ELS ESPORTS DE COMBAT

La lluita

La competició de lluita estava gran estesa en l'antiga Grècia, amb testimoniatges descrits per Homer en la Ilíada, mentre que en la cultura mitològica són constants les referències.

La lluita, com prova independent oficial, s'introdueix en els Jocs al mateix temps que el Pentatló (708 a. de C., en la 18ª Olimpíada). El lloc on es combatia, skamma, era una fossa, dintre de l'estadi, amb sorra mullada i revestit amb un encerat especial.

El seu primer vencedor va ser Euribatos de Lacedemonia. Existien regles i qualsevol acció que provoqués dolor, com els cops, la torsió de les articulacions, les claus en els genitals, les mossegades o el trencament dels ossos, estava prohibida.

Les claus en lluita tenien el nom corresponent a l'instant del cos al que s'aplicaven:

Amma: nus
Anjein: estrangulació
Ankirisein: traveta
Trajelisein: clau de coll
Dialambanein: clau de cintura
Anabastasai eis ipsos: alçament del contrari
Rassein: llençar al sòl

El més popular lluitador de l'Antiguitat va ser Miló de Crotona a qui es va erigir una estàtua en l’Altis, obra de l'escultor Dameas, i en la qual figurava aquesta inscripció: “Aquesta estàtua és de Miló, el millor entre els millors, que va vèncer set vegades en Olímpia sense doblegar el genoll”.

Plató considerava la lluita com l'esport per a l'educació del ciutadà, mentre que Plutarc la qualifica com “l'esport més tècnic i astut”.

El pugilat

És considerat el precursor de la boxa actual. Va començar a formar part de les proves olímpiques en l'any 668 a. de C., en la 23ª edició dels Jocs.

En el món mític dels grecs, la tradició diu que Apol·lo va vèncer a Ares, el déu de la guerra, en el primer combat de boxa. També Hèracles és considerat uns dels púgils més coneguts, mentre que la invenció del pugilat se li atribueix a Teseu, dirigit per la deessa Atenea.