ART I SOCIETAT

ARQUITECTURA - ESCULTURA - PINTURA - MOSAICO

Tomba etrusca	Temple de Vesta	Coliseu
Característiques de l’arquitectura romana: 1. - Arquitectura més ornamentada que la grega. Augmenten els temes decoratius, la columna deixa de ser només un element sustentant per esdevenir pura ornamentació (exemple: temples pseudodípters). 2. - L'arquitectura és pràctica i utilitària. Utilitzaran elements i recursos d'altres civilitzacions, sempre que serveixquen als seus interessos. La volta, l'arc i la cúpula és de procedència etrusca. Gràcies al seu ús podran tancar espais molt amplis que una arquitectura arquitravada no permetria. 3. - Predomina el sentit colossal, tots els edificis tindran grans proporcions. És típic d'un estat que es considera amo del món. A més els edificis han de proporcionar, per complir òptimament la seua comesa, un espai per a l'oci i per al treball. 4. - Es potencia la focalització (incidir la mirada en algun lloc de la construcció a destacar), la perspectiva, la simetria, tant a l'edifici en si, com en la integració dels mateixos en l'espai urbà. 5. - Davant d'una arquitectura aclaparadorament religiosa com era la grega, la romana és molt més civil i militar. Si els grecs són urbanistes més que arquitectes, els romans més que arquitectes són enginyers. 6. - Pel que fa als materials, els romans fan servir els materials més barats i sòlids: el maó, el formigó, el carreu quan cal, etc. El formigó o morter el fabricaven amb calç com a base d'unió i còdols o grava. El resultat era un material fort i barat. L'exterior d'aquests murs podia anar revestit amb plaques de pedra o marbre per donar-li més vistositat. - Els romans construïen amb quatre sistemes d'aparell als quals els van donar noms: 1. - Opus reticulatum: és només revestiment a base de tessel·les (normalment de maó) piramidals amb base quadrada. 2. - Opus testaceum o latericium: són maons a soga i tizón. 3. - Opus incertum: blocs de pedra irregulars amb carreu només en les cantonades (maçoneria). 4. - Opus cuadratum: blocs paral·lelepípedes (carreus) units amb morter. 7.- En arcs només utilitzaran el de mig punt i quant a sostres usen l’adovellada però també la volta de canó, la d'aresta i la cúpula semiesfèrica o de mitja taronja. 8.- Pel que fa als suports els romans copien el concepte d'orde arquitectònic dels grecs i de fet utilitzaran els tres ordes grecs però amb plena llibertat: allargant les seues proporcions, superposant els diferents ordes en les plantes d'un mateix edifici, etc. No obstant això ells creen dos ordes que són pròpiament seus: l'orde toscà i el compost. L'orde toscà és d'origen etrusc, els quals l'havien copiat dels Doris, per això no és més que una simplificació del Dòric. La columna té basa simple i el fust és llis i una mica més llarg. La resta és igual. Van utilitzar molt el corinti hel·lenístic perquè era el que tenia més presència, el més carregat però aviat van crear ells mateixos un orde compost similar al corinti: és una combinació de volutes jòniques i fulles d'acant corínties 9.- Urbanisme: - Civilització eminentment urbana. Planificació hipodàmica. Fòrum, cardo i decumanus. Origen militar. - Temple síntesi entre l'etrusc i el grec. Pseudoperípter, pòdium - Arquitectura civil. Basíliques, termes, domus, insulae, teatres, amfiteatres, circs, arcs de trionf, columnes commemoratives, aqueductes, ponts, calçades ...
Tomba etrusca	Jul·li Cesar	Columna trajana
Característiques de l'escultura romana: - Dues tendències - Idealista que copia temes i composicions de l'art grec. Multitud de còpies d'origen grec fetes al gust de les famílies dominants i de la decoració de grans edificis oficials. - Popular, realista, d'origen etrusc, gust pel retrat a les escultures i pel relleu històric, narracions de gestes i fets dels cònsols, militars i emperadors. Retrat democràtic. - El Retrat: - Tradició etrusca, culte als avanpassats. Bust o cos sencer. D'en peus, sedent i eqüestre - Materials, marbre i bronze - Funcións: militar i imperial, administrativa - legislativa, religiosa i heròica. - Al final de l'imperi tenim anticlassicisme i simplificació. Idealiisme i influència de la simbologia cristiana - El relleu: - Mitjà de propaganda política, esculpir en pedra les gestes dels cònsols i emperadors perquè el poble els admiri. - Relleus vinculats als edificis commemoratius i amb sentit narratiu continu. - Columnes commemoratives, arcs de triomf i altars. Ffets històrics, totalment autèntics. - Relleu de tipus pictòric, realitzat amb un alt nivell tècnic. Detallisme, perspectiva, fons paisatgístics i composicions molt denses típicament romans. - Art Èpic il ·lustratiu, que passarà a l'art cristià. El relleu romà narra els fets històrics polítics i militars, el cristià temes religiosos, tant de l'Antic com del Nou Testament.
Pintura etrusca	Pintura república	Pintura imperi
Mosaic
Característiques de la pintura i el mosaic romanes: - Pintura etrusca: - La civilització etrusca es va desenvolupar en el nord i centre d'Itàlia entre el segle IX i el segle II a. C.  - L'art que es conserva és de caràcter funerari. Frescos murals de tombes. - Retrataven escenes mitològiques i funeràries, escenes de la vida quotidiana, amb dansaires, músics o genets. - Pintura romana: - Es tracta de pintura mural, decorativa i profana, que s'usava en interiors. - Tracta de cobrir la pobresa de les pedres de maçoneria i l'interior de les cases romanes. - A més del caràcter ornamental, busca efectes com els jocs de perspectiva i l'ampliació fictícia dels espais interiors. - Utilitzen la tècnica al fresc, protegint les pintures amb una capa de cera. - Van existir quatre estils pictòrics: Estil d’incrustacions. Origen hel·lenístic fins a principis del s. I a. C. Imita plaques de marbres de colors i sol distribuir la paret en tres bandes: el sòcol inferior, un alt sòcol intermedi i una rematada a manera de entaulament. Un exemple és la Casa de Salusti a Pompeia. Estil arquitectònic. Naix amb l'Imperi, a principis del s. I a.C. Imita els espais arquitectònics que reprodueixen els diferents ordes clàssics. Freqüentment es plasmaven escenes figuratives, a la manera de les representacions teatrals gregues. Exemple: el Jardí de la Vila de Lívia en Prima Porta o la Vila dels Misteris a Pompei Estil ornamental. Primera meitat del s. I a.C. És una evolució de l'anterior, decoració fina i lineal sobre fons foscos i sense efectes arquitectònics. Mural de la Vila Farnèsi. Estil il·lusionista arquitectònic. Va sorgir a Pompeia durant la reconstrucció de la ciutat després del sisme de l'any 62 d.C. anomenant-se en ocasions teatral. Hi ha un gran interés pels espais i la profunditat (il·lusionisme). Pintura més ambiciosa dins les possibilitats de les villae dels clients rics. - Mosaic romà: - Decoració d'interiors, en parets, sostres i sobretot sòls. - Els sistemes que utilitzen són: l'Opus tesselatum (tessel·les regulars de diversos colors), Opus sectile (tessel·les irregulars pintades amb posterioritat) Opus verniculatum (tessel·les molt petites, menys d'1 mm. de costat).

