LA
NIT I EL DIA
Baixem a les profundes
aigües del son a traficar amb els peixos
de la memòria
al
menys distanciadament
possible,
no
perquè et responguin
veus abissals,
tan
sols el moviment
de l'aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets.
Estranyes
nits...
Albes després:
el
ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum,
voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc,
el
rec
brogent es precipita en el saltant,
que l'engoleix.
S'estenen
blats fins a la ratlla
de l'horitzó.
Els
cavalls es desboquen.