INSTINTS ANIMALS

CONSCIENT I INCONSCIENT

La conducta dels animals es veu dominada pels instints. Podem donar a la paraula instint dos sentits diferents:

1. Models de conducta innats, presents en el codi genètic, que fan que un determinat estímul desencadeni una resposta estereotipada. Per exemple, les parades nupcials dels ocells, o la construcció de nius, o les migracions, no són conductes que calgui aprendre.
2. Impulsos, forces que ens impulsen inconscientment a perseguir determinats objectius. En aquest sentit podem parlar d’impuls o instint sexual, d’instint maternal, etc.

Podem dir que l’ésser humà pràcticament no té instints en el primer dels sentits anteriors. Podem parlar de l’instint de succió quan naixem i poca cosa més. Tot s’ha d’aprendre (ja ho hem vist).

En el segon sentit sí que podem parlar d’instints en l’ésser humà. Però la vivència d’aquests instints és en les persones molt diferent que en els altres animals. L’ésser humà no és esclau dels seus instints, sinó que pot oposar-se als seus propis instints amb algun objectiu concret.

Una de les bases de la conducta intel.ligent és que renuncia a la satisfacció immediata dels desitjos instintius. Per exemple: tinc una botella d’aigua i molta set, però sé que potser no trobaré aigua fins d’aquí a molts dies; aleshores el més intel.ligent és reprimir el desig de beure’m tota l’ampolla de cop i racionar-la. Podem fer coses encara més complicades, com aixecar-nos del llit per anar a l’escola, estalviar per a la jubilació o fer una vaga de fam per aconseguir una millora social.

SIGMUN FREUD

(podeu sentir la seva veu cliccant a la foto)

Com aconseguim dominar els nostres instints? Sigmund Freud (1856-1939), psiquiatra i filòsof, va desenvolupar la teoria psicoanalítica, que intenta donar raó d’aquesta dinàmica de la conducta.

En la història de la ciència, aquelles innovacions que han ferit la nostra imatge han estat rebudes amb un considerable rebuig. El propi Freud considerava que la psicoanàlisi representava la tercera gran humiliació de la humanitat. La primera, la humiliació cosmològica, va ser protagonitzada per Copèrnic que va arruïnar la il.lusió narcisista, vanitosa, segons la qual la Terra era el centre de l'univers. La segona va ser la humiliació biològica, quan Darwin va posar punt i final a la fantasia humana de ser diferents al món animal. I la tercera va ser la humiliació psicològica, quan Freud ens mostrà que tampoc no som amos de la nostra consciència perquè dins del nostre equipatge psíquic existeix l'inconscient.

Segons Freud, el psiquisme humà està distribuït en tres zones (topos):

• CONSCIENT: El sistema conscient és la part de l'aparell psíquic més pròxima al món exterior. La seva funció és essencialment perceptiva: registra informació procedent de l'exterior i de l'interior; altres funcions d'aquest sistema són les del pensament, raonament, control de la mobilitat, llenguatge, etc. L'existència d'aquest sistema en contraposició amb el preconscient i inconscient implica el reconeixement per part de Freud que en un moment determinat són molt pocs els processos mentals que són conscients i, per tant, que entre el sistema conscient i preconscient hi ha una censura selectiva.
• PRECONSCIENT: Els continguts del preconscient, encara que no es trobin en el camp de la consciència, hi poden arribar en qualsevol moment. Aquests continguts preconscients són "empremtes mnèmiques", és a dir, inscripcions, representacions dels esdeveniments. 
• INCONSCIENT: És la part més primitiva, més arcaica i originària del psiquisme. Al mateix temps és la part més pròxima a allò que és somàtic-psíquic, a allò que és corporal. No hi ha cap criatura que en néixer tingui llenguatge ni pensament estructurat, però sí que té sensacions de plaer o disgust. Podríem dir, com a exemple, que l'inconscient s'assembla a una presó de màxima seguretat que manté tancats elements antisocials, recentment arribats o que ja fa anys que hi són, tractats amb duresa i severament custodiats, però que sempre proven d'escapar-se i poder sorgir a la consciència.

Els sistemes conscient i preconscient estan dirigits per processos secundaris que regulen el funcionament mental amb menys passió i més eficàcia, per mitjà del pensament, de la capacitat de posposar les satisfaccions. El conscient i preconscient són regits pel principi de realitat, mentre que l'inconscient està governat per processos primaris o conjunt d'energies mentals no domesticades i regit pel principi del plaer, que vol la satisfacció immediata, cega, sense pensar en les conseqüències. Així, doncs, cada criatura es regeix inicialment per processos primaris i pel principi del plaer, que desitja la satisfacció immediata. Ara bé, l'experiència mostra al subjecte que la satisfacció immediata pot ser decebedora o tenir molt males conseqüències i això ens ensenya que és perillós tractar de fer determinats desitjos sense pensar abans i tenir en compte la realitat. És aleshores quan pren importància el principi de realitat.

