{text}Una reflexió sobre el consum exagerat d'aigua

L'aigua en l'àmbit urbà  

La vivenda és un ecosistema en el que entren aigua potable, energia i materials, i que produeix aigües residuals, contaminants atmosfèrics i molts altres residus. La forma com utilitzem l'aigua repercuteix tant en la natura com en la nostra butxaca.

L'aigua que necessitem per viure és aproximadament de dos litres per persona cada dia. Una quantitat insignificant si la comparem amb el consum domèstic per habitant a les ciutats espanyoles: uns 200 litres per persona i dia. D'aquesta quantitat, un 71% es consumeix al bany, un 18% a la cuina i un 11% a la rentadora. 

Aquestes xifres poden disminuir si s'apliquen certes mesures.
 
La primera mesura fa referència a l'eficiència en el subministrament. Més d'un 10% de l'aigua que passa per les canonades de conducció d'aigua es perden per fuites, es filtra al subsòl i passa a incrementar la recàrrega dels aqüífers subterranis. Una altra part es drena cap al mar o el riu per la filtració al clavegueram, embornals, etc.

Una altra mesura passa per adequar la pressió de l'aigua a les necessitats reals pel consum domèstic. Quan la pressió sigui molt alta i les aixetes proporcionin un raig més abundant del necessari, és convenient utilitzar vàlvules que permetin regular una pressió constant .

Cal tenir en compte que un 30% de l'aigua que entra en una vivenda se'n va pel WC: cada cop que estirem de la cadena cauen uns 10 litres d'aigua, quantitat tan sols necessària quan es tracta de deposicions fecals abundants. Ara, la indústria dels sanitaris ja comercialitza dipòsits de 6-7 litres. Us proposem un invent casolà: fiqueu dins la cisterna una ampolla d'aigua plena, de forma que amb el seu volum disminueixi la capacitat de càrrega de la cisterna i, per tant, la quantitat d'aigua que desallotja.

Hi ha tasques per a les quals no cal que l'aigua sigui potable: rentar els plats, regar les plantes, la caldera de la calefacció... Molts experts proposen la construcció d'una doble canonada en la que es poguessin distribuir aigües regenerades per a aquests usos per als que l'aigua no cal que sigui de la mateixa qualitat.

Per aconseguir una màxima eficiència, el disseny d'alguns habitatges bioclimàtics inclou sistemes per reutilitzar les aigües de la pluja, del rentat dels plats o de la dutxa per a altres usos, com omplir el dipòsit del WC o recircular-la de manera que escalfant-la mitjançant energia solar serveixi com a calefacció.

Una altra dada: l'aigua calenta suposa un elevat consum d'energia. Escalfar l'aigua que utilitzem al lavabo pot arribar a consumir un 15% del total de l'energia de la llar.  

Vocabulari: habitatges bioclimàtics