Hèracles, el fill de Zeus i d' Alcmena

Hèracles, fill de Zeus i d'Alcmena

Cantar vull Hèracles, el rebrot de Zeus, el més fort dels homes
que van per la terra, el que infantà Alcmena a Tebas, ciutat
de famosos cors, per haver-se unit amb el Croni,
el dels foscos núvols. Anà per la terra immensa i la mar:
hi era enviat pel rei Euristeu. Passà molts treballs
i complí grans gestes. Ara viu joiós en la bella estada
del nevat Olimp, i té per muller a Hebe l'esvelta.
Salut, sobirà fill de Zeus! Atorga'm benestar i virtut!

Himnes Homèrics, XV.

Traducció de Joan Maragall (1911)

el fill.

va parir.

el fill de Cronos.

Col·lecció d'uns 32 poemes èpics breus, adreçats a divinitats o éssers divintitzats, que han estat tradicionalment atribuïts a Homer.

FRANÇOIS LE MOINE, detall de l'apoteosi d'Hèrcules (1733-36). Saló d'Hèrcules. Palau de Versalles. Imatge extreta de l'espai Insecula.

Activitat

El breu himne que acabes de llegir va ser escrit per Hesíode, i ens permet reconèixer sintèticament les gestes, els patiments i els excessos protagonitzats per un dels herois més emblemàtics de la mediterrània. De fet, Hèracles és l'heroi més popular de la mitologia clàssica i la seva figura ha donat lloc a molt nombrosos i diversos relats.

Et proposem un recorregut biogràfic de l'heroi, perquè en coneguis alguns episodis. Citarem només el títol de cada relat i caldrà que trobis als diccionaris de mitologia l'argument corresponent. Disposes d'una breu relació d'imatges que il·lustren cada episodi al peu dels enunciats. A més, t'oferim uns enllaços amb pàgines que tracten la figura de l'heroi des de diversos àmbits.

Aquest és el guió biogràfic que et proposem:

	La infantesa d'Hèracles En la infància d'Hèracles intervenen el seu germà Íficles i Hera. Hèracles pren llet del pit d'Hera, sense que aquesta ho sàpiga: L'origen de la Via Làctia. PP RUBENS, L'origen de la Via Làctia. Oli (1636-37). Museu del Prado.( Visita la darrera pàgina de la galeria d'imatges que ofereix ArteHistoria d'aquest pintor). TINTORETTO, L'origen de la Via Làctia. Oli (1575). Galeria Nacional (National Gallery). Londres. Hèracles infant i les serps. Hèrcules infant escanya dues serps . Fresc pompeià (s.IdC).Casa dels Vetti. Pompeia. Hèracles, Íficles i les serps. Estamne de figures vermelles (480-470 aC). Museu del Louvre. París. P. J. ALARIBONACOLSI (1460-1528), Hèrcules infant i les serps. Bronze. Victoria and Albert Museum. Londres. Visita la pàgina Greek Mithology Link, que t'ofereix la imatge. JOSHUA REYNOLDS, Hèracles infant escanya les serps. Oli (1789). Museu de l'Hermitage. Sant Petesburg.

	La primera esposa d'Hèracles: Mègara La princesa tebana Mègara va ser donada en matrimoni a Hèracles pel seu pare, en agraïment per la seva col·laboració en un combat. D'aquesta unió en van néixer tres fills, que van ser morts per l'heroi en un atac de follia, enviat per Hera. Bogeria d'Hèracles. Cratera de Paestum (350-320aC). Clica aquí per veure detall.


	Els noms d'Hèracles/Hèrcules Sembla ser que l'heroi s'anomenava Àlcidas, és a dir "descendent d'Alceu", el seu avi. A més, aquest és un nom que evoca la força física. Però, desprès d'haver mort els fills que havia tingut amb Mègara, l'heroi va demanar la seva penitència a la Pítia de Delfos. Aquesta li va ordenar, entre altres coses, que canviés de nom que se l'anomenés Hèracles, que en grec significa "la glòria d'Hera", perquè els treballs que hauria d'emprendre havien de redundar en la glorificació de la dea.


	Els atributs d'Hèracles La clava és l'arma més característica de l'heroi. Va ser tallada per ell mateix durant el seu primer treball. A l'esquena hi sol dur la pell invulnerable del lleó de Nemea. Un escultor elabora l'estàtua d'Hèracles, sota la mirada de Zeus i de Niké. Cratera de figures vermelles (360-350aC). Museu Metropolità. Nova York. Atena, Hèracles i Hermes. Àmfora de figures negres (500-490aC). Museu del Louvre. París. LUCAS FAYDHERBE (1617-1697), Hèrcules. Bronze (s. XVII). Museu dels reis Victòria i Albert (Victoria and Albert Museum). Londres. (Visita la pàgina Greek Mythology Link que te l'ofereix). Jove Hèracles. Detall d'una cratera de figures vermelles. Medelhavmuseet. Estocolm. (Visita la pàgina Greek Mythology Link que te l'ofereix). Hèracles. Detall d'una ceràmica de figures vermelles (424aC). Museu Arqueològic. Tebes. (Visita la pàgina Greek Mythology Link que te l'ofereix). Estàtua d'Hèracles. Marbre de l'escola de Policlet (125dC). Museu Jean Paul Getty. Los Angeles.



ELS AMORS DE ZEUS I D'ALCMENA
	El relat segons Higini
	L'episodi a la ceràmica antiga
	Amfitrió i Alcmena al teatre
	Hèracles, el fill de Zeus i d'Alcmena
	Prepara una exposició!

TINTORETTO, L'origen de la Via Làctia (1575). Galeria Nacional (National Gallery). Londres.

P. J. ALARIBONACOLSI (1460-1528), Hèrcules infant i les serps. Bronze. Victoria and Albert Museum. Londres. Visita la pàgina Greek Mithology Link, que t'ofereix la imatge.

Estàtua d'Hèracles. Marbre de l'escola de Policlet (125dC). Museu Jean Paul Getty. Los Angeles