Simetria bilateral, cefalització i moviment
En un primer cas, les parts similars (com una imatge en un mirall) es situen a cada costat d'un pla imaginari que divideix el cos en dues meitats, dreta i esquerra. Parlem llavors de simetria bilateral.
 
Figura 2.- Simetria bilateral en una rajada. Fotografia d' Erling Svensen
 
Aquest pla determina una direcció en l'espai sobre la qual es basarà el moviment (=locomoció) de l'animal. L'extrem del cos que s'enfronta al moviment l'anomenarem anterior i l'oposat serà el posterior.
 
Figura 3.- Simetria bilateral en un cuc de mar (anèl·lid poliquet). Fotografia d' Erling Svensen
 

Per raons lògiques, a l'extrem anterior se situaran la boca i els principals òrgans dels sentits, especialment la vista i l'olfacte, a més a més del cervell.

Per aquest motiu, quan es dóna aquesta concentració d'estructures, l'extrem anterior passa a denominar-se cap i el procés evolutiu que s'ha produït s'anomena cefalització.

 

Figura 4.- Imatge d'un peix amb simetria bilateral i clara cefalització. Fotografia d' Erling Svensen

 
Així doncs, la cefalització no és més que la concentració de totes aquestes estructures a l'extrem anterior del cos.
 
Tots els animals bilaterals (i tots els animals terrestres ho som) tenim el cos dividit en regions que tenen com a referència aquest pla de simetria (davant, darrere, esquerra i dreta) o la gravetat terrestre (dorsal i ventral)
 

Figura 5.- Imatges de les regions dorsal i ventral del peix Chimaera mosntruosa. En passar el ratolí pel damunt es pot observar la regió ventral.

Fotografies d' Erling Svensen

 
Hi ha una relació directa entre la capacitat de locomoció, la simetria bilateral i la cefalització. A mesura que un grup animal millora la seva locomoció necessita obtenir més i millor informació del que té al davant, per la qual cosa la seva cefalització és més intensa.
 

Al mateix temps, per obtenir informació a banda i banda del seu davant, el cap pot girar a dreta i esquerra gràcies a estar parcialment lluny de la resta del cos. Apareix així el coll que permet el cap diferenciat.

 

Figura 6.- Imatge d'una tigresa siberiana amb les seves cries. Fotografia de Michael K. Nichols, National Geographic.com