L'inconscient és un concepte derivat de l'experiència clínica, ja que aquesta posa de manifest que determinats continguts sols es tornen conscients quan en el procés terapèutic se superen les resistències. De tot això és deriva l'existència d'un altre "lloc psíquic", d'un altre "escenari" més enllà de la consciència. Per això Freud va escriure que "els pacients pateixen de records" (que no recorden, és a dir, de records inconscients). Els continguts de l'inconscient són continguts reprimits que no poden arribar a la consciència per l'acció de la censura. L'inconscient es constitueix de manera històrica i repressiva i aquests continguts reprimits tenen molt a veure amb la història infantil de cada subjecte.

Freud insistia en el fet que som un animal civilitzat. Això vol dir que malgrat que som civilitzats, no deixem de ser animals. Però també, que malgrat ser animals, no ens podem comportar com a tals. Al llarg de la seva trajectòria com a terapeuta va arribar a la conclusió que l'home, com qualsevol animal, té dos instints fonamentals: l’instint sexual i l’instint agressiu. Freud els anomenava eros i thanatos (la correspondència no és exacta, però per simplificar ho considerarem provisionalment així). L’home, explica Freud, no és plenament conscient de la seva instintivitat. Reprimeix els seus instints primaris i transforma les seves energies en quelcom que sigui més civilitzat. Per exemple, ens dediquem a la medicina, a la cultura, a l’agricultura, a l’ensenyament... Aquesta transformació l'anomena "sublimació". Això no seria possible sense una vida social que ens inculqui unes normes i uns esquemes que permetin aquest autocontrol. Esquemàticament, en la nostra personalitat hi diferenciava tres instàncies diferents:

1. ID, o ALLÒ: És l’àmbit dels instints i és la font de les nostres energies. Ignora la noció del temps, la negació, la contradicció, el bé i el mal, la moral, es regeix pel principi de plaer i és totalment inconscient. Però no tot el que és inconscient és l'allò perquè alguns mecanismes de defensa del jo són també inconscients (per exemple, la racionalització, que consisteix a autoconvèncer-se que quelcom negatiu que ens ha passat és el que realment volíem que ens passés). L'allò és el fons pulsional de la personalitat, tots els aspectes que tenim heretats, constitutius i pulsionals s'expressen psíquicament en l'allò. És el fons de la energia psíquica, tan eròtica com agressiva. Quan amb el temps es desenvolupin el jo i el superjò, tota l'energia d'aquestes instàncies té la seva font en l'allò. Es regeix únicament pel principi del plaer i deixa de banda qualsevol consideració als perills o als principis morals. En definitiva, en néixer psíquicament som allò, perquè no hi ha relacions intrapsíquiques (internes) sense haver viscut relacions interpsíquiques (amb els altres), és a dir: puc dir-me a mi mateix que quelcom no està bé només si abans algú m’ha fet veure o m’ha dit que no estava bé.
2. EGO, o JO: El jo és una porció de l'allò modificada per la proximitat i influència del món exterior. La regió més perifèrica de l'allò, en veure's obligada a mantenir un equilibri amb la realitat exterior, genera un jo organitzat per a percebre les excitacions i defensar-se d'aquestes. El jo està regit pel principi de realitat i és la instància responsable del manteniment de l'equilibri de tot organisme amb el món exterior, és també el nucli defensiu davant les exigències de l'allò que, quan són molt virulentes, desperten en el jo el sentiment d'angoixa com a senyal del perill interior. El jo també protegeix l'organisme contra el perill exterior amb el senyal de por. Les seves funcions són la percepció, la memòria, l'activitat motora i el llenguatge. Inclou uns mecanismes de defensa que funcionen de manera inconscient (racionalització, repressió, sublimació, regressió...) (per saber més sobre aquests mecanismes, cliqueu al damunt)
3. SUPER-EGO, o SUPER-JO: És el seguit de valors i normes que la societat ens inculca. Té el seu origen en l’inconscient (la societat té el seu origen en l’home mateix), però serveix per a reprimir la instintivitat i formar la consciència. Dit d’una altra manera: la consciència posa barreres a l’inconscient gràcies al super-jo.

Està clar que per a Freud, l’ésser humà és un animal reprimit. Però això no és cap desgràcia, sinó la nostra mateixa possibilitat d’existir com a homes. De tota manera, aquesta repressió ha de tenir la seva justa mesura. Un excés o una manca de repressió, és a dir, un desequilibri, és la causa dels problemes psicològics. Un malalt mental és un “desequilibrat”. Imagineu vosaltres mateixos què passa si es reprimeix excessivament l’instint sexual, o si no es reprimeix (controla) prou.

Per saber-ne més sobre la vida de Freud, podeu mirar el següent vídeo: