 |
|
Modificacions
de la simetria i la cefalització
|
|
A vegades
però, hi ha animals que estan adaptats a viure en ambients
on els òrgans sensorials poden estar menys desenvolupats
o bé amb estructures externes poc o gens apreciables.
Per
exemple, a un cuc que viu sota terra no sols no li calen
els ulls ni les antenes, sinó que fins i tot li farien
nosa en el seu desplaçament.
Figura
11.- Imatge d'un cuc de terra (Lumbricus), amb una reduïda
cefalització. Fotografia de Garden
Safari.
|
 |
|
|
Un
altre cas podria ser el del musclo que viu enganxat a la roca i s'alimenta
dels materials que porta l'aigua en suspensió (és un
animal filtrador). L'única cosa que necessita és que l'aigua
circuli constantment. Tampoc no necessita veure el que filtra. En aquests
casos es dóna el que s'anomena acefalia ja que la cefalització
és molt difícil d'apreciar (de fet, a vegades podem dir que
no hi ha cefalització). Seria, però, una pèrdua
secundària de la cefalització. |
|
|
Figura
11.- Imatge de musclos en plena filtració. Quasi no s'observa cap
rastre de cefalització. Fotografia
d'Erling Svensen
|
|
D'altra banda,
l'absència de simetria (asimetria) és bastant infreqüent
en el món animal. Alguns animals, al llarg del seu desenvolupament
(període des del naixement de l'animal fins a la forma definitiva
de l'adult), poden presentar canvis en el seu cos de manera que
l'adult no presenta cap mena de simetria (llenguado, per exemple). En
aquest últim cas diem que la asimetria és secundària.
|
|
|
|
També
es pot donar el cas que un animal, secundàriament, passi de tenir
simetria bilateral a radial. Aquest serà el cas de les estrelles
de mar: la larva (etapa juvenil) presenta una forma amb clara simetria
bilateral, però quan és adult ha passat a tenir simetria
radial. Per tant direm que la simetria radial de les estrelles de
mar és secundària. |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |