La Via Ląctia: la nostra galąxia
| La
Via Ląctia es la nostra galąxia, per aixņ també se l'anomena la
Galąxia. agrupació d'estels, amb forma de disc, que inclou el Sol
i els Sistema Solar. Vista des de la
Terra, la nostra galąxia es veu com una banda lluminosa feble que es
pot observar de nit estenent-se en el cel de cap a cap. La semblanēa
difusa d'aquesta banda és el resultat de la llum combinada de milions
d'estels, massa llunyans per a que es puguin veure per separat a ull nu.
Els estels individuals que veiem en el cel són aquells que estan
suficientment a prop de la Terra com per que es puguin distingir
per separat.
Disc central de la Via Ląctia La part més brillant de la Via Ląctia s'estén des de la constel·lació de l'Escut a la d'Escorpķ, a través de Sagitari. El centre galąctic es troba en direcció a aquesta śltima constel·lació i es troba a 27.000 anys-llum del Sol. La nostra gran galąxia té forma d'espiral amb un nucli central que té un gruix de 10.000 anys-llum. Al centre de la galąxia, els estels estan més agrupats que en els braēos exteriors on s'han trobat més nśvols interestelars compostos de pols i gasos cņsmics. El diąmetre total del disc galąctic és de 100.000 anys-llum. O sigui que la llum d'un estel que estigui situat en un costat de la galąxia triga 100.000 anys en recórrer la Galąxia i arribar a l'altre costat. La massa total de la Galąxia podria estar en torn dels 2 bilions de vegades la massa del Sol.
Situació del Sol dins de la galąxia.
La Via Ląctia conté tant estels blaus i lluents, del tipus I, com estels del tipus II, gegants roges. La regió central i l'halo que l'envolta estan compostos d'estels del tipus II. La major part dels estels d'aquesta regió s'oculten rera nśvols de pols cņsmica que ens impedeixen una observació visual. Estudis fets amb infrarojos i radio-telescopis indiquen que al centre de la Galąxia podria haver-hi un forat negre.
Centre de la nostra galąxia Al voltant de la regió central hi ha un disc molt aixafat que comprčn estels d'ambdós tipus, I (amb estels supergegants blaus) i II. Incrustats en el disc i sorgint dels costats oposats de la regió central, es troben els braēos espirals, que contenen una majoria de la població I, juntament amb molta pols cņsmica interesterlar i gas. En un d'aquests braēos hi ha el Sistema Solar i una de les grans nebuloses: la d'Orió. La velocitat del Sistema Solar deguda a la rotació galąctica és d'uns 270 Km/s. És a dir que viatgem, al costat del Sol, per la Galąxia a la velocitat de 270 Km per segon.
La Via Ląctia fotografiada des de l'hemisferi sud
Cor de la nostra galąxia fotografia en raigs X
Via Ląctia fotografiada en infrarojos
La Via Ląctia fotografiada des dels Alps |