ESQUEMA TEMPORAL

753 a. C. Fundació legendària de Roma (Monarquía i domini etrusc) Roma conquesta el Latium.

• Reis romans: Ròmul (fundador), Numa Pompili, Tul·li Hostili, Ancus Marci, Tarquini Prisco, Sevi Tul·li i Tarquini Superb.

509 a. C. Finalitza la monarquia i comença la República. En aquest període Roma comença la seva expansió per la Mediterrània.

• Guerres Púniques, Contra Cartago. 264 a. C. - 146 a. C.
• Guerres Macedòniques, contra les polis gregues. 197 a. C. 146 a. C.
• Conquesta de Hispània, els romans desembarquen a Ampùries, 218 a. C. 19 a. C.
• Juli Cesar cónsul de Roma. Transició entre la República i L'Imperi. Conquesta de la Galia. 59 a. C. 44 a. C.
• Mort de Cleopatra i Marc Antoni. Egipte provincia romana. Roma domina tot el Mediterrani.

Durant els últims segles de l'Imperi romà d'occident quan l'aristocràcia decau i abandona les ciutats i l'Imperi es ruralitza i el cristianisme puja des de les classes baixes i impregna la societat, l'art és cada vegada més popular i provincià i a poc a poc desplaça els ideals clàssics i es fa cada vegada més per explicar esdeveniments, amb formes més esquemàtiques i antinaturals que compten amb el suport de la nova autoritat eclesiàstica del cristianisme.

Mapa de l'Imperi Romà a l'època dels emperadors adoptius i divisió de l'imperi amb Teodosi.

--

475 d. C. - Fi de l'Imperi Romà. Ròmul August, últim emperador.