampistes i pintors decoradors, amb tres cursos cadascun). Els alumnes, recordem, podien matricular-se en qualsevol assignatura i no calia aprovar-la per poder-se matricular en una altra. És interessant destacar al respecte el que es deia en el Pla d'Ensenyament del curs 1910/11: "Los alumnos asistentes a las clases nocturnas todas y á las diurnas de Dibujo, reciben la enseñanza completamente gratuita, debiendo solamente al suscribir la matrícula, depositar como garantia de cuimplimiento del Reglamento interior de la Escuela, la cantidad de Ptas. 7'50. Perderà este depósito el alumno que cometa 10 faltas injustificadas de asistencia. El importe de los depósitos perdidos se rapartirá en premios á los alumnos cuya asistencia haya sido completa". Per molts alumnes assistir a l'Escola de 7 a 9 del vespre era un esforç titànic. Remarquem que de fet molts d'ells eren treballadors que assistien a l'Escola per completar la seva formació després de fer una jornada d'11 hores diàries (set els dissabtes) el 1911. Fins el 1913 no s'aconseguí la jornada de 60 hores setmanals i no fou fins el 1919 que s'establiren les 8 hores de treball diari. El reconeixement legal de la figura de l'aprenent (Llei de 17 de juliol de 1911) també ajudà a regularitzar la situació de molts dels alumnes de l'Escola. El quadre de personal de l'Escola per al curs 1910/11 era el següent: En Narcís Giralt i Sallarès, Director. En Jaume Cortada, Secretari. Els professors: Manuel Vidal, Mariano Brujas, Josep Renom, Froilán Soler, Jaume Casas, Miquel Pach, Salvador Serracanta, Josep Carreras, Jaume Deu, Joan Vila, Joan Vilatobà, Pere Gorro i els propis Narcís Giralt i Jaume Cortada. Com a auxiliars figuraven: En Camil Giralt, Rafael Barbany, Modest Busquets (els tres exalumnes de la pròpia Escola) i Josep Segura. Com a subalterns: N'Isidre Morral, Feliu Artigas i Gabriel Clausellas. Precisament el febrer del 1911 es produí un conflicte entre el rector de Sant Fèlix, vicepresident del Patronat, i el professorat. Mossèn Perarnau s'escandalitzà en un full dominical perquè en les classes de dibuix al natural de l'Escola s'emprava un model nu (un nen de 9 o 10 anys), la qual cosa provocà la reacció del professorat que defensà el seu dret a emprar models al natural i sobretot que el rector fes públic un problema que s'havia de resoldre dins mateix del Patronat.
Classe de dibuix al natural 1930. Fotografia de F. Casañas (AHS). ELS PRESSUPOSTOS El Pressupost general per al curs 1910/11 (fulletó imprès per Tipografia Vives) era el següent: Ingressos
Despeses generals ordinàries
S'incloïa també un Pressupost extraordinari per a la instal.lació de laboratoris tecnològics i tallers de pràctiques, que pujava a 72.093'50 ptes. Així mateix es deia: "La Escuela no cuenta con ningún ingreso propio, toda vez que los alumnos no satisfacen cuota alguna por inscripción de matrícula". Aquests Pressupostos venien signats per la Junta Administrativa: En Modest Duran (president), Jordi Forcada (vicepresident), Josep Figueras Soler (vocal), Joan Sala (tresorer) i Francesc Izard (Secretari).
Els Pressupostos que hi ha a l'Arxiu de l'Escola d'aquests anys reflecteixen les següents dades:
Els anys marcat amb asteric * corresponent a projectes de Pressupost, els altres en canvi són liquidacions del Pressupost. Seria molt feixuc entrar en l'anàlisi detallada d'aquests pressupostos, però almenys apuntarem algunes dades: 1)es constata el constant endarreriment en el cobrament dels cànons corresponents a canalons i inspecció industrial. 2) els ingressos fonamentals seran sempre els procedents del cànons de canalons i inspecció industrial (7.2968 i 19.925 ptes. el 1916 i 25.000 i 60.000 ptes. el 1935, respectivament), més les subvencions de la Diputació, l'Estat, l'Ajuntament i les entitats que formaven el Patronat). 3) Els ingressos per matrícules passaran de les 132'77 ptes. del 1916 a les 2.500 ptes. del 1935. 4) el capítol de despeses més important serà sempre -llevat d'algunes obres de reforma o adquisició de nou material que es fan puntualment- els salaris del professorat. Capítol que passarà de 23.839'65 ptes. el 1916 a 85.000 ptes. el 1935. 