Sistemes per dir els nombres
A la majoria de llengües els nombres de l'1 al 10 tenen paraules pròpies.
Però hi ha infinits nombres i no podem inventar un nom per a cadascun. Per tant, hem de buscar algun sistema que ens ajudi a construir els
seus noms:
els numerals.
Observarem com es dissenya aquest sistema en català, ja que és molt similar a
altres llengües.
- S’inventen algunes paraules. A més dels noms de l'1
al 10 tenim altres noms especials. En català són els de les
desenes (vint, trenta, quaranta...), i
altres potències de 10 com cent (102), mil
(103) o milió (104).
- Es fan servir operacions
- suma (addició): quan
diem cent cinquanta-sis fem aquesta suma: 100+50+6
- multiplicació (producte):
quan diem cinc-cents estem dient que tenim cinc
centenes (5·100); també quan diem tres mil estem
multiplicant (3·1000).
- productes i addicions barrejats:
quan diem dos mil set-cents trenta-nou barregem
multiplicacions i sumes: 2·1000+7·100+30+9.
- S’introdueixen prefixes. Per nombres més grans que el
milió fem servir prefixes com bi-lió (milió de milions,
106), tri-lió (milió de milió de milions,
109), etc. Un prefix especial és di (10) que fem servir
per disset, divuit i dinou.
|
La majoria de llengües tenen algunes irregularitats. En català els
nombres de l'11 al 16 (onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze) tenen
paraula pròpia. En castellà passa de l'11 al 15 i després "entra en sistema" (dieciséis,
diecisiete, dieciocho...). Aquestes irregularitats venen de que ens hem "menjat"
un tros del numeral llatí originari: la síl·laba de.
 |
nombres |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
| llatí |
undecim |
duodecim |
tredecim |
quattordecim |
qüindecim |
sedecim |
| català |
onze |
dotze |
tretze |
catorze |
quinze |
setze |