|
|
|
| |
 |
|
La
destrucció dels hàbitats
|
|
|
| |
- L'aspecte de la
Terra està canviant a tot arreu. Grans zones verges desapareixen
per deixar pas a conreus, carreteres i ciutats. Els cotxes, les
fàbriques i les centrals energètiques enverinen
l'ambient amb gasos contamianants i residus químics. La
manera com transformem el medi ambient destrueix molts hàbitats
naturals, és a dir, els llocs on viuen els animals i les
plantes.
|
 |
| El
ritme de destrucció dels hàbitats naturals
és cada cop més ràpid. Boscos,
selves, pantans i mutitud d'espècies animals
salvatges desapareixen a marxes forçades.Cal
aturar la destrucció dels hàbitats naturals
perquè són les fonts de riquesa per al
futur. |
|
- Els éssers vius han evolucionat durant milions
d'anys per poder sobreviure en determinats ambients. Molt
sovint, quan es destrueixen aquests ambients, les plantes
i els animals que hi viuen no poden adaptar-se a les noves
condicions i aleshores moren. Com a resultat de l'activitat
humana, desenes de milers d'espècies són
en perill d'extinció.
- El ritme de destrucció dels hàbitats
naturals és cada cop més ràpid. Els
incendis, la tala abussiva d'arbres, la sobreexplotació
dels recursos naturals i la contaminació representen
un greu perill per als hàbitats naturals. Boscos,
camps, pantans i selves desapareixen a marxes forçades.
Els esculls coral·lins, anomenats selves marines
perquè contenen una gran quantitat d'organismes
vius, estan amenaçats a tot el món.
|
|
| |
| |
 |
|
La
desforestació
|
|
|
| |
- Els boscos
ajuden a regular el clima reciclant la humitat i regulant els
desequilibris de temperatura i pluviositat. Desprenen oxigen,
imprescindible per a la respiració dels animals i les persones.
Eliminen part del CO2 causant de
problemes mediambientals tan greus com la intensificació
de l'efecte hivernacle o el canvi climàtic. També
eviten l'erosió del sòl perquè les arrels
dels arbres retenen la terra fèrtil i absoberixen aigua,
i les fulles esmorteixen l'impacte de la pluja. Als boscos, hi
viuen infinitat d'animals i plantes. D'altra banda, els boscos
ens proporcionen fusta, fruits i substàncies que serveixen
per fer medicaments. Aproximadament una quarta part dels medicaments
més importants que es fan servir actualment tenen algun
component extret de plantes de selves tropicals.
|
- Tot
i que són tan importants per a nosaltres, cap a l'any
2025 la major part de les selves tropicals del món
haurà desparegut a conseqüència de la
indústria de la fusta, l'agricultura, la mineria
i la ramaderia. En el darrer segle, la tala de boscos i
selves ha estat tan gran que més de la meitat ja
han desaparegut. Cada any es tala una àrea equivalent
a vuit vegades la superfície de Catalunya. Fa mil
anys, els boscos cobrien la meitat de ls superfície
terrestre; ara n'ocupen només una cinquena part.
|
|
 |
| Els
boscos i les selves regulen el clima, eviten l'erosió
i ens propocionen oxigen i fusta. Però, en el darrer
segle, la tala de boscos i selves ha estat tan gran que
la meitat ja han desaparegut. |
|
|
| |
|
|
| |
Gràfica
que mostra la dràstica disminució de les hectàrees
de bosc al món en el darrer segle.
Cap
a l'any 2025 la major part de les selves hauran desaparegut.
|
|
|
| |
| |
|
|
Els
incendis forestals
|
|
|
| |
|
|
- Un dels
problemes greus que pateix el medi natural són els incendis
forestals, que causen la destrucció d'importants àrees
de bosc i matolls. En els últims anys, la propagació
dels incendis forestals ha anat adquirint proporciones gairebé
catastròfiques. L'any 1994, per exemple, es van cremar
més de 400.000 hectàrees de bosc a l'Estat Espanyol.
Això representa el 2 % de la superfície forestal
de l'Estat, és a dir, amb 50 anys com aquest desapareixeria
tota la massa forestals i ens quedariem sense boscos.
- Les tres
quartes parts dels incendis forestals són intencionats.
La major part dels incendis d'originen per cremes agrícoles,
per a obtenció de pastures, per cremar rostolls, per llençar
cigarretes a prop del bosc, per espurnes de vehicles, per deixar
brossa, vidres o productes inflamables entre la vegetació,
per fer costellades al bosc. De vegades també es cremen
boscos pels interesos econòmics que hi ha en joc amb l'aprofitament
de la fusta cremada o per urbanitzar zones protregides. Els incendis
forestals es produeixen més fàcilment en zones repoblades
amb espècies vegetals no autòctones, de creixement
ràpid i de fàcil combustió. L'abandonament
dels terrenys forestals, els vents secs, les altes temperatures,
l'escassessa de pluges i la humitat baixa són condicions
que afavoreixen l'aparició i propagació d'un incendi
a partir de qualsevol espurna.
|
| |
| |
|
|
Conseqüències
de la desforestació i dels incendis
|
|
|
| |
- La desforestació i els incendis forestals agreugen
problemes com l'escalfament global del planeta, ja que
tota la fusta tallada i cremada acaba convertint-se en CO2.
És de témer que la desaparició del cinturó
de selves del planeta causi canvis importants en el clima.
- Una altra conseqüència
negativa és l'erosió del sòl, que
sense la protecció dels arbres i malmès per les
plujes, perd els nutrients en pocs anys i els antics boscos o
selves es converteixen en ermots estèrils: es produeix
una desertització.
- Si es tallen els arbres de
les zones muntanyoses a un ritme massa ràpid, sense donar-los
temps a tornar créixer, els vessants de les muntanyes queden
sense vegetació i les pluges poden provocar esllavisades
i inundacions.
- A més a més,
la destrucció de la selva duu associada la mort i l'extinció
de milions d'espècies de tot tipus d'organismes.
- Cal recordar també
que els boscos són els pulmons del planeta; tots els animals
i totes les persones necessiten l'oxigen que produeixen. Si desapareixen
els boscos, disminuiran els nivells d'oxigen de l'aire
que respirem.
- Els incendis provoquen una forta emissió
de gassos i partícules a l'atmosfera. D'altra banda, si
es cremen o es tallen els boscos s'agreuja la contaminació
atès que la vetegació abosorbeix part del CO2
atmosfèric.
- Les
pèrdues econòmiques i les fortes inversions
necessàries per a pal·liar els efectes dels incendis
forestals són altres de les conseqüències.
Només des de l'any 1996 les pèrdues econòmiques
han supusat uns 250 milions d'euros, als quals cal afegir més
de 300 milions d'euros d'inversió anual per part de les
comunitats autònomes i les despeses dels equips aeris del
Ministeri de Medi Ambient.
- També
cal tenir en compte que, després d'un incendi, la recuperació
del bosc no es fàcil ni ràpida. Si l'erosió
no transforma el terreny del bosc cremat en un desert, caldrà
esperar més de 100 anys per tal que es desenvolupi un bosc
semblant al que es va cremar.
|
|
|
|
Esquema
que mostra l'evolució de la vegetació després
d'un incendi.
|
| |
|
|
|
|
|
Pàgina en construcció
|
| |
|
|
| |
| |
 |
| |
|
|
|
|
|
