Per expiar el crim comès, l'oracle li ordenà que es posés al servei d'Euristeu i que complís dotze treballs que aquest li encarregaria. Et recomanem que visitis la pàgina del Museu Britànic (secció Compass) que tracta els dotze treballs d'Hèracles (escriu a l'apartat Search the collections l'entrada Twelve labours Herakles). L'arxiu Beazley també reprodueix detalls de ceràmica antiga amb el mateix tema.

• Matar el lleó de Nemea:
  • Hèracles i el lleó de Nemea. Lècitos de figures negres (500-475aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i el lleó de Nemea. Àmfora de figures negres (530aC). Museu de l'Hermitage. Sant Petesburg.
  • ZURBARÁN, Hèrcules i el lleó de Nemea. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

   

• Matar l'hidra de Lerna:
  • Hèracles i l'hidra de Lerna. Lècitos de figures negres (500-475aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i l'hidra de Lerna. Àmfora de figures negres (540-530aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i l'hidra de Lerna. Hídria de figures negres (525aC). Museu Jean Paul Getty. Los Angeles.
  • ZURBARÁN, Hèrcules i l'hidra de Lerna. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

   

• Capturar el senglar d'Erimant:
  • Hèracles i el senglar d'Erimant. Àmfora de figures negres (520-510aC). Museu del Louvre. París.
  • ZURBARÁN, Hèrcules i el senglar d'Erimant. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

   

• Capturar la cérvola de Cerínia:
  • Hèracles i la cérvola de Cerínia. Àmfora de figures negres (530-520aC). Museu del Louvre. París.

   

• Exterminar les aus del llac Estimfal:
  • Hèracles i els ocells del llac Estimfal. Àmfora de figures negres. Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i els ocells del llac Estimfal. Àmfora de figures negres (540aC). Museu Britànic (British Museum). Per trobar una reproducció al cercador del museu, escriu a l'apartat Search the collections de la secció Compass l'expressió Stymphalian Birds.

   

• Netejar els estables del rei Augias:
  • ZURBARÁN, Hèrcules als estables d'Augias. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

   

• Capturar el brau de Creta:
  • Hèracles i el brau de Creta. Lècitos de figures negres (480-470aC). Museu del Louvre. París.
  • ZURBARÁN, Hèrcules i el brau de Creta. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

   

• Domar les eugues de Diomedes:
  • Hèrcules i Diomedes. Peça de joc feta de vori (s. XII). Museu Metropolità. Nova York. (Visita la imatge i la informació que ofereix Insecula).
  • G. MOREAU, Diomedes devorat per les seves eugues. Oli (1865). Museu de les Belles Arts. Rouen. (Visita la pàgina Greek Mithology Link per veure l'obra).

   

• Aconseguir el cinturó d'Hipòlita:
  • Hèracles i les Amazones. Dinos (575-550aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i les Amazones. Àmfora de figures negres (560aC). Museu del Louvre. París.
  • N. KNUPFER, Hèracles obté el cinturó d'Hipòlita. Oli (primera meitat s. XVII). Museu de l'Hermitage. Sant Petesburg.

   

• Portar davant d'Euristeu els bous de Geríon:

  • Hèracles i Geríon. Àmfora de figures negres (550-540aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i Geríon. Àmfora de figures negres (540aC). Biblioteca Nacional de França. París. Pots visitar les diverses cares de l'àmfora que ofereix el cercador de la biblioteca si hi introdueixes el terme Géryon.
  • Hèracles i el triple Geríon. Àmfora de figures negres (540aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles i el triple Geríon. Àmfora de figures negres (540). Museu Jean Paul Getty. Los Angeles.
• ZURBARAN, Hèrcules i els bous de Geríon. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

 

• Treure dels inferns el gos Cèrber:

• Hèracles i el gos Cèrber. Àmfora (530-520aC). Museu del Louvre. París. Clica aquí si vols veure la imatge en color.
• Hèracles i el gos Cèrber. Àmfora de figures negres (510aC). Museu del Louvre. París.
• ZURBARÁN, Hèracles i el gos Cèrber. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid. (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

• Portar davant d'Euristeu les pomes d'or del jardí de les Hespèrides:
  • Hèracles al jardí de les Hespèrides. Hídria de figures vermelles (420-400aC). Museu Britànic (British Museum). Londres. Trobaràs la imatge i informació si escrius l'expressió Hesperides a l'apartat Search the collections de la secció Compass.
  • Les Hespèrides. Ceràmica elaborada a Manchester (1906). Museu Britànic (British Museum). Londres. Trobaràs la imatge i informació si escrius l'expressió Hesperides a l'apartat Search the collections de la secció Compass.
  • Hèracles sosté l'esfera celeste. Tapís de 1530. Monestir de l'Escorial. Madrid.

Els darrers anys d'Hèracles: mort i apoteosi de l'heroi .

A través de les Traquínies de Sòfocles coneixem bona part dels episodis relacionats amb el final de l'heroi. Aquests són els més coneguts:

• Matrimoni de Deianira i Hèracles:

• El centaure Nessos sedueix Deianira; lluita d'Hèracles i Nessos:
  • Hèracles, Deianira i Nessos.Hídria de figures negres (575-550aC). Museu del Louvre. París.
  • Hèracles, Deianira i Nessos. Pintura pompeiana (s. IdC). Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
  • GASPARE DIZIANI, El rapte de Deianira (1750-1760). Museu d'Art i d'Història. Genève. (Visita la pàgina Greek Mythology Link per veure la imatge).

   

• Mort de Nessos:
  • Hèracles i Nessos. Nèstoris de figures vermelles (360-350aC). Museu del Louvre. París.

   

• Mort d'Hèracles:
  • ZURBARÁN, Hèrcules mor abrasat per la túnica de Nessos. Oli (1634). Museu del Prado. Madrid (Visita la galeria d'imatges que proposa ArteHistoria d'aquest pintor).

   

• Apoteosi d'Hèracles:
  • Apoteosi d'Hèracles. Hídria de figures negres (540aC). Museu del l'Hermitage. Sant Petesburg.
  • Apoteosi d'Hèracles. Hídria de figures negres (530-520aC). Museu del Louvre. París.
• G.D. TIEPOLO, Apoteosi d'Hèracles. Oli (1765). Museu Thyssen Bornemisza. Madrid.
• La constel·lació d'Hèrcules. Pàgina del Laboratori d'Astronomia de la Universitat de Wisconsin.