5) En la liquidació del Pressupost del 1935 hom observa que s'ha creat un fons de jubilació format per títols de deute amortitzable de l'Estat per valor, en aquells moments, de 113.618'25 ptes. Títols que sobreviuran a la guerra civil.6) Els pressupostos del 1929 i 1930 van a nom del Patronato Local de la Formación Técnica Industrial i no del Patronat de l'Escola, reflex dels problemes legals del moment. LES ACTIVITATS DOCENTS Les actes d'exàmens del curs 1912-1913 reflecteixen els alumnes examinats per a cada matèria: Preparatòria, 51; Aritmètica, 28; Geometria descriptiva, 10; Àlgebra, 5; Comptabilitat, 33; Francès,35; Mecànica aplicada, 4; Física industrial, 3; Dibuix de màquines, 21; Modelat en fang, 12; Dibuix artístic, 67; Dibuix antic, 10; Dibuix natural, 5; Dibuix aplicat, 5; Teixits, 26; Mecanografia, 5; Electrotecnia, 1; Tecnologia tèxtil, 4. (Recordem que aquests són els alumnes examinats, no els matriculats que eren més). De fet, l'assistència a classe era tot un esforç i no eren molts els sabadellencs que el feien:"Todavía no ha comprendido la inmensa mayoría de la clase obrera, y doloroso es decirlo, tampoco la patronal, el cambio que en la marcha de las fábricas y en el funcionamiento comercial se operaría, de ser más intensa la frecuentación de las clases que estas Escuelas sostienen. Mas de tres cuartas partes de la clase proletaria no se han dado cuenta aun, de la inmensa diferencia que media entre el hombe instruido y el analfabeto en materias profesionales, pues aun cuando comprendemos perfectamente lo penoso que resulta el procurarse instrucción en horas extraordinarias de la noche, es tan sumamente importante y trascendental el ser ó no ser...Si la clase patronal por su parte, sintiera con alteza de miras la necesidad que tiene la industria de contar con un núcleo abundante é inteligente de auxiliares, para competir equilibradamente con la producción extrangera, y si conjuntamente pensara, aun siendo con egoismo, que el obrero en acción representa una fuerza economica de mucho mayor valor que el capital de que se sirve y que elevando esa fuerza al máximo de su potencial mediante la educación profesional, mayores serian tambien sus rendimientos, pondria de su parte cuanto fuera menester para que ni un solo obrero dejara de conocer teorica y practicamente el tecnicismo de su profesion. pero por desgracia no es así. Ni unos ni otros han llegado á la entraña de su conveniencia. Será necesario para reaccionarles que venga una ley de asistencia obligatoria y que esa asistencia sea en horas pertenecientes á la jornada de trabajo".(Text mecanografiat del President de l'Acadèmia de Belles Arts, 1914). El propi Narcís Giralt en la memòria del curs 1921/22 manifestava:"...en las clases que se dán a ultima hora de la tarde es muy grande la deserción de alumnos, cuyas causas principales son, que en las fábricas y talleres retienen a los aprendices una hora ó mas despues de la reglamentaria ó sea de las seis de la tarde y que aun si el alumno podria muy bién aunque retenido por menos de una hora entrar en clase a las siete, prefiere perderla a tener que cenar mas tarde de lo acostumbrado y a que de ser asi, su familia no le permitiera salir de casa despues de cenar". Precisament aquell curs es posà en marxa el carnet de l'estudiant per controlar l'assistència a classe i el curs 1922/23 es va obligar a l'alumnat a seguir el pla d'estudis, acabant amb la llibertat de seguir les matèries que volgués. El 1917 el Patronat oferí a la Mancomunitat de Catalunya l'edifici com a possible seu per a una Escola de Comerç (segons escrit de 29 d'octubre de 1917), amb la intenció d'aprofitar millor les instal.lacions en hores que no s'utilitzaven, però de moment no tingué èxit, i el 1920 l'Ajuntament comprà un edifici al carrer Viladot per a tal fi. El 7 de gener de 1918 s'inaugurà l'Escola de Cosidores de peces, com una oferta més de l'Escola per formar obreres aptes per cosir, escutiar i esborrar peces, a iniciativa de la Unió Industrial (presidida per Leandre Feliu). En les seves bases es deia: "La enseyança serà de quinze mesos, dividits en tres períodes i formant cada període una secció. El primer període serà de tres mesos; les alumnes no percibiràn cap retribució, però al finalitzar el trimestre se les premiarà amb una llibreta de la Caixa d'Estalvis, per valor de 25 pessetes, com a recompensa a la aplicació i aptitut de cada una. El segon període és de sis mesos de duració; les alumnes seràn retribuïdes amb quatre pessetes per setmana de sis dies, cobrant-les cada dissabte. El tercer període és també de sis mesos, essent la retribució de vuit pessetes per setmana ordinaria que seràn pagades també el dissabte...Passats els quinze mesos s'entregarà a les alumnes un carnet de suficiencia que deurà ésser reconegut pels senyors fabricants. Les hores de treball serán: al dematí de 9 a 12 i a la tarda de 2 a 5. S'exceptúa la tarda dels dissabtes en què, d'acord amb lo establert en la industria fabril de la nostra ciutat deixarà de treballar-se. Des de la terminació de la classe de cosir, a la tarda, fins a les 7 de tots els dies de treball les alumnes deuràn permaneixer en la Escola per a rebre gratuïtament l'ensenyança primaria...Per a esser alumna és precís haver complert la edat de deu anys...".(Segons full imprès de l'Arxiu de l'Escola, amb data 30 de novembre de 1917). El text ens ajuda força a entendre les condicions de vida i estudi de l'època per a les nenes de classe obrera i marca l'inici d'uns estudis força importants fins que el desenvolupament de la indústria tèxtil els feu obsolets a la postguerra.
