b)
Reproducció sexual
|
||
Per a aquest tipus de reproducció calen dues cèl.lules diferents, que poden provenir de diferents organismes o d'un mateix organisme. Aquestes cèl.lules estan especialitzades en la reproducció (gàmetes) ja que només tenen la meitat de la informació genètica. | ||
|
||
Si cada tipus de gàmete és produït per individus diferents, diem que aquella espècie té sexes separats, mentre que si són fabricats per un mateix individu es parla d'hermafroditisme. El zigot que es formarà per fusió d'aquestes dues cèl.lules té una informació genètica que comparteix característiques dels dos progenitors, constituint una nova combinació. Aquest sistema ha proporcionat als organismes una variabilitat genètica molt més apropiada per adaptar-se al canvis en el medi. |
||
|
||
La fecundació pot efectuar-se fora del cos dels animals (fecundació externa) o bé a l'interior del cos d'un d'ells (normalment de la femella) (fecundació interna). Quan la fecundació es dóna entre individus diferents es parla de fecundació creuada i si es produeix entre gàmetes produïts per un mateix individu es parla d'autofecundació. |
||
|
||
Normalment, els hermafrodites tenen fecundació creuada per tal d'assegurar la variabilitat. Si no fos així i es poguessin autofecundar, els seria més còmode i molt més barat utilitzar la reproducció asexual ja que en tots dos casos els descendents serien idèntics al progenitor. La fecundació creuada té com a finalitat garantir la possibilitat que es doni el principal mecanisme de l'evolució: la selecció genètica. Com a norma general, són les femelles les que trien el mascle més idoni (selecció prèvia), raó per la qual és també habitual que siguin els mascles els que més sovint presenten signes externs de diferenciació sexual. |
||
|
||
Malgrat que pugui semblar que la selecció de la parella és un procés gairebé perfecte, també implica inconvenients. Sovint, els criteris de selecció de la parella només contemplen alguns factors deixant-ne de banda altres de més decisius. Així, per exemple, en moltes espècies la femella tria el mascle basant-se en el fet d'haver estat el més fort en una baralla prèvia sense considerar que el color del seu cos no és el més idoni per passar desapercebut. La conseqüència pot ser una generació amb poques possibilitats de sobreviure. | ||
|
||
Figura
25.- Lluita entre dos gossets de les praderies. Es produeix tant per defensar
el seu territori com per aconseguir una femella. Fotografia de Raymond
Gehman, National Geographic.com
|
||
|
||
|
||