|
Podríem parlar dels senyors Taronja,
dels senyors Verd, etc ... Quanta varietat, Déu meu !. Però
vet aquí que ... - "Ser diferent no és dolent" - digué
un. I era ben cert: ser diferent en aquella escola no era gens negatiu.
Els mestres tenien molt clar que potser els Srs. Vermell tenien més
possibilitats econòmiques que no pas els Srs. Blau, per exemple;
que la Sra. Groc s'entregava molt més a l'Associació que
no pas altres; que ... En fi, que mai des de l'escola establien cap
relació de culpa cap als pares ni cap a ningú: acceptaven
tothom tal com era, ... també perquè ells - els propis mestres
- eren diferents i volien ser acceptats pels pares i pels alumnes com a
tals.
|