Homenatge a Narcís Giralt amb motiu del nomenament de cavaller de la Gran Creu d'Isabel la Catòlica (3 de maig de 1925).Fotografia de F. Casañas (AHS). L'OBRA D'UN HOME Durant aquests anys els Directors foren En Narcís Giralt i Sallarès (mort el 1925), N'Enric Cassassas i Cantó i N'Esteve Salavert i Brujas. La mort del seu fundador, En Narcís Giralt, suposà una nova etapa. Del tarannà i importància del paper d'En Narcís Giralt en pot ser una bona mostra que aquest en una carta manuscrita de 5 de novembre de 1919 demanava la seva jubilació al Patronat en els següents termes:"Habent arrivat el que sots-criu à l'avançada edat de setanta quatre anys lo qual penso dona ja lloc al descans, i tenint per altra part la salut bastant delicada: prego al Patronat d'aquesra Escola...se serveeixi concedirme la jubilació dels carrecs de Director i Professor...". La resposta de data 10 de novembre de 1919 del President del patronat, l'Alcalde Pascual Salichs, fou la següent:"Aquest Patronat...vá acordar per unanimitat que a pessar dels motius aduits en el vostre comunicat...no vos sigués aquella admesa i pregar'vos al 'ensemps que la retireu.-El que tenim l'honor de comunicar'vos i no dubtant atendreu el prec d'aquesta Junta, vos adrecem per endavant les mes corals merces...". En Narcís Giralt continuà sent el Director fins a la seva mort. Precisament l'any 1925, el Patronat decidí canviar l'estructura de l'Escola i va crear tres grups d'estudis: Ensenyaments generals (a càrrec de n'Enric Cassassas com a subdirector), Ensenyaments industrials (a càrrec d'En Jaume Cortada, com a subdirector d'aquesta secció) i Ensenyaments Artístics (amb En Joan Vila Cinca, com a Subdirector de la secció). El nomenament d'Enric Cassassas-30 de desembre de 1925- provocà tot un conflicte donat que es va haver de demanar l'autorització del Ministerio de Intrucción Pública, ja què exercia com a Mestre Nacional, i no fou rebuda de bon grat pel conjunt del professorat que signà un escrit amb data de 28 de desembre de 1925 manifestant el seu desacord amb què s'hagués escollit una persona que no tenia titulació superior universitària.
Capella ardent d'En Narcís Giralt 1925.Fotografia de F. Casañas (AHS).
L'ESTATUS LEGAL En els anys 20 l'Escola hagué de resoldre els problemes plantejats pel seu estatus legal. En promulgar l'Estat l'Estatuto de la Enseñanza Industrial (1924), els Ajuntaments de més de 20.000 habitants quedaven obligats a crear i sostenir una escola elemental de treball o, en el seu lloc, a subvencionar una escola privada existent a la població. En aquest Estatuto es determinava que tindrien caràcter oficial les escoles sostingudes per l'Estat, província o municipi i,caràcter privat, les sostingudes per particulars o per corporacions diferents dels òrgans de l'administració pública, central, provincial, o municipal. Aquestes últimes podien ser inspeccionades o lliures: les inspeccionades, sota la inspecció o tutela de l'Estat, el qual podia subvencionar-les, i les lliures, sotmeses només a les disposicions de les lleis generals de l'Estat. La Junta del Patronat de l'Escola va entendre que, donat el seu caràcter d'escola lliure, no havia de fer cap canvi i continuà funcionant com abans de la publicació de l'esmentat Estatuto. De totes maneres, el 1926 la Junta Regional de Enseñanza Industrial instà a disoldre la Junta del Patronat i a crear la Junta Local de Enseñanza Industrial. El criteri de l'esmentada Junta Provincial era que l'Escola havia de considerar-se oficial puix era sostinguda pel Municipi, malgrat les manifestacions contràries dels altres membres del Patronat (S'ha de dir que en un escrit de 10 d'abril de 1930, la Junta del Patronat encapçalada pel nou Alcalde Juan Mari Corominas, deixa constància de l'actuació a espatlles de la resta del Patronat de l'anterior Alcalde el Dr. Relat). Per resoldre el problema la Junta del Patronat acordà dirigir-se al Ministro de Trabajo per tal que l'Escola fos declarada privada subvencionada, amb la qual cosa s'intentava evitar que l'Ajuntament hagués de crear i sostenir una escola oficial.
El 1927 el Ministeri de Treball projectà una Reial Ordre declarant oficial l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, Reial Ordre que no s'arribà mai a signar i publicar mercès a les gestions ciutadanes per aturar-la, i que s'exposaren al mateix Dictador Primo de Rivera en la seva visita a l'Escola el 21 de gener de 1929. Finalment el 1930, després d'una visita a l'Escola del propi Ministro de Trabajo y Previsión Social, una Reial Ordre de 29 de setembre de 1930 establí que l'Escola era declarada escola privada, facultant-la per expedir certificats docents i d'aptitud professional en la forma i d'acord al model que aprovi la Junta del Patronat, fent constar en els documents el caràcter privat de dita Escola, però manifestant que els estudis realitzats podran adquirir validesa oficial sempre que siguin revalidats en una escola oficial sostinguda per l'Estat. S'havia aconseguit salvar el caràcter propi de l'Escola i el seu model de gestió.
