Dimorfisme
sexual
|
||||||
Els mascles i les femelles poden presentar el mateix aspecte o aspectes diferents (dimorfisme sexual):
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
Canvis
de sexe
|
||||||
Les gònades masculina i femenina no són gaire diferents i això permet que en moltes espècies animals es pugui donar fàcilment el canvi de sexe en els individus: un mascle es pot convertir en femella i una femella en mascle. Això permet mantenir la sex-ratio (proporció mascle/femella) en cada població. Aquesta proporció té una importància vital ja que només les femelles produeixen realment nous individus. El tamany de cada població ha d'estar en equilibri amb:
Així, si la proporció de femelles fos massa alta, la població creixeria per damunt de les seves possibilitats d'alimentació i acabaria desapareixent. Contràriament, un nombre escàs de femelles donaria tan pocs descendents que no compensaria les morts naturals per depredació i provocaria el mateix final. Normalment, la proporció mascle/femella es va regulant a partir dels naixements i les morts que contínuament es produeixen, però es tracta d'un mètode molt lent (cal una generació sencera per corregir una petita desproporció). El canvi de sexe permet ajustar aquests valors en un temps màxim d'algunes setmanes i, per tant, és molt més eficaç en aquest sentit. Ara bé, les espècies que poden canviar de sexe, per contra, no el poden tenir gaire diferenciat i, en conseqüència, els seus mecanismes de selecció són pobres, els caràcters sexuals secundaris són quasi inexistents i les seves capacitats d'adaptació depenen més de l'atzar i de la sort. Els canvis de sexe es produeixen preferentment en la direcció: |
||||||
D'aquesta manera s'aprofita el creixement per fer coincidir els animals més grans amb l'etapa de femella (necessiten més espai abdominal, com ja s'ha dit). És un fenomen molt comú en els peixos, però se'n coneixen casos entre les aus (gallines) i, fins i tot, en alguns mamífers (rates). | ||||||
|
||||||