Procediment artesanals

Unitat 10
 

 
 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

A través d'aquesta unitat s'introdueixen alguns elements propis de les tècniques artesanals. No es vol fer un repàs sistemàtic dels diferents processos artesanals. Simplement es donen a conèixer i sobretot s'analitza com aquests han estat en molts casos separats de les Belles Arts i en d'altres com molts artistes els han utilitzat i com en molts casos n'han canviat les pautes tradicionals, allunyant-los de l''ofici' per utilitzar-les per les seves finalitat expressives. Inicialment es fa una presentació sobre la separació entre art i artesania i s'esmenten les tècniques que quedarien relegades a aquest segon grup. Després s'analitza com alguns procediments artesanals han estat utilitzats en l'art contemporani. Finalment es presenta el treball de dues artistes que, partint de tradicions culturals diferents han aprofitat materials i processos propis de la tradició artesanal per a utilitzar-los en les seves obres. en aquesta unitat no es proposa cap tipus de treball experimental o de creació. Si es creu necessari fer alguna proposta d'aquest tipus es pot optar per decantar-la cap a la utilització de material i tècniques pròpies del tèxtil ja que les dues artistes proposades treballen amb elements que provenen d'aquest camp. Si es creu també que es pot ampliar l'ARXIU DE PROVES es poden fer proves on s'hi integrin fils, cosits, teixits o d'altres elements d'aquest camp. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:


PROCEDIMENTS ARTESANALS

ACTIVITAT 1
Explicació sobre els procediments artesanals.
DOCUMENT 1. PROCEDIMENTS ARTESANALS. Introducció


PROCEDIMENTS ARTESANALS EN L'ART CONTEMPORANI

ACTIVITAT 2
Explicació sobre l'ús de procediments artesanals en l'art contemporani.
DOCUMENT 2. Procediments artesanals en l'art contemporani.

ACTIVITAT 3
Discussió sobre l'obra de dues artistes: MARINA ABAKANOVICK i FAITH RINGGOLD.
DOCUMENT 3. Els exemples de MARINA ABAKANOVICK i FAITH RINGGOLD

ACTIVITAT 4
Continuació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 12: Elements de costura.
DOCUMENT 4. ARXIU DE PROVES. Elements de costura.


 RECAPITULACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE CARÀCTER OBJECTUAL. UNITAT 8, 9, 10

EXAMEN
Realització d'un exercici en format de prova puntual on es treballen alguns dels continguts de les unitats precedents 8, 9, 10.
DOCUMENT 5. Examen de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

  



DOCUMENTS



PROCEDIMENTS ARTESANALS



ACTIVITAT 1
Explicació sobre els procediments artesanals.
En la primera activitat es fa una explicació sobre el concepte d'artesania i dels diferents processos que entrarien dins d'aquest camp. També es senyala la separació que hi ha hagut entre art i artesania i els elements que les han distingit. Aquesta activitat ha d'enllaçar amb les altres dues. (Explicació conjunta a l'aula) — 1 a 2hores amb les altres activitat ACT2 i ACT3.

DOCUMENT 1
 
 PROCEDIMENTS ARTESANALS

Podem incloure dins dels procediments artesanals tots aquells procediments amb un fort component manual utilitzats per a produir objectes generalment de caràcter utilitari o ornamental, dels quals també n'és important el seu aspecte formal. Entre ells podem incloure les arts del vidre, la joieria, la ceràmica, l'art tèxtil, la forja, entre d'altres. Antigament l'artesanat era el qui produïa els objectes, manualment, i part de les tasques d'aquest àmbit quedaren substituïdes per la mecanització de la producció industrial. Els oficis artesanals han estat durant molt temps separats del món de l'art. El fet de ser en molts casos un treball mecànic, de reproducció, que no té com a finalitat crear una obra única sinó objectes utilitaris, han estat alguns dels factors que l'han allunyat dels procediments considerats pròpiament com a artístics. El fet que s'entengués que l'artista havia de procurar per la bellesa i posteriorment per la ideació i el treball més conceptual, ha diferenciat encarar més la tasca de l'artista i de l'artesà. Aquesta consideració prové ja del Renaixement quan les Belles Arts van voler separar-se de les artesanies:

'Que es produís una separació entre les belles arts i els oficis ho facilità la situació social i l'impuls que tenien els artistes per a millorar la seva situació. La bellesa en el Renaixement començà a valorar-se més i a jugar un rol en la vida que no havia tingut des de temps antics: els que la produïen -pintors, escultors, arquitectes- foren més valorats: de qualsevol manera pensaven que eren superiors als artesans i volien que se'ls deixés d'identificar amb les artesanies. La mala situació econòmica estigués, inesperadament, de la seva part: el comerç i la indústria, que havien prosperat a finals de l'Edat Mitja, ara havien decaigut i, dubtant de totes les formes antigues d'inversió de capital, es comença a pensar en les obres d'art com a forma d'inversió. Això millorà l'estat financer i la situació social dels artistes, i a la vegada augmentà les seves ambicions; volien distingir-se, separar-se dels artesans considerats com a representants de les arts lliberals (les arts manuals). I ho aconseguiren, encara que fos gradualment: els pintors abans que els escultors.'

W.Tatarkiewcz, Historia de seis ideas. Madrid: Editorial Tecnos,1990.p. 43.

Així la pintura, l'escultura, el dibuix quedaven incloses dins les Belles Arts, les que procuraven per la 'bellesa', les que practicaven els artistes, superiors en categoria a les artesanies que implicaven tan sols una tasca manual destinada a produir objectes utilitaris i ornamentals, però no pas obres d'art. Al llarg de la història aquesta separació ha seguit essent vigent. En molts casos els productes artesanals han estat englobats dins la Història de l'Art sota l'epígraf d'arts menors o també d'arts ornamentals.

Tot i aquestes consideracions i la pervivència de la separació, al llarg sobretot del segle XX, s'han anat produint una sèrie de confluències que han anat dissolent la distància entre ambdues parts.

-Primer podem senyalar la utilització d'alguns procediments artesanals per part de grans artistes reconeguts per la història de l'art occidental. Podem posar els exemples de Picasso que feu nombrosos treballs ceràmics o, Joan Miró, que amb l'ajuda de professionals treballà també la ceràmica i el tapís, entre d'altres.

-També cal destacar, que ja des de finals del segle XIX hi ha una relació molt estreta entre les arts i els oficis artesanals. En el Modernisme per exemple la relació de l'arquitectura amb l'artesania és constant (forjats, vidrieres, ceràmiques) o la relació de la pintura amb les arts gràfiques. A partir de la segona dècada del segle XX, degut a la consideració del disseny com un camp artístic més, molts dels treballs artesanals seran englobats dins d'aquest terme. Els artistes dissenyaran robes, mobles, rètols, plats, cortines, etc. Així antics procediments artesanals i oficis com la joieria, la confecció tèxtil, o de mobles han estat acceptades sota el paraigües de la 'creació' a través del disseny (disseny de joies o joieria artística, disseny de moda, etc.).

 
versió per imprimir




PROCEDIMENTS ARTESANALS EN L'ART CONTEMPORANI



ACTIVITAT 2
Explicació sobre l'ús de procediments artesanals en l'art contemporani.
Si en la primera activitat s'ha parlat de la separació dels processos i tècniques artesanals i els artístics en aquesta s'analitza com l'art contemporani ha aprofitat elements propis de les artesanies. Cal esmentar alguns exemples i veure com i perquè s'han utilitzat les tècniques artesanals. Caldria fer referència a artistes concrets: per exemple Miró (ceràmica, esmalt, tapís...), Picasso (sobretot amb la ceràmica) o Sònia Delaunay (pels seus treballs tèxtils i l'estreta relació d'aquests amb l'abstracció pictòrica de les seves obres). També es poden citar artistes més propers com Pere Noguera que ha treballat amb objectes, materials i processos propis de la ceràmica.

DOCUMENT 2
 
 PROCEDIMENTS DE CARÀCTER ARTESANAL EN L'ART CONTEMPORANI

-Potser el fet que cal destacar més és l'apropiació, per part d'alguns o algunes artistes contemporànies, de procediments artesanals tradicionals. Els artistes el adapten a les seves idees i, en molts casos, varien la seva aplicació, regles i mètodes més usuals. La introducció de tota mena materials en les manifestacions artístiques ha contribuït a legitimar la incorporació d'aquests elements. També han estat uns procediments que han servit per a reivindicar tradicions artístiques poc acceptades per l'art oficial, en molts casos procedents de l'àmbit no occidental.

EXEMPLE: La producció tèxtil, l'escultura i la pintura

Alguns artistes han recorregut a procediment propis del tèxtil per a realitzar les seves obres. és el cas de Miró que realitzà molts tapissos, alguns molts semblants a les seves creacions gràfiques, d'altres que incorporaven fins i tot objectes entre la llana. Sònia Delaunay feia peces de roba unint retalls de diferents colors, molts semblants als quadres que farà posteriorment amb pintura a l'oli.