Visites a l'Escola el 1925 de la Dra. Cuadra Bordas i la Junta de l'Associació de la Premsa i del Bisbe de Barcelona, Dr. Reig. Fotografies de Francesc Casañas (AHS). LA BIBLIOTECA GIRALT I EL PREMI GIRALT El 1923 s'emprengué la iniciativa de craer una Biblioteca pública "Tècnica-Tèxtil", per a la dotació de la qual es recorregué a uns bons d'ajut en els quals consta:"En_________, contribueix amb______ pessetes, al progecte de la Biblioteca pública Tècnica-Tèxtil que s'instal.larà en la Escola d'Arts i Oficis, d'aquesta ciutat, la qual s'inaugurarà el dia del homenatge al insigne patrici sabadellenc en Narcís Giralt, com a ofrena que els seus deixebles li dedicaran...". Fou l'origen de l'important Biblioteca Giralt que arrivà a comptar amb més de 12.000 volums i que es disgregà amb la desparició del Patronat. El 29 d'abril de 1925 el Claustre del professorat decidí crear el Premi Giralt, en homenatge al fundador de l'Escola. "...destinat a prestar l'apoi economic als ex-alumnes, nois i noies, que's trovin faltats dels elements indispensables per a continuar els seus estudis ó que vulguin perfeccionar-se en el seu art ú Ofici". Els sol.licitants havien d'haver cursat i aprovat els estudis corresponents a un dels arts o oficis de l'escola i que els seus pares:"...no comtin amb altre ingrés qu'el equivalent a un jornal de trevallador, encarregat o contramestre...El montant del premi será la quantitat anyal que resulti de deixar tots els professors de l'Escola, exceptuant el Sr. Giralt, el dos % del seu sou...El jurat per a fallar el concurs estará format per tots el professors de l'Escola". (De les Bases per al Concurs Premi Giralt. Arxiu de l'Escola).
Biblioteca de l'Escola 1930 aprox. Fotografia de F. Casañas (AHS). L'INSTITUT D'ORIENTACIÓ PROFESSIONAL Els canvis en la indústria i en les necessitats de formació dels obrers van portar el 1918 a la creació, per part de la Mancomunitat de Catalunya, de l'Institut d'Orientació Professional de Barcelona, molt influit pel taylorisme i les noves orientacions de la Sociologia i l'Economia que pregonaven que un dels mals pitjors de la col.lectivitat treballadora era la mala distribució de l'activitat humana en els diversos ordres d'ocupació per l'absència d'aptituds necessàries i per la manca de sistemes organitzats d'adaptació. El problema era la inconsciència general sobre el problema de l'iniciament professional i la desemparança en què es veien immersos els escolars quan havien de fer l'elecció d'ofici. Es creava així el primer organisme d'orientació professional de Catalunya entenent l'esmentada orientació com "l'acció encaminada a informar i aconsellar els joves al moment d'elegir una professió d'acord amb llurs aptituds i en el possible, amb les necessitats del mercat de treball" (conferència del 14 de maig de 1921 de Josep Ruiz i Castella). L'Institut té com a objecte: a)estudiar ponderadament l'estat actual dels oficis, arts i indústries ciutadanes, per tal de fer l'orientació col.lectiva de la població escolar. b)practicar l'orientació professional individual. c)exercir l'acció de patronat sobre els aprenents de la ciutat i d) practicar estudis d'investigació i síntesi de caràcter antropomètric i mental o psicològic en aplicació als fins de l'Institut. El 14 d'abril de 1922 es dirigí a l'Alcalde la proposta d'organització a Sabadell d'una filial de l'Institut d'Orientació Professional de Barcelona amb el nom de Servei d'Orientació Professional i que preveu que tingui la seva seu a l'Escola tot considerant que a més serà més eficaç si té el caràcter de "...servei complementari de l'Escola, exigint als seus alumnes la prèvia orientació professional per l'ingrés en ella". De fet, la seu social finalment s'establí al carrer Gràcia nº 6, domicili social de l'Associació de Ciències Mèdiques. En els arguments d'aquesta proposta queden ben clars els objectius i plantejaments de què hom partia:"...l'exercici d'un ofici pel que manquen condicions físiques o psíquiques porta a resultats funestos: uns venen fatalment a contraure determinades enfermetats amb la realització d'una tasca que per la seva debilitat fisiològica natural devien sobre tot evitat, com pre-tuberculosos en professions que reclamen força muscular, tals com fusters, manyans,...; deficients de la vista que son tan numerosos en professions que exigeixen molta agudesa visual com teixidores, cusidores, dibuixants,..., delicats de l'aparell digestiu en oficis que obliguen a permaneixer en la proximitat de focus de calor, com fogoners, forjadors, soldadors, cuiners... Altres emprenen oficis pels que els manquen essencials condicions de temperament i caràcter: els que no tenen rapidesa de percepció sensorial i de reacció motriu en oficis que la reclamen en grau superior, com xofers i conductors de tota mena de veicles, essent causa d'accidents lamentables. Uns poseint facultats d'iniciativa que reclamen tasques variades s'avorreixen en un treball monòton, mentres altres de temperament automatitzable fallen en ocupacions que exigeixen adaptació a circumstàncies constantment variables..."(AHS, Cultura, Expedient 879, 1923). El servei s'estructurava en una Junta de Patronatge, una Junta de Govern i una Oficina (amb seccions d'Informació, Mèdico-Antropomètrica, Psicomètrica, Estadística i Secretaria). Aquest Servei traslladà posteriorment la seva seu a l'edifici de la Caixa de Pensions i actuà entre el 1923 i el 1928. Primer, les seves activitats es dirigien només als nois i posteriorment s'incorporà a les noies de la secció de cosidores i passadores-nuadores de l'Escola, que serví com a laboratori d'assaig de moltes de les seves actuacions. La veritat és que les mancances econòmiques varen limitar molt les seves possibilitats i en el mes de març del 1928 s'acordà traspassar el Servei a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis amb les següents condicions: a)S'ofereix a l'Escola Industrial el Servei d'Orientació Professional amb tot el que l'integra. b) Es traspassa a la jurisdicció del Patronat de l'Escola el personal tècnic i auxiliar del Servei d'Orientació Professional. c) Es traspassen també tots els béns del Servei, així com les dades tècniques experimentals recollides en les investigacions fetes i tota la documentació. d) Es dóna per acabada la tasca del Patronat del Servei d'Orientació Professional des del moment que se'n faci càrrec l'Escola Industrial. No cal dir que això permeté a l'Escola comptar amb un Servei que en aquells moments pocs centres educatius podien oferir.
