Característiques Variades |
Totes amb origen en l’Edat Mitjana |
Visió continuista i visió rupturista respecte de l’Edat
Mitjana |
Canvi
concepció de vida |
Abans |
Edat Mitjana: Vida entesa com trànsit , com camí cap a
la vertadera vida L’ESGLÉSIA: Oferia mitjans – guia – principis –
AUTORITAT per assolir aquella finalitat. |
Producte de la inseguretat social.
PAPA: Autoritat damunt reis i emperadors. |
Renaixement |
Pau – Confiança – Seguretat – Progrés econòmic.
- Aquest món: Bellesa, contemplació natura. Consolidació
monarquies autoritàries |
Augment demogràfic. Desenvolupament econòmic. Evolució
Cultura urbana |
- Actitud individualista. Actitud cosmopolita |
UNIVERSALISME: ciutadans del món. Triomf del singular
sobre allò col·lectiu |
- Tolerància. Fe en el progrés de la ciència. Creença en
els drets dels individus |
Esperit crític. Esperit laic. No acceptació autoritats
sagrades. |
Mundialització de la religió |
-
Sense deslligar-se de la religió,
l’individu vol viure la vida terrenal..
-
També intent de conciliació entre
Cristianisme i Antiguitat. Identitat entre filosofia i religió |
La Religió perd la severitat i supèrbia medievals.
Abolició intolerància. Desig de “PAU”
|
Humanisme |
Es busca vida vertaderament humana.
L’ésser humà: ésser diferent a la resta d’éssers de la
Natura. |
En allò que l’individu posseeix (arts, ciències,
investigació) |
Ser humà: Reneix de la “caiguda”: semblança de Déu |
Religió i món s’identifiquen |
Historicisme |
Retorn a l’origen de la cultura. Retorn a l’origen de la
societat i de la política. Retorn a l’origen de la natura.
- Neoplatonisme renaixentista: L’origen és Déu però
adquireix un significat humà |
Antics: Treball filologia.
Neoplatonisme antic: Déu és el principi de tot. Déu com
a retorn obligat de tot. |
Origen terrenal de l’ésser humà, del seu passat, de la
història |
Els clàssics |
L’ésser humà ocupa, doncs, un lloc privilegiat. La
història és obra de l’individu |
Obra de la seva voluntat. |
Naturalisme |
Renaixement: Descobriment de l’individu i la seva
natura.
El ser humà: Inscrit en la història, i també en la
Natura |
Capaç de crear el seu propi destí.
Autonomia de la Natura respecte de Déu |
- Panteisme – Pitagorisme |
La natura s’escriu en llenguatge matemàtic |
- Aristotelisme: |
L’ordre natural és immutable i necessari si busquem en
les causes |
Màgia |
Sotmetre la natura al ser humà |
Tendència extrema: La natura no tindrà res a veure amb
l’ésser humà.
La natura és només quelcom que es pot mesurar i
quantificar |
|