Cronologia |
Autors /
Corrents filosòfics |
“Fitxa tècnica”
Context històric |
III
aC–III dC |
Judaisme |
|
Cristianisme |
Voluntarisme diví, omnipotència divina (revolució filosòfica: no
ordre en l’univers, no necessitat en el món. |
Pobres de les grans ciutats: no il·lusions en aquest món. |
Sincretisme |
Elements religiosos i filosòfics que es mesclen (orient i
Occident) |
Gnosi |
III
dC -V dC |
Neoplatonisme. PLOTÍ
(Emanatisme)
|
Competir amb el puixant cristianisme i altres sectes mistèriques
Panteisme.Purificació vers l’Ú mitjançant la part divina en
nosaltres i integrant totes les divinitats de l’Imperi. Per
vessament. Continuïtat del món diví i el món físic: de la llum a
la penombra (puresa/materialitat. |
Necessitat de la sacralizació de l’emperador Ú i mantenir així
mínimament cohesionat l’Imperi que fa temps que ha entrat en
crisi per les ambicions dels grans poderosos. |
Il·luminisme (Exemplarisme)
Sant Agustí |
Idees en la ment divina (exemplars). Purificació des de
l’interior per elevar-se a Déu, mitjançant la fe que
posteriorment és reforçada per la raó. Importància pel
franciscanisme posterior: el voluntarisme
-
Es tracta de salvar l’Imperi (un espai de civilització), tot
intentant fer una crida als funcionaris imperials perquè vegin
que el cristianisme, l’Església i l’ordre que representen, són
l’única via possible (La ciutat de Déu,: la teoria de les dues
espases) |
Respondre a la facció pagana de l’imperi. Necessitat de
demostrar que la continuïtat de l’Imperi passa pel lideratge de
l’Església (El savi platònic reconvertit). Imperi cristià. |
V
dC – XII dC |
Platonisme cristià |
La
filosofia al servei de la religió
(S’adiu
força bé amb la divisió entre la divinitat i el món físic) |
Tres tipus de classes: els intel·lectuals (savi platònic):
jerarquia eclesiàstica; els guerrers (armats/rei) i els pagesos:
a sota: treballar i al servei dels dos estaments superiors. |
XII-XIV |
Averroïsme |
Recuperació de l’Aristòtil genuí (intel·lectuals musulmans).
Retorn al necessitarisme: ànima immortal no individual
(humanitat) |
(Disputa dels universals) |
Tomàs d’Aquino |
Necessitat de domesticació d’Aristòtil per tal d’adequar-lo al
dogma cristià, tot platonitzant-lo.
Coneixement: abstracció (concepte)- individu, mitjançant el
principi d’individuació |
Escolàstica: Educació de les élites urbanes. Eina bàsica: el
criteri d’autoritat i el sil·logisme |
Necessitat de mantenir els estaments per tal de mantenir l’ordre
correcte, amb els seus intermediaris |
Ockham |
Nominalisme: No existeixen els universals. Són simplement NOMS
que substitueixen els objectes en el discurs (fan les vegades
de...)
Individu: coneixement de l’individual sense intermediaris.
Franciscans (omnipotència divina) |
Interès per la naturalesa, d’allò concret
Reforçar l’autoritat del poder civil damunt de l’eclesiàstic.
Reforçar anhels individualisme de la classe emergent, la
burgesia (esforç individual. NO importància origen, el
naixement, els estaments |
XV
– XVII dC |
Renaixement |
Optimisme (Viure “aquest món”). Domini humà sobre la naturalesa
per fer-ne el seu regne.
(Via de la màgia + alquímia: objectiu: intervenir en els
processos naturals. Però en els pressupòsits en els quals es
fonamentaven i els seus mètodes basats en els poders
individuals, eren contraris a l’ús públic de la raó.
-HUMANISME: Canviar d’autoritats. Retorn als orígens (retorn
filosofies antigues: epicureisme, estoïcisme, escepticisme).
Retorn als clàssics: posar en evidència l’immobilisme/conservadorisme
medieval: El cristianisme no és ni l’única revelació ni la més
antiga. |
|
Barroc |
Crisi Escolàstica. Crisi física antiga (astronomia), d’Aristòtil
en general.
Allò vell no acaba de morir, allò nou no acaba de néixer) |
Alternatives a l’Escolàstica i al Sil·logisme, i al criteri
d’autoritat.
Descartes: Un nou ARS INVENIENDI |
Criteri d’evidència.
Opcions: Inducció (Francis Bacon)
Axiomàtico-deductiu (mates). Descartes. El cogito. |
Ciència Moderna
Galileu
Descartes |
Eliminarà les formes de vitalisme i de finalisme i ho reduirà
tot a causes mecàniques per tal de poder-ne fer un estudi
matemàtic i objectiu, mesurable per a tothom. (MODEL MECÀNIC).
L’Univers és una màquina que funciona seguint unes lleis
matemàtiques que podem conèixer perfectament. Això comporta un
determinisme total. Som lliures o no? Com es pot conjuminar la
necessitat natural i la llibertat? Aquest és un dels principals
problemes que es plantejarà la filosofia moderna. |