Gabinet mèdic-psicotècnic 1930, Foto de Francesc Casañas (AHS). ELS ENSENYAMENTS Segurament amb motiu de la problemàtica abans esmentada de l'estatus legal de l'Escola, l'any 1927 s'elaborà un estudi estadístic de l'alumnat del curs 1926-27. Aquest estudi ens forneix un seguit de dades que ens ajudaran a comprendre com era l'Escola i cap on anava evolucionant. Aquestes dades són les següents: El nombre total d'alumnes matriculats era de 518, repartits en les següents seccions: Secció de Preparatòria, 114; Secció industrial, 205; Secció comercial, 90; Secció d'arts i oficis, 52; Secció diversos, 29; Classes diurnes, 28. Per edats la distribució de l'alumnat era aquesta:
Aula de Belles Arts 1923(aprox).Fotografia de F. Casañas (AHS). Els alumnes estaven matriculats en aquests grups de cada secció:
Aula de Dibuix amb el professor Joaquim Manich, arquitecte municipal de 1925 ?. Fotografia de F. Casañas (AHS). Classificació per oficis de l'alumnat matriculat:
Per assignatures i notes:
Les matèries que s'impartien en els cursos de preparatòria (segons dades del curs 1929/30) eren: Gramàtica castellana, Nocions de geografia i història d'Espanya, Nocions de matemàtiques pràctiques, Aritmètica i geometria pràctiques i Nocions de dibuix. A la secció de sargidores i passadores-nuadores s'impartia tecnologia i pràctiques de les respectives especialitats.
Escola Industrial 1928. Fotografia de F. Casañas (AHS). L'ESCOLA I L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL El 1929, l'Escola participà amb un estand propi (dins de l'estand de Sabadell, obra de l'arquitecte Santiago Casulleras i de N'Antoni Vila-Arrufat) a l'Exposició Universal de Barcelona, exposant-hi diversos teixits artístics fets per l'alumnat de Teoria de Teixits del professor Lluís Mas.
Dibuix de l'Escola procedent llibre sobre partcipació Sabadell a l'exposició Universal 1929.Biblioteca Escola. L'ESCOLA I EL MUSEU D'HISTÒRIA La Junta local de Museus i Excavacions fou creada el 1912 (segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament, sessió del 18 d'octubre de 1912) amb motiu de l'aparició de les restes properes al Santuari de la Salut (l'excavació de les quals fou oferta a Josep Puig i Cadafalch)i en formava part, entre d'altres, un representant de l'Escola. Durant aquests anys l'Escola fou el lloc on s'anaren reunint i exposant les primeres peces del que després -als anys 30- fou el Museu d'Història de la Ciutat, que curiosament es feu en la que fou la seva primera seu.
Antiga instal.lació del Museu a l'Escola 1928. Fotografia de F. Casañas (AHS). LA II REPÚBLICA I LA GENERALITAT L'arribada de la República i de la Generalitat el 1931 suposà una forta embranzida pel món educatiu sabadellenc que intentà posar fi al dèficit històric en l'equipament escolar de la ciutat (el 1931 hi havia 8750 nens i nenes a Sabadell, dels quals només estaven escolaritzats 5381) i així es començaren a construir escoles (3 a Can Rull i 1 a la carretera de Castellar) i es planificaren tot un seguit d'actuacions que la guerra civil estroncà: la creació de guarderies - promocionades per la Lliga Laica Femenina-, la creació de l'Escola-jardí Decroly -pels infants amb disminució psíquica-, una Escola de Muntanya, un Institut-escola d'Ensenyament Secundari, un Institut Obrer -on puguessin cursar batxillerat les classes populars subvencionades per l'estat pel sosteniment familiar-, una Escola Central d'Idiomes, una Escola del Bosc a Can Feu, etc. En aquest context l'Escola Industrial continuà la seva tasca docent guiada com sempre pel Patronat i assegurada la seva situació legal amb la declaració del 1930 de privada-subvencionada. Allò que sí que va anar canviant van ser les condicions de treball del conjunt de la classe obrera i les contradiccions plantejades per l'esperit paternalista que guià la fundació de l'Escola i les noves realitats en les relacions entre l'empresariat i la classe obrera; contradiccions que també es van plantejar en el si de l'Escola i en el seu funcionament.
Classe de Dibuix Artístic 1930?. Fotografia de F. Casañas (AHS). El Pressupost d'Ingressos i Despeses de l'any 1931 ens ajuda a fer-nos una idea de com es mantenia l'Escola: INGRESSOS
DESPESES
Nota: El 1924 se suprimí la subvenció de l'Estat (10.000 ptes. anyals).Sabem també que el 1930 les subvencions oficials suposaven el 21% dels ingressos de l'Escola.
|
Fotografia
de l'Escola 1911.
Fotografia
actual antiga Escola.
