Classe Diplòpodes: Organització interna i reproducció

L'aparell digestiu es correspon amb el mateix esquema del quilòpodes:

• Cavitat bucal amb glàndules salivals.
• Intestí anterior, prim i curt.
• Intestí mitjà més ample i llarg
• Intestí posterior i
• Sac anal i anus.

2) Estructures d'intercanvi gasós

L'intercanvi de gasos es realitza a través de tràquees que comuniquen amb l'exterior a través d'estigmes que s'obren en la cara ventral dels segments, prop del punt d'articulació de les potes. Hi ha un parell d'estigmes per segment (al menys en els segments que porten dos parells de potes).

3) Aparell excretor

L'excreció es realitza bàsicament a través dels tubs de Malpighi que desemboquen al final de l'intestí mitjà. Existeixen però, altres tipus de glàndules i cèl·lules en diverses parts del cos que s'encarreguen també d'eliminar o acumular les substàncies de rebuig.

4) Aparell circulatori

Com en la majoria dels artròpodes, és de tipus obert i està format per:

• Un cor dorsal allargat que s'estén d'un extrem a l'altre del cos, amb nombrosos ostíols (porus per al retorn de la sang). Per darrere està tancat.
• Una artèria anterior (aorta cefàlica).
• Artèries laterals, metamèriques i ramificades.
• Un sinus ventral que envolta la cadena nerviosa

5) Sistema nerviós

S'ajusta a l'esquema típic dels Artròpodes:

• Massa cefàlica o cervell, anterior i dorsal.
• Collar periesofàgic.
• Cadena nerviosa ventral ganglionar.
  

6) Aparell reproductor i reproducció

Tenen sexes separats amb un cert dimosfisme sexual: els mascles tenen un o dos parells de potes modificats en forma d'òrgans copuladors.

Les gònades són parells en ambdós sexes. Estan situades ventralment entre el tub digestiu i la cadena nerviosa i desemboquen a l'exterior a través de dos conductes que s'obren per darrere del segon parell de potes. En els mascles aquest conductes acaben en dos petits penis.

La fecundació és interna encara que, a causa de la petita mida dels penis, la transferència de l'esperma es fa a través de les potes modificades del mascle. En algunes espècies la transferència d'esperma es fa sense contacte entre mascles i femelles ja que el mascle diposita l'esperma en una mena de teranyina i posteriorment la femella es fecundarà amb ell.

Quan fa la posta, la femella protegeix els ous de diverses maneres a base d'embolcalls o amb pèls gruixuts del seu propi cos.

Quan eclosionen els ous les larves són molt semblants als adults però amb menys segments y menys potes els quals aniran adquirint progressivament al llarg del seu desenvolupament.