            

1. Miró, 2. Sònia Delaunay, Colxa-collage, 1911. 3. Sònia Delaunay, Contrastos simultanis, 1912.


Ara però ens interessa destacar com, als inicis dels 70, molts artistes comencen a recuperar elements propis de l'artesania. Faith Ringgold comença a utilitzar teles per fer les seves escultures toves i més endavant els seus collage/poemes o story-quilts o cobrellits. Altres dones, com Magdalena Abakanovick, van escollir les teles i els fils o d'altres materials semblants tradicionalment relacionats amb l'àmbit femení o els treballs quotidians que desenvolupaven les dones. Aquest tipus de manifestacions tornen a plantejar el problema sobre la divisió art/artesania, sobre la consideració, per part d ela Història de l'Art de determinats materials i processos en detriment d'altres. Amb l'ús d'aquests procediment es recuperen no tan sols elements tècnics o materials sinó també totes les idees, valors i concepcions que comporta o ha comportat la seva utilització. Per part d'algunes artistes representa una recuperació també identitària, per allò que, com la tasca de les dones en moltes cultures, havia estat relegat a l'àmbit privat, sense tenir cap mena de projecció exterior.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Discussió sobre l'obra de dues artistes: MAGDALENA ABAKANOVICK i FAITH RINGGOLD.
En aquesta activitat s'ofereixen dos exemples concrets per a il.lustrar l'ACTIVITAT 2. Es tracta de les escultures realitzades amb cordes, cordills i d'altres materials tèxtils per Marina Abakanovick i les obres que Faith Ringgold ha realitzat sorgint trossos de roba com si fossin mantes. a part de conèixer l'obra d eles dues artistes i els seus plantejament l'activitat es proposa per a veure com elles mateixes recullen elements propis de la tradició artesanal i popular i els adapten a les seves necessitats comunicatives.

DOCUMENT 3
 
 MAGDALENA ABAKANOVICK

Magdalena Abakanowicz utilitza arpillera encolada i d'altres teixits i el cos que li serveix de motlle, per a fer les seves obres. L'artista començà estudiant i dedicant-se al tapís, materials del qual (corda, llana, arpillera, etc.) utilitzarà després en les seves escultures i instal·lacions. Penja grans tapissos per a crear un espai semblant a un bosc, empra els materials del tapís no per la seva qualitat de suau o càlid sinó per la seva tosquedat i rugositat. La llana, la tela s'acaben convertint en la pell de les figures o en els seus òrgans, arrugats, com si fossin restes.

L'artista, filla d'aristòcrates polonesos, viurà durant la seva infància l'entrada dels nazis a Polònia, la completa destrucció de la ciutat de Varsòvia i la posterior ocupació russa. La seva família haurà d'amagar-se perdent, després de la Segona Guerra Mundial, els seus béns i propietats. Ella inicia el seu treball relacionat amb les arts i oficis, sobretot amb el tapís. Als anys 60 el tapís considerat un art menor es desprèn de la seva tradició i alguns artistes l'utilitzaran com a mitjà d'expressió vinculat a l'escultura i a la instal·lació.

    

       

1. Magdalena Abakanovick, Bois-le-Duc, 1970-71. Tapissos
2. Magdalena Abakanovick, Instal·lació, Suècia, 1977. Corda.
3. Magdalena Abakanovick, Instal·lació, 1977. Maniquins, teixit, tapissos.
4. Magdalena Abakanovick, cap i figures assegudes. 1974.
5. Magdalena Abakanovick, figura asseguda, 1974. 6. Magdalena Abakanovick, Backs.



 FAITH RINGGOLD

Faith Ringgold és una artista afro-americana nascuda el 1930 al barri novaiorquès de Harlem. Al llarg dels anys la seva tasca com a artista ha tingut dues preocupacions centrals: la de fer present la cultura afro-americana en la societat americana contemporània i la de potenciar la dona com a agent social, centrant-se en qüestions relatives a la condició de les dones artistes.

