Zeus i Cal·listo: el relat mític

En venir la tercera nit, de seguida veuràs que el guardià de l'Óssa ha tret els dos peus. Amb les Hamadríades i la caçadora Diana, Cal·listo feia part del cor sagrat; ella, posant la mà damunt l'arc de la dea, digué: "Arc que toco, sigues testimoni del meu vot de virginitat". La deessa del Cintos la felicità: "Serva la paraula", li diu, "i tindràs el primer lloc entre les meves companyes". I hauria servat la paraula si no hagués estat tan bella: es guardà dels mortals , pero faltà amb Júpiter.
 

Un dia, Febe, després d'haver caçat mil bèsties als boscos, tornava a l'hora que el sol és al mig del cel o un xic més enllà; quan hagué atès el bosc sagrat, -un bosc ombriu d'espesses alzines enmig del qual brollava una profunda font d'aigües fresques-, "verge de Tegea", li digué, "banyem-nos aquí, en el bosc!" Cal·listo, en sentir l'immerescut nom de verge, s'enrojolà. També s'havia adreçat a les nimfes: les nimfes es treuen els vestits; aquesta en té vergonya i la seva lentitud ja és un mal senyal. Ja s'havia llevat la túnica: la inflor del ventre la confon, el pes que porta la denuncia i la traeix. Aleshores la deessa li diu: "Filla perjura de Licàon, deixa el cor de les verges i no embrutis la puresa d'aquestes aigües!"

TIZIÀ, Diana i Cal·listo (1559). National Gallery of Scotland. Edimburg. Imatge de la Web Gallery of Art.

Quan la lluna hagué completat deu vegades un cercle nou amb els corns del seu creixent, aquella que hom havia cregut verge era mare. Ofesa, Juno s'enfureix i metamorfosa la noia. ¿Què fas? Ben a desgrat seu ha estat forçada per Júpiter! I quan la deessa hagué vist en la rival l'horrible semblança d'una fera "que es llenci ara", digué, "Júpiter als seus braços". Una óssa esgarrifosa vagarejant per les muntanyes salvatges: tal era la nimfa que suara el summe Júpiter havia estimat.
Ja tenia tres lustres el vailet nascut de llurs amors clandestins, quan la mare es feu trobadissa al seu fill. Com si el reconegués, s'aturà esmaperduda i gemegà: el gemec era la veu d'una mare! El noi, en la seva inconsciència, l'hauria atravessada amb la seva aguda pica, si no haguessin estat enduts tots dos a les estances celestials. Llurs constel·lacions brillen costat per costat: la primera és la que anomenem Arctos (l'Óssa); Arctofilax (el Guardià de l'Óssa) fa l'efecte que va a la seva esquena.
 
P. OVIDI NASÓ, Fastos, II, 155-192. Traducció de Jaume Medina. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1991
 

Nota: si vols veure el text en llatí, visita la pàgina que t'ofereix The Latin Library.

 

Has entès el text?
 
Cal·listo era filla i formava part de les Hamadríades, . La noia havia fet vot de virginitat . Tanmateix, la nimfa no va preservar la seva virginitat .
 
Un dia, a l'hora del bany, va descobrir que estava embarassada i la va expulsar del seu seguici. A més, , per venjar l'engany del seu marit, va transformar Cal·listo . Amb el pas dels anys, mare i fill van ser transformats en per evitar que el fill acabés matant la mare.
 
 

 

 
 
 
 
El bany de Diana
Què és un catasterisme?
Prepara una exposició!