Foto
de 1910 procedent del Projecte de Pressupostos del curs 1910/11.Arxiu
Escola.
Foto
Escola 1925.Arxiu Escola.
Tallers antiga Escola.
Aula d'Arts Aplicades 1930 aprox. Fotografia de
F. Casañas (AHS). 
Aula tecnologia tèxtil 1930 aprox. Fotografia
de F. Casañas (AHS). 
Secció de telers manuals 1930 aprox. Fotografia
de F. Casañas (AHS). 
| Alumnat/Estudis | Curs 1932/33 | Curs 1933/34 | Curs 1934/35 |
| Alumnat nocturn | 515 | 382 | 389 |
| Alumnat diürn | 186 | 133 | 88 |
| Homes | 491 | 375 | 392 |
| Dones | 210 | 140 | 85 |
| Preparatòria | 194 | 38 | --- |
| Mecànics, fusters de màquines, electricistes i llauners | 101 | 96 | 96 |
| Contramestres de teixits, filats, de tints, aparells i acabats, dibuixants de teixits i Directors d'indústries tèxtils | 19 | 63 | 80 |
| Comerç | 34 | 80 | 86 |
| Paletes | 4 | 5 | 11 |
| Pintors decoradors | 11 | 9 | 6 |
| Escultors, joiers i serrallers | 3 | 2 | 3 |
| Picapedrers, guixaires, ebenistes i terrissaires | 8 | 4 | 2 |
| Sargidores | 127 | 83 | 42 |
| Passadores-nuadores | 23 | 14 | 7 |
| Varis | 53 | 67 | 72 |
El cursos 1933/34 i 1934/35 apareixen diferenciats els mecànics i electricistes (96 en ambdós cursos) i els Fusters, ebenistes i modelistes (18 i 23). I el curs 1934/35 apareixen 10 alumnes com a estudiants de Belles Arts.
En la Ressenya del curs 1934/35 també es fan constar les diverses remodelacions efectuades al taller d'escultura, a l'aula de dibuix, a les classes de mecànica i electricitat i l'establiment de nous laboratoris de física i química i d'una aula d'arts decoratives.
El quadre del professorat (segons la ressenya de la inauguració del curs 1934/35) estava compost per:
Professorat numerari
Esteve Salavert i Brujas, Director i professor de Pràctiques de química i Nocions de ciències físico-naturals. Joan Vila Cinca, Vice-Director i professor de Dibuix antic, Dibuix del natural, Perspectiva, Pintura i Dibuix aplicat al teixit. Jaume Cortada i Rauret, Secretari i professor de Mecànica i Electrotècnia. Miquel Sampere i Oriach, Vice-Secretari i professor de Geometria descriptiva i Dibuix geomètric. Miquel Pach i Brualla, professor d'Aritmètica i Geometria pràctiques, Aritmètica comercial i Complements d'instrucció primària. Joan Vilatobà i Figuls, professor de Nocions de matemàtiques pràctiques i Practiques mercantils. Pere Gorro i Costa, professor de Modelat i Talla en fusta. Joaquim Manich i Comerma, professor de Tecnologia de l'ofici de paleta i de Dibuix geomètric. Ildefons Morales i Acebo, professor de Geometria i trigonometria i d'Exercicis pràctics d'àlgebra, geometria i trigonometria. Lluís Mas i Gomis, professor de Teoria de teixits i de Dibuix aplicat sobre quadrícula. Tadeu Petxamé i Colomer, professor de Gramàtiques catalana i castellana comparades i de Comptabilitat. Feliu Pla i Formosa, professor d'anglès. Renat Duverlé i Elmay, professor de francès. Gertrudis Artigas i Setó, professora de Tecnologia i pràctiques de l'ofici de codidores de peces. Antoni Vila i Arrufat, professor d'Arts decoratives. Alfons Casals i Duran, professor de Tecnologia de les matèries tèxtils, Tecnologia de filats, Tecnologia de teixits i Tecnologia química i física dels tèxtils i llurs pràctiques. Feliu Renau i Vallribera, professor interí de mecanografia i oficial de Secretaria. Josep Vila Joanico, professor de Tecnologia de fusters i de mecànica per a fusters. Màrius Vilatobà, professor de Dibuix antic, del natural i pintura. Pere Salavert, professor de Nocions de ciències per a mecànics i per a comptables i pràctiques de química.
Professorat auxiliar
Pere Rimblas i Pagès, professor auxiliar de Dibuix geomètric (no en el curs 1934/35). Joan Morales, professor d'Aritmètica i geometria, Àlgebra i Física i química. Miquel Masclans, professor de Mercologia, duanes, transports i assegurances, Organització mercantil i Mercats, propaganda, moneda, canvi internacional...
Mestres de taller
Enric Soler i Mateu, mestre de teixits. Mercè Alemany Sallent, mestressa de passadores-nuadores. Teresa Manyalich, ajudant de pràctiques de passar i nuar.
Personal del Servei d'Orientació Professional:
Francesc del Olmo, cap psicotècnic. Joan Mallofré, metge. Joan Arús, secretari.
El Secretari habilitat de la Junta del Patronat era En Francesc de P. Borguñó Torras.
