Exploració de l'Univers
![](images/acrobat.gif)
Per a l'exploració de l'Univers, l'home ha comptat, en primer lloc, amb
la seva intel·ligència. Així, els càlculs matemàtics permeten als astrònoms
predir les posicions planetàries amb anys d'antelació, ubicar i
localitzar estels i altres cossos celestes o anticipar les possibilitats
de xoc d'un asteroide amb la Terra. Però, a més, s'han inventat
instruments astronòmics precisos, com els telescopis, i s'han
desenvolupat tècniques fotogràfiques que recullen imatges que ajuden a
l'estudi dels astres i del firmament.
![](images/el_cielo_rayos_x.jpeg.jpg)
Fotografia del cel des de la
Terra amb raigs X.
![](images/ngc3310b.jpeg.jpg)
Galàxia NGC 3310
fotografiada amb raigs ultraviolats
![](images/centre_de_la_galaxia_en_infrarrojos.jpeg.jpg)
Centre de la nostra galàxia
captada amb raigs infrarojos
Satèl·lits portadors d'instruments s'han apropat i s'apropen encara
als planetes i les seves llunes per a recollir diverses dades dels
mateixos i enviar-los cap a la Terra.
![](images/magellan_explorando_venus.jpeg.jpg)
La nau Magellan explora
Venus.
Diversos satèl·lits astronòmics s'han especialitzat en l'estudi
d'alguns astres com ara el Sol. Són els observatoris solars orbitals (OSO).
![](images/pioneer10.jpeg.jpg)
Pioner 10, primer artefacte
llençat a l'espai interesterlar l'any 1972, encara no ha sortit
del
Sistema Solar i s'aproxima a
Plutó.
Naus tripulades, dotades d' una pantalla o escut que les protegeix de
la calor intensa que es produeix quan tornen a entrar a l'atmosfera, han
viatjat a l'espai proper i a la Lluna. El 20 de juliol de 1969, l'home
posa per primera vegada el peu sobre la Lluna en la missió espacial de
l'Apolo 11.
![](images/apollo11.jpeg.jpg)
Fotografia del mòdul lunar
de l'Apolo 11 sobrevolant la Lluna. Al fons la Terra.
![](images/buzz_a11.jpeg.jpg)
Un dels dos astronautes de
l'Apolo 11 camina per la superfície lunar per primer vegada.
Naus espacials no tripulades han viatjat fins a Mart i Venus i han
arribat a les proximitats de tots el planetes (llevat de Plutó) i els
han fotografiat, descobrint nous anells i noves llunes invisibles des de
la Terra. Han desenvolupat estudis dels asteroides i cometes dels
Sistema Solar.
![](images/exploracion_connaves.jpeg.jpg)
Exploració amb una sonda
espacial de planetes i llunes.
![](images/earthsat_fu.gif)
Satèl.lits artificials al
voltant de la Terra
![](images/destiny1_540.jpg)
Laboratori en l'estació
espacial internacional
![](images/xray_observatori.jpeg.jpg)
Una sonda espacial amb la
galàxia d'Andròmeda al fons.
Tota una xarxa de radio-telescopis en diversos punts del
planeta capten les ones de radio que emeten els astres i ens donen
informació sobre ells.
![](images/vla_ss_big.jpeg.jpg)
Exploració del cel amb un
conjunt de radio-telescopis.
![](images/lovell_radio_telescopio.jpeg.jpg)
Radio-telescopi Lovell.
Diversos observatoris astronòmics situats en llocs ideals del
planeta per a l'observació astronòmica compten amb potents telescopis
que ens permeten fotografiar estrelles, nebuloses i galàxies llunyanes.
El 1990 es va llençar a l'espai, en òrbita sobre la Terra, el
telescopi espacial Hubble, que té l'avantatja de no veure's limitat per
la contaminació lumínica que dificulta l'observació amb telescopis
situats a la Terra.
![](images/keck.jpeg.jpg)
Els telescopis es localitzen
en zones altes per evitar els núvols i la contaminació lumínica de
les ciutats.
Cal dir, finalment, que el 1998 va començar la primera missió a la
Estació Espacial Internacional, situada també a l'espai, en òrbita
sobre la Terra.
![](images/telescopioespacialenorbitahubble.jpeg.jpg)
El més modern telescopi del
món es troba fora de l'atmosfera terrestre, en òrbita sobre la Terra:
es tracta del telescopi espacial Hubble.
![](images/canary_ing.jpeg.jpg)
Roque de los Muchachos (Illes
Canàries) uns dels observatoris més privilegiats de l'hemisferi nord
per la seva bona visibilitat |