Va ser un poeta nascut a Alejandria,Egipte però de nacionalitat Italiana. Va passar la seva joventut a Paris on va publicar les seves primeres obres.Fou l'aglutinador del moviment futurista sobretot a partir de la publicació d'un manuscrit violent i agitador, el Manifest del futurisme, el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro, on es posicionava en contra de tot allò que sembava tradició i antiguitat. Exaltant els valors de la vida moderna, el dinamisme, els mites de la màquina, de la guerra i la violència com afirmació de la individualitat.

En un altre escrit, Manifest de la literatura futurista, 1910, va fer teoria dels medis expressius que eren adequats per portar a la pràctica la sensació de dinamisme, mitjançant l'extorsió de la sintaxi, la puntuació, tipografia, etc. posades de forma poc usual. Més endavant portarà a la pràctica aquesta teoria amb les seves Paraules en llibertat:

"Les paraules en llibertat son una expressió absolutament lliure de l'univers aparent de les prosòdies i de la sintaxi, una nova cara de veure i de sentir les coses, una mesura de l'univers com addició de forces en moviment. Aquestes forces s'entrecreuen en el nostre "jo" conscient i creador qui les anota rigorosament per totes les formes d'expressió possibles."

Fragment del Manifest futurista:

1. Nosaltres volem cantar l'amor al perill, l'hàbit de l'energía i de la temeritat.

2. El valor, l'audàcia, la rebelió seran elements esencials de la nostra poesia.

3. Fins avui, la literatura va exaltar la immobilitat pensativa, l'èxtasi i el somni. Nosaltres volem exaltar el moviment agresiu, l'insomni febril, el pas lleuger, el salt mortal, la bofetada i el cop de puny.

4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un automòbil de cursa amb el seu capot adornat amb grossos tubs semblants a serps d'hàlit explosiu..., un automòbil sorollòs, que sembla còrrer sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.

(...)

9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, les belles idees per les que es mor i el menyspreu per la dona.

10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tot tipus, i combàtre contra el moralisme, el feminisme i tota covardia oportunista i utilitària.

Va ser un escultor i pintor futurista. A a partir del 1898 entrà en contacte amb el cubisme i el divisionisme. Va redactar el Manifest dels pintors futuristes, on proposava que els pintors s'alliberessin del passat i representessin el món modern amb el seu dinamisme, velocitat i moviment.Encara que tenia influències cubistes, va procurar no utilitzar línies rectes i va recòrrer als colors complementaris per donar dinamisme i vibraciño a les seves composicions.Les primeres escultures daten del 1911. A les seves escultures es combinen fusta, ferro i vidre i pretèn mostrar la relació entre la figura en moviment i la relació amb l'espai que l'envolta. És considerat un dels principals innovadors de l'escultura contemporània.

Giacomo Balla va nèixer a Turí al 1871. Va començar la seva carrera d'artista com pintor realista acadèmic. Desprès d'una estada París, el seu estil es torna més colorista, (influenciat per l'impressionisme) i prova la utilització de la tècnica divisionista. Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color.

El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i el 1910 va signar el Manifest tècnic dels pintors futuristes, amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo. Utilitzant la tècnica divisionista va voler representar al mateix temps moviment i velocitat, element que era l'essència de la civilització moderna segons els futuristes. Entre els futuristes, el seu art és el que més s'apropa a l'abstracció i evita l'escull del cubisme, en el qual caigueren la major part dels futuristes.

La importància de l'obra de Balla no fou considerada fins anys després d'ésser realitzada i quan ja l'artista seguia camins més tradicionals, ja que en la dècada de 1930 la seva pintura va retornar a la pintura figurativa.

Carlo Carrà va ser un pintor destacat del moviment futurista. La seva carrera va evolucuionar des de la geometrització cubista i simultaneista cap al clasicisme de la pintura metafísica. Va ser a un hospital de Ferrara, recuperant-se de las ferides de la guerra quan coneix a Giorgio de Chirico i llavors, la seva pintura canvia cap a la representació de figures enigmàtiques que proposarà la pintura metafísica.

A partir de 1921, es va dedicar al paisatge amb un estil que cada vegada era més naturalista.

Gino severini va nèixer a Cortona el 7 d'abril de 1883. És considerat un dels fundadors del futurisme. Quan comença, conèix a Balla i Boccioni, i aconsellat per ells es traslada a París on estudia les formes impressionistes. Va signar el manifest futurista cap al 1910.

Les seves pintures estan influenciades per la fragmentació de la tècnica cubista. Els seus quadres cerquen la sensació de dinamisme. Tendeixen a representar el moviment amb una composició rítmica de línees i formes trencades, amb colors molt vius. Va realitzar tambè mosaics i pintura al fresc.

Més endavant, va publicar el libre Del cubisme al classicisme (1921) on va teoritzar sobre la necessitat del retorn a la figuració, basada en la geometria i la proporció.

Va ser un arquitecte futurista que va tenir una gran influència en el desenvolupament de l'arquitectura moderna. Va nèixer el 30 d'abril de 1888 a Como. Va estudiar a Milà i Bolonia. Va tenir pocs encàrrecs, i aquelles obres que va edificar foren posteriorment derruides o transformades. Va participar al moviment futurista des de 1914, quan publica dos escrits teòrics com Missatge i Manifest de l'arquitectura futurista, aquest últim en col·laboració amb Marinetti i Carrà.

Com arquitecte el van influenciar els gratacels nord-americans i la secessió vienessa, encara que rebutjava les concessions a la tradició clàssica europea. Els seus edificis projectaven una clara dimensió vertical, amb ascensors exteriors, carrers elevats, ponts altíssims, i es preocupaven per l'ús de materials nous i d'altres característique que fan dels seus projectes un punt de referència pels arquitectes que el van precedir.

Com molts dels artistes futuristes, quan esclata la Gran Guerra s'allistà a l'exèrcit italià. Va morir en guerra a Montefalcone al 1916.