Segons ens consta en diversa documentació, en aquests anys 30 es constituï un dipòsit de valors al Banc de Sabadell en paper de deute de l'Estat, per tal de fer front a les despeses que per jubilacions i drets passius del professorat havia compromès el Patronat de l'Escola segons una modificació dels articles 37 i 38 del Reglament de Règim Interior, de data de desembre de 1934. En aquesta modificació s'establien entre d'altres coses que el professor podia optar per una renta vitalícia segons els anys de servei o una indemnització lliurada en una vegada a l'hora de jubilar-se (article 37, D) i que les jubilacions tindrien caràcter voluntari a partir dels 60 anys i forçós des de la mateixa edat si així ho acordava la Junta del Patronat (article 37, F).
Despatx i sala de reunions 1930 aprox. Fotografies de F. Casañas (AHS).
Imatge escut AAiEE
La primera vaga de l'alumnat de què tenim constància es produí el desembre del 1919 en què aquests feren una plantada per reclamar el retorn a classe del professor Morales (professor de tecnologia tèxtil i àlgebra). El 23 de desembre s'expulsà (per 8 vots contra 6) als alumnes considerats instigadors de la vaga.
Professor i alumnes Escola 1935.Arxiu Escola.
L'ASSOCIACIÓ D'ALUMNES I EX-ALUMNES
Logotip de l'Associació d'alumnes i ex-alumnes
de l'Escola.
Els canvis socials i polítics que portà la República també es reflectiren en la creació de l'Associació d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola. Els Estatuts d'aquesta associació -presentats al Govern Civil el dia 26 de novembre de 1931- en definia les seves funcions:
"L'Associació d'Alumnes i Ex-alumnes de l'Escola Industrial és una entitat destinada al foment de la cultura intel.lectual i física dels seus associats com a complement de l'obra docent de la mateixa"(article 1er.). "L'entitat aliena a tota tendència política, religiosa o social, empararà totes les determinacions en un ampli criteri de llibertat i en el respecte més absolut a totes les idees noblement professades"(article 3er.).
L'entitat era regida per un Consell General de Delegats format per:1.- Un delegat de cada una de les assignatures que es cursaven a l'Escola i dos delegats per ex-alumnes. 2.- La Junta Directiva nomenada per elecció del Consell General. 3.- Les Juntes de les Seccions que es creessin (aquestes seccions foren les de: Cultura, Atlètica, Excursionista, Esperantista, Discòfila -de breu durada- i Femenina).
Les pretensions inicials de l'Associació eren les de complementar les activitats de l'Escola i mantenir el lligam amb ella per part dels ex-alumnes i en els primers temps mantení unes relacions estretes amb el Patronat de l'Escola (no s'oblidi que la seva seu estava en el mateix edifici escolar, la seva presència en la taula presidencial en l'acte solemne d'apertura del curs, les subvencions per a l'edició del butlletí de l'associació i els viatges d'estudi, la tasca de suplència d'algun professor que feien els membres de l'associació, etc.), però de mica en mica la seva activitat anà creant tibantors amb el Patronat i alguns membres del Claustre de Professors, sobretot des del moment en què l'Associació orientà les seves activitats cap a "... l'obtenció d'un millorament col.lectiu en l'ensenyança que es donava a l'unica escola professional existent a Sabadell". Les observacions i queixes que l'associació feia respecte a mancances detectades en alguna aula o posant en qüestió el sistema pedagògic seguit per algun professor iniciaren aquest distanciament que es feu més patent quan des del 1935 l'Associació insistí en tenir representació en el Patronat de l'Escola, cosa a la qual aquest mai accedí, fins després d'inicida la Guerra Civil, quan de fet el l'Escola passà a dependre exclussivament de l'ajuntament. De fet, l'associacionisme estudiantil posava en dubte una forma de fer i regir l'Escola que el Patronat no estava disposat a canviar. S'ha de pensar que la participació de l'alumnat en el regiment de l'Escola no era ben vist per la major part del Patronat i que, a més a més, les tensions polítiques del moment per força havien de reflectir-se en el Centre que conservava normes tan arcaiques com la que establia que les poques noies que assistien als estudis nocturns havien d'entrar a l'aula cinc minuts abans de començar les classes i sortir-ne cinc minuts abans d'acabar per tal d'evitar excessius contactes amb l'alumnat masculí. El 1936, quan ja hi havia un govern d'esquerres que decidí suprimir algunes festes religioses (entre les quals la de Sant Josep) el Patronat decidí no impartir classes aquell dia, la qual cosa provocà la primera vaga estudiantil de la qual tenim notícia donat que el dia següent l'alumnat es negà a anar a classe, produint-se aldurulls entre alumnes i algun professor.
LA GUERRA
La Comissió de Govern Municipal de 16 d'abril de 1936 plantejà la reforma del Patronat de l'Escola reduint-lo a 10 membres, que havien de ser: 5 representants de l'Ajuntament (l'Alcalde i dos regidors i dos tècnics municipals) i 5 representants de les Associacions sabadellenques (un per les econòmiques, un per les d'oficis varis, un per les de tècnics tèxtils, un pels que aportessin una subvenció mínima de 5.000 ptes i un pels ex-alumnes i alumnes de l'Escola). En el mes de juny visità l'Escola el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, En Lluís Duran i Ventosa.