Un dels formats a través dels qual s'ha conegut millor la seva obra són les story-quilts, unes mantes fetes de patch-work que contenen una imatge pintada i una petita història que la acompanya. Aquests mitjà artístic tan particular i diferent de la tela, el suport corrent de la pintura, recupera un tipus de treball tradicional (més proper al que seria l'artesania) i també ens acosta a la identitat i condició social de les dones afro-americanes. Les esclaves negres després de treballar en els camps de cotó cosien quilts. L'elaboració de quilts complicats solia ser un treball col·lectiu, vinculat a la vida diària de les dones a la llar i també a les relacions comunitàries. Els quilts constituïen també un forma de socialització de les nenes que aprenien de les dones joves i adultes aquest tipus de pràctica. A part de l'elaboració de les mantes Ringgold destaca també el fet d'explicar històries en els seus story-quilts, forma característica de socialització, educació i representació del passat de les cultures africanes. Per a Faith Ringgold el story-telling està vinculat a les figures de la seva àvia i la seva mare.
Així Faith Ringgold recupera un tipus de procediments i tradicions per incorporar-les al seu treball, no per simples intencions formals o estilístiques, sinó perquè les qüestions sobre les quals s'interroga participen directament d'aquests tipus de suport. Les Story-quilts, són un treball de reconstrucció històrica ja que Faith Ringgold ha tractat de representar la cultura afro-americana i sobretot a la dona en contextos i situacions històriques en les que tradicionalment la presència d'ambdues s'ha obviat completament. Per exemple ha estat difícil l'accés d'artistes afro-americans en les col·leccions d'art americà, sobretot el de les artistes o la valoració d ela seva presència en d'altres moments i contextos de l'art occidental.

Una mostra d'aquests tipus de treballs són, per un costat, la sèrie de story-quilts, American Collection que tracta sobre la presència dels africans a Amèrica. De fet la idea de treballar en col·leccions Colletions és una crítica directe contra les col·leccions institucionals al seu país. Una altra sèrie és la The French Collection (1990) on recupera obres cabdals de la modernitat europea i n'ofereix una nova mirada, la que podien aportar els artistes afro-americans sobre els tipus de pràctiques dels artistes avantguardistes europeus. Faith intenta revisar la relació entre la cultura afro-americana i l'art d'avantguarda europeu (fet generalment per homes europeus i no pas per dones) per veure com ella, com a dona afro-americana, pot revisar la seva visió i interpretació d'aquest últim.

    

1. F. Ringgold, El casament: el cobrellit de l'amant, nº1, 1986. 196,5x147,5 cm. col. Marilyn Lanfear.
Lona acrílica amb retalls de roba.
2. F. Ringgold, L'estudi de Picasso (The French Collection), lona acrílica amb vores fetes de retalls de roba, 1991.
3. F. Ringgold, Sopar a casa de Gertrude Stein, (The French Collection) 1991. Lona acrílica amb retalls de roba.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Continuació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 12: elements de costura.
Prenent com a referent els treballs realtizats per Abakanovick i Ringgold, per a ampliar l'arxiu es proposa fer una sèrie d'experimentacions amb tot aquells elements i materials que provinguin del camp de la costura, de la confecció tèxtil: fils, llanes i robes, però també agulles, papers de patrons, pinces, botons, cremalleres, etiquetes o d'altres objectes. Les proves que es realitzin han d'experimentar amb les possibilitats d'aquests elements però també seria interessant que no fos una simple proba sinó que reflexionés d'una manera o d'altra sobre alguna cosa que afecti al món dels teixit, la roba o de la costura. Sempre s'ha de tenir en compte que es puguin integrar les proves a la llibreta de l'arxiu. De fet es proposa realitzar-les directament a allà. Evidentment el paper que ens serveix de suport pot ser cosit, sorgit, se li poden afegir pedaços, etc. (Treball individual a casa)
Recordem que ja s'ha dedicat una activitat a explicar als estudiants en què consisteix el treball de l'ARXIU DE PROVES a la UNITAT 1. També podeu consultar la pàgina dedicada a l'ARXIU DE PROVES on es donen indicacions per al professorat sobre el desenvolupament de la proposta.

DOCUMENT 4
 
 ARXIU DE PROVES. Elements de costura



ARXIU DE PROVES
ELEMENTS DE COSTURA

Prenent com a referent els treballs realitzats per Abakanovick i Ringgold, per a ampliar l'arxiu es proposa fer una sèrie d'experimentacions amb tot aquells elements i materials que provinguin del camp de la costura, de la confecció tèxtil: fils, llanes i robes, però també agulles, papers de patrons, pinces, botons, cremalleres, etiquetes o d'altres objectes. Les proves que es realitzin han d'experimentar amb les possibilitats d'aquests elements però també seria interessant que no fos una simple prova sinó que es reflexionés d'una manera o d'altra sobre alguna cosa que afecti al món dels teixit, la roba o de la costura. Sempre s'ha de tenir en compte que es puguin integrar les proves a la llibreta de l'arxiu. De fet es proposa realitzar-les directament a allà o a sobre d'un suport que es pugui adherir després a l'arxiu. Evidentment el suport pot ser cosit, sorgit, se li poden afegir pedaços, etc.




 
versió per imprimir




RECAPITULACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE CARÀCTER OBJECTUAL
UNITATS  8, 9, 10



EXAMEN
Realització d'un exercici en format de prova puntual on es treballen alguns dels continguts de les unitats precedents 8, 9, 10.

