LA NIT I EL DIA
La poesia de Vinyoli és plena de conflictes i de tensions que
es resolen per via del mateix poema. En aquests versos hi trobem la
contraposició entre els àmbits de la nit i del dia. Observem
que a la nit hi associa la memòria i els secrets, i al dia -que
comença de manera significativa amb "el ganivet del dia"-
unes imatges molt expressives, gairebé extasiants, fins i tot
hipnòtiques, segurament d'origen oníric.
Aquestes imatges ens remeten també al caràcter pictòric
de bona part de la poesia de Vinyoli. Els "pallers cremant de groc"
i els "blats fins a la ratlla de l'horitzó" poden ben
ser visions provinents de la fascinació que sentia el poeta per
Van Gogh.
El darrer vers, que resol o explica la tensió establerta prèviament,
és especialment significatiu i justifica la inclusió del
poema en aquest itinerari, tota vegada que és plausible pensar
que els cavalls que es desboquen són els del somni que Vinyoli
haviat tingut a Santa Coloma i que ell interpretava com el moment de
la revelació de la seva condició de poeta. Es tractaria,
doncs, dels cavalls de la poesia, imatge onírica que constataria
la força i arravatament imparables que dominen al poeta en els
seus períodes creatius.