L'esclat de la Guerra canvià moltes coses. La dissolució de les organitzacions patronals passà el govern de l'Escola a l'Ajuntament que decidí el desdoblament de l'Escola en l'Escola Tèxtil, l'Escola d'Arts i Oficis i l'Escola Oficial de Comerç Valentí Almirall i, finalment, es contemplà la participació de l'Associació d'Alumnes i Ex-alumnes en el regiment de l'Escola. Però noves normes imposaren l'any 1938 la seva dissolució i la seva integració en la Federació d'Alumnes i Ex-alumnes de les Escoles Professionals. Algunes de les persones significatives que formaren part de les Juntes de l'associació foren: Ramon Vial, Joan Ventura, Maties Serracant, Armand Cabané, Manel Vila i Josep Bernaus (Junta del 1931). Joan Rutés, Joan Ventura, Jaume Valls, Antoni Jané, Rafael Barbany, Josep M. Riu, Miquel Vial (Junta d'octubre del 1935). Joan Rutés, Jaume Valls, Antoni Jané, Jaume Viladoms, Ramon Camps, Josep Gonfaus(Junta d'abril de 1937). A finals del 1937 hi entren Rogeli Izquierdo, Baldiri Julià, Andreu Castells, Antoni Costas i Miquel Vial (substituint els que havien anat a la guerra). L'última Junta -d'octubre de 1938- estava formada per Ramon Costa, Jaume Viladoms, Valentí Samitier, Antoni Guix, Maria Canal, Francesca Lladós, Maria Manzano i Maria Fitó. La guerra imposava una major presència femenina.
L'Escola, malgrat les dificultats continuà funcionant durant tota la guerra, sota la direcció d'Antoni Forrellad i Solà.
Evolució alumnat
| Curs | Alumnat |
| 1925/26 |
610*
|
| 1926/27 |
518
|
| 1927/28 |
508*
|
| 1928/29 |
525*
|
| 1929/30 |
641
|
| 1930/31 |
705*
|
| 1931/32 |
710*
|
| 1932/33 |
701
|
| 1933/34 |
515
|
| 1934/35 |
477
|
| 1935/36 |
550*
|
| 1936/37 |
402*
|
| 1937/38 |
502*
|
| 1938/39 |
Les dades són dubtoses. En diverses fonts trobem diferències, encara que poc significatives.
Escut nou de l'Escola. 1930 ?.
ELS DIRECTORS
Directors:Narcís Giralt i Sallarès (1902-1925), Enric Cassassas i Cantó (1925), Esteve Salavert i Brujas(1926-1936) i Antoni Forrellad i Solà (1936-1939).
No seríem justos si no féssim una especial remarca de la importància que tingueren per a l'Escola dues persones que en marcaren el tremp i la vigoria. Ens referim a En Narcís Giralt i en Joan Vila Cinca.
En
Narcís Giralt i Sallarès (Sabadell, 1846-1925) en
feu de l'Escola l'obra de tota una vida. Sense el seu impuls i capacitat
d'organització difícilment avui parlaríem de
l'Escola. Havia estudiat teoria tèxtil i féu pràctiques
a les aules de la llotja de Barcelona. Fou professor de teoria de
teixits a Terrassa i a Sabadell, on tornà el 1883. A partir
de llavors la seva gran tasca fou la de crear l'Escola Industrial
i d'Arts i Oficis, de la qual fou el primer Director fins a la seva
mort el 1925. Director de les fabriques de Gabriel Trias i Cia.
de Terrassa i de la de Pau Turull i Salas de Sabadell. Membre de
l'Acadèmia de Belles Arts i president de la mateixa. Al marge
de la seva tasca pedagògica col.laborà en diverses
publicacions, com la "Revista de Sabadell", "Catalunya
Tèxtil" o "Sabadell Moderno". El fons del
Museu d'Art de Sabadell compta amb algunes de les seves obres pictòriques.
Dirigí també la realització de diversos retrats
teixis a mà, com el que es portà al Papa. L'any 1925
li fou atorgada la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.
En
Joan Vila i Cinca (Sabadell, 1856-Sant Sebastià de Montmajor,
1938). Sots-director i professor de l'Escola. Pintor, format a l'Acadèmia
de Belles Arts de Barcelona i l'Academia de San Fernando de Madrid,
deixà la seva influència en tot l'art sabadellenc
de la seva època. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia
de Belles Arts de Sanbadell, vicepresident de l'Ateneu Sabadellenc
i membre honorari de Museu de la ciutat. Contribuí a la creació
d'una Junta de Museus arran de les troballes fetes en unes excavacions
amb Vicenç Renom a la Salut. Aquarel.lista molt dotat i paisatgista
naturalista.
Secció de passadores-nuadores(1930 aprox.).Foto de Francesc Casañas (AHS).
Parlar de la influència de l'Escola en la formació de molts sabadellencs i sabadellenques seria un tema inesgotable, ni que fos només pel volum de persones formades a les seves aules. Potser les paraules d'En Josep Pla en poden fer una mica de cabal:"A Sabadell no es produeix el cas de l'home monogràfic; ni hi veieu el tipus, irritant i lamentable, del teòric pur, a la manera castellana, fruit en general d'haver-se cremat exageradament les celles a la Universitat, ni l'home pràctic més recalcitrant deixa de corregir el seu inveterat pragmatisme amb alguna idea general. Aquest equilibri, que a Sabadell es produeix espontàniament, té, segons la meva modesta opinió, una gran importància, perquè acosta molt l'esperit d'aquesta ciutat a la vida moderna -exactament al sentit que ha agafat la vida moderna avui dia. Aquesta característica és el que Sabadell té de més constructiu i elevat; constitueix la seva autèntica superioritat. El fet que l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis hagi pogut influir en aquesta característica (com a escola professional) mereix els més grans elogis".