DOCUMENT 5
 
 EXAMEN DE TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTICA

1. Explica en què consisteix la tècnica del collage, en quin moment va aparèixer i, ajudant-te del que ens diu el text, exposa què representà la utilització d'aquesta tècnica en el camp artístic.

TEXT: El descobriment del collage obra una nova via de conseqüències incalculables. El principi de construcció, d'unió de plans es pogué traslladar fàcilment als objectes a les formes tridimensionals. L'escultura ja no seria tan sols entesa com cos resultant de tallar o modelar un material per obtenir una forma, sinó també com una construcció feta amb materials i elements varis.



2. Observa aquesta obra de l'artista polonès Tadeusz Kantor El soldat porta el quadre on està pintat portant el quadre 'Camp de Batalla' del 1987 (204x181 cm). Fes un comentari en el qual incloguis les següents qüestions:


-Quins recursos ha utilitzat l'artista per a realitzar-la?
-Per què creus que per a fer aquesta obra ha utilitzats mitjans diferents?
-Com els combina? Quin sentit té que els combini tal com ho fa?
-Pots relacionar la manera d'utilitzar els recursos tècnics d'aquesta obra amb alguna problemàtica artística estretament relacionada amb la tècnica?
-Què interpretes i penses de l'obra?


Tadeusz Kantor. El soldat porta el quadre on està pintat portant el quadre 'Camp de Batalla'
Zolnierz niesie obraz, na którym jest namalowane, jak niesie obraz Pole Bitwy.
1987 (204x181 cm).
Museu d'Art de Lódz (Dipòsit de Dorota Krakowska)


TEXT: Tadeusz Kantor (Wielopole, 1915 - Cracòvia 1990) Director de teatre? Creador escènic? Pintor? Artista plàstic? Qualsevol etiqueta sembla insuficient a l'hora de definir la personalitat i l'òrbita de creació de Tadeusz Kantor.

La seva activitat artística comença en temps de l'ocupació nazi a Polònia, l'any 1942, i dura fins al dia mateix de la seva mort, el 8 de desembre de 1990, mentre assajava el seu últim espectacle, Avui és el meu aniversari. Cinquanta anys de trajectòria, jalonada per corrents i èpoques diversos, des de l'abstracció de la Bauhaus, el constructivisme rus i el formisme polonès, passant per la pintura informel, el happening, els 'embalatges', el Teatre Zero o el Teatre Impossible, fins arribar a l'inquietant Teatre de la Mort.

Josep Maria de Sagarra, Març del 1997



3. Utilitzant els mateixos elements que ha fet servir Kantor (el quadre amb la representació del camp de batalla i del soldat, l'estructura de metall que l'aguanta, les dues mans, la cama de fusta i la cama real amb la bota) fes una nova composició seguint aquestes pautes:

-Podeu variar la posició dels elements que apareixen dins la tela, suprimir-ne o repetir-ne alguns.

-També podeu variar el format de la tela (més llarga, més quadrada, més gran)

-L'estructura metàl·lica pot ser utilitzada o podeu oferir una altra solució per a presentar la peca (penjada a la paret, al sostre...)

-Els elements adherits (mans, cama de fusta i cama amb bota) es poden col·locar en d'altres posicions i llocs de la tela. També poden estar separats d'aquesta. Aquests elements també es poden repetir (per exemple, fer que en compte d'haver-hi dues mans n'hi hagi sis).

-La temàtica ha de ser semblant a la que planteja Kantor, tot i que vosaltres, amb la vostra proposta, heu de mostrar d'altres aspectes que la puguin afectar.

-Feu els esbossos que siguin convenients per a definir la proposta final i després feu-ne un o més dibuixos representatius del que seria l'obra si es realitzés. Podeu afegir indicacions als dibuixos perquè la idea quedi ben clara. Si varieu molts les mesures caldria indicar-ho.

-Finalment feu una breu explicació de les intencions de la vostra proposta.

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Sobre procediments artesanals

 

 Sobre diferents artistes

Marina Abakanovick


Faith Ringgold