Els testaments

15 anys després d'El conte de la serventa

Índex

Fitxa

portada
Títol Els testaments
Autora Margaret Atwood
Traductor Ernest Riera
Editorial Quaderns Crema
Sèrie Narrativa
Pàgines 416

Comentari

L’acció passa quinze anys després del cop d’estat que instaurà la dictadura integrista ultra cristiana de Galaad i la narren tres dones. Dues des de l’interior, però en diferents rols, i l’altra a l’exterior amb, lògicament, visions diferents tot i que no antagòniques del que està passant.

Com la majoria de règims, Galaad es comença a podrir internament. La corrupció ha prosperat i es comença a fer difícil de tapar. Els principis ferris van quedant cada cop més al descobert i als dirigents se’ls fa difícil tapar els incipients moviments d’alliberament de les dones. Potser és natural a la condició humana, així i tot, la traïdoria i la revenja són valors que es tenen poc en compte a l’hora d’estudiar l’evolució de les societats.

Els relats de les tres narradores es van trenant els uns amb els altres per donar lloc, finalment, a un únic relat fins a cert punt esperançador. L’habilitat de Margaret Atwood per desenvolupar la trama és realment admirable i en cap moment el llibre es fa pesat, al contrari, empeny a continuar llegint-lo. A més, el punt esperançador final, després de tanta mort i patiments, sembla dissipar una mica l’horitzó del futur.

Un punt més per seguir llegint coses de l’Atwood i veure com desenvolupa altres temes.

Valoració

★★★★★