• Els sistemes
  • Operem en català
  • Numerals additius
  • Additius i multiplicatius
  • Sistemes per dir els nombres

    A la majoria de llengües els nombres de l'1 al 10 tenen paraules pròpies. Però hi ha infinits nombres i no podem inventar un nom per a cadascun. Per tant, hem de buscar algun sistema que ens ajudi a construir els seus noms: els numerals. Observarem com es dissenya aquest sistema en català, ja que és molt similar a altres llengües.

    • S’inventen algunes paraules. A més dels noms de l'1 al 10 tenim altres noms especials. En català són els de les desenes (vint, trenta, quaranta...), i altres potències de 10 com cent (102), mil (103) o milió (104).
    • Es fan servir operacions
      • suma (addició): quan diem cent cinquanta-sis fem aquesta suma: 100+50+6
      • multiplicació (producte): quan diem cinc-cents estem dient que tenim cinc centenes (5·100); també quan diem tres mil estem multiplicant (3·1000).
      • productes i addicions barrejats: quan diem dos mil set-cents trenta-nou barregem multiplicacions i sumes: 2·1000+7·100+30+9.
    • S’introdueixen prefixes. Per nombres més grans que el milió fem servir prefixes com bi-lió (milió de milions, 106), tri-lió (milió de milió de milions, 109), etc. Un prefix especial és di (10) que fem servir per disset, divuit i dinou.

    La majoria de llengües tenen algunes irregularitats. En català els nombres de l'11 al 16 (onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze) tenen paraula pròpia. En castellà passa de l'11 al 15 i després "entra en sistema" (dieciséis, diecisiete, dieciocho...). Aquestes irregularitats venen de que ens hem "menjat" un tros del numeral llatí originari: la síl·laba de.

    Romà nombres 11 12 13 14  15 16
    llatí undecim duodecim tredecim quattordecim qüindecim sedecim
    català onze dotze tretze catorze quinze setze