|
Què és un catasterisme? L'Óssa
Major
|
|
| Hesíode és un
poeta grec que va viure en l'època posthomèrica,
al voltant del 750aC. Són universals les seves Teogonia,
un poema èpic que canta el llinatge del cosmos i dels
déus, així com Els treballs i els
dies, poema didàctic que tracta les tasques
del camp. |
| Es refereix a Cal·listo, "la
molt bella", filla de Licàon, la nimfa favorita
d'Àrtemis. |
| LICÀON, rei de l'Arcàdia
i pare de Cal·listo, va ser famós per la seva
manca de pietat. Zeus, per posar-lo a prova, es va presentar
a casa seva disfressat de pelegrí. Licàon li
va servir per sopar un plat de carn humana. El déu,
en adonar-se, va matar els seus fills i, a ell, el va transformar
en un llop. |
| DIANA / ÀRTEMIS és
una deessa olímpica, filla de Zeus i de Leto, i germana
bessona d'Apol·lo. Divinitat de la natura salvatge,
se la identifica amb la lluna i protegeix la virginitat i
els parts. |
| ARCAS és f ill de Cal·listo
i de Zeus, va civilitzar l'Arcàdia i va donar nom a
aquest territori. Anant de cacera, trobà una óssa,
que resultà ser la seva mare; per evitar que la matés,
segons algunes versions, els déus el van transportar
al cel, on es convertí en l'Óssa menor. |
|
|
I. L'ÓSSA MAJOR
|
|
|
Hesíode
explica que aquesta
era la filla de Licàon.
Vivia a l'Arcàdia i escollí dedicar-se a la
cacera de feres, juntament amb Àrtemis, a les muntanyes.
Fou seduïda per Zeus, però el fet passà
desapercebut a la deessa. Més endavant fou descoberta,
ja prenys,
quan la deessa la veié que es banyava. Per això,
Àrtemis,
irritada, la transformà en animal, i així engendrà,
convertida en óssa, l'anomenat Arcas.
Uns cabrers la van caçar a la
muntanya i la van lliurar, amb el nadó, a Licàon.
Però, al cap d'un quant temps, decidí entrar
al temple inviolable de Zeus, ignorant-ne la llei. Perseguida
pel seu propi fill, i quan estava a punt d'ésser sacrificada
a causa de la llei que hem dit, Zeus la va arrabassar, per
consideració al seu parentiu, i la posà entre
les estrelles. I per aquest incident que patí, la va
anomenar l'Óssa.
|
|
Dibuix sobre la constel·lació
de l'Óssa Major realitzat pel grup de treball astronòmic
Astronomie. |
| |
|
| Té set estrelles
al cap, esmorteïdes; dues a cada orella; una de brillant
a l'omòplat; una al pit; dues <a les potes del davant>;
una de brillant a l'espinada; <una de brillant al ventre;>
dues a les potes del darrere; dues a la punta de la pota i tres
a la cua. En total, vint-i-quatre. |
| |
| ERATÒSTENES DE CIRENE
(s. IIIaC) va néixer a la colònia
del mateix nom, que es troba a la costa nordafricana
(actualment, Líbia). De ben jove es traslladà
a Atenes i estudià matemàtiques i filosofia.
Conegut arreu pels seus treballs matemàtics,
el rei Ptolemeu III el va reclamar a Egipte per ser
preceptor del seu fill i per dirigir la biblioteca d'Alexandria.
Allí va conèixer Arquímedes i va
elaborar dues obres sobre geodèsia (Geografia,
Sobre la mesura de la terra) i els Catasterismes,
entre altres. |
Aquesta obra d'Eratòstenes
de Cirene (s. IIIaC) és una compilació
mitològico-astronòmica de l'antiguitat.
Es tracta d'un catàleg de 44 constel·lacions,
amb l'índex de les estrelles fixes corresponents,
que proposa una relació de referències
mitològiques per a cada una d'elles. |
|
| |
ERATÒSTENES
DE CIRENE, Catasterismes,
I.
Traducció de Jordi Pàmies i Massana.
Fundació Bernat Metge. Barcelona, 2004 |
|
| |
Anomenem catasterisme (del grec
kata, "damunt", aster, "astre"),
la constel·lació celeste que pren el seu nom d'un
personatge o bé d'un episodi mitològic. Per extensió,
també reben aquest nom els relats que justifiquen la
metamorfosi d'un ésser en una constel·lació,
i els conjunt de relats amb el mateix tema. Aquest gènere
literari es va desenvolupar especialment a l'època alexandrina,
mentre vivia Eratòstenes de Cirene.
|
Si un contempla en el cel l'Óssa
major, podrà comprovar que la forma d'aquesta constel·lació
no evoca un ós, en un primer cop d'ull. De fet,
els set estels bàsics que la conformen han donat
lloc a denominacions molt diverses. A continuació
n'oferim uns exemples:
|
- els pobles del cercle polar àrtic
l'anomenen "els set vigilants".
- a la Sibèria dels Mongols
se l'anomena "els set vells" o "els
set lladres".
- A França se la coneix popularment
com la Grande Casserole.
- Els romans la van anomenar els
septem triones, "els set bous llauradors".
Amb aquest terme es va acabar donant nom al punt cardinal
"septentrional" (Ciceró, Aratea,
5). Aquesta darrera denominació va néixer
de la imaginació popular, que identificava els set
estels en el seu moviment de rotació al voltant del
pol, com set bous que giren al voltant de l'era per batre
el blat.
- També és popularment
coneguda com el "carro" a molts llocs de
l'hemisferi nord.
|
| Ilíada (XVIII,
v. 489): "Va representar-hi la terra, el cel,
la mar, el sol incansable i la lluna plena, com també
tots els astres amb els quals el firmament és
coronat, les Plèiades, les Híades, la
força d'Orió i l'Óssa, que també
denominen Carro.." |
|
| Tanmateix, s'ha identificat la constel·lació
amb una óssa des de temps remots. De fet, ja Homer
així l'anomena a la Ilíada
(XVIII, v. 489), i així ha estat representada en
mapes celestes des de ben antic. |
| |
| |
|
Activitat |
| L'Óssa Menor,
també coneguda com a phoinikí,
"la fenícia", perquè era
la constel·lació emprada pels fenicis
en la navegació. |
|
- L'Óssa Major i l'Óssa
Menor poden ser vistes al cel de l'hemisferi nord
durant tot l'any, i giren al voltant del pol nord
celestial. De fet, els navegants se servien de les
dues constel·lacions per identificar l'estel
polar, que els permetia identificar el nord durant
les nits. Visita les següents pàgines
d'astronomia que et permetran trobar les dues
constel·lacions i l'estel:
- Pàgina de l'xtec .
- Pàgina de la viquipèdia (en francès) .
- Pàgina que ofereix uns senzills mapes celestes.
|
- Descriu entre quines constel·lacions
es troba l'Óssa Major i mira d'identificar
els vint-i-quatre estels que el conformen, segons
el relat d'Eratòstenes.
|
-
Si el tema et resulta interessant,
et proposem que facis la recerca de tres constel·lacions
de l'hemisferi nord, relacionades amb els amors
de Zeus: Pots triar entre les constel·lacions
dels Diòscurs (o Bessons), del
cigne, de Perseu, d'Andròmeda,
el drac...
|
|
|
| |
|
|
