| |
Estendre
el coneixement purament tècnic o la utilització
que s'ha fet dels diferents materials pictòrics, introduint
elements propis de les seves implicacions de caràcter
social. En aquest cas, vinculat a la pintura, podem abordar
la construcció de la figura de l'artista (del pintor).
Partint de la manera com el pintor ha utilitzat els mitjans
tècnics, la seva metodologia de treball, els efectes
i les causes de les característiques graficoplàstiques
de les seves obres i sobretot, la imatge que d'ell s'ha donat,
poden ajudar a l'alumne a aprofundir en les implicacions que
es desprenen de l'ús d'unes determiandes tècniques
i sobretot a poder-les jutjar des d'un punt de vista crític.
Per a observar o explicar la figura del pintor podem utilizar
diferents recursos. Aquí optem per a utilitzar la imatge
que el mateix art ha donat de l'artista: ens serveixen les pintures
o els dibuixos on els mateixos pintors es representen com a
pintors i també, les nombroses pel.lícules que
s'han realitzat sobre la vida o la tasca de determinats artistes.
situar
socialment les visions que poguem tenir dels artistes
també es poden treballar altres elements (l'artista com
a algú aïllat dela societat, amb problemes emocionals
dels quals surt la seva obra...
Desmitificar al idea de l'artista com una persoantge genial.
vincular
a la figura de l'artista amb el seu context històric,
social i cultural, fet que ens explica i ens fa comprendre la
tasca i la producció que aquest desenvolupa.
Aquí només abordem artistes que s'hagin dedicat
la seva tasca principalment al camp de la pintura, utilitzant
algun dels procediments ja treballats.
 
  
NIKLAUS MANUEL DEUTSCH, San Lluc pintant a la Verge,
1515.
ARTEMISIA GENTILESCHI, Autoretrat com a Alegoria de la Pintura,
dècada de 1630.Oli sobre tela, 96,5x73,3 cm.
ANGELICA KAUFFMAN, Autoretrat com a 'la Pintura', c.1779.
AERT DE GELDER, Autoretrat com a Zeuxis, 1685 (detall)
WILLIAM HOGARTH, Autoretrat pintant la Musa de la Comedia,
c. 1758 (detall)
SERGE MORENO COHEN, Jasper Johns, 1986.
Frank Stella traballant en el seu estudi. Fotografia
de M. Knoedler and Co. Inc, Nova York.
Aquests
quadres retraten respectivament un pintor, la pintora Artemisia
Gentilleschi i el tercer és una al.legoria de la pintura.
-Quins elements apareixen en cada quadre que ens parlin o facin
referència a la pintura?
-Quines aspectes d'aquest procediment artístic crieu
que es destaquen en cada un dels quadres?
-Quina seria la tasca que, segons cada un dels quadres, el pintor
ha de desenvolupar?
|
2.
HISTÒRIES SOBRE ELS ARTISTES
|
Observeu els fragments de cada una de les pel.lícules
següents, basades en diferents artistes:
-Quina
imatge se'ns mostra de la figura de l'artista?
-Què se'ns destaca de l'activitat que realitza?
-Quines diferències essencials trobeu entre els quatre
fragments?
o
(El sol del membrillo, Víctor Erice,1992,
Espanya) sobre
el pintor
Antonio López
o Apunts del natural, Scorsese,
M. episodi del film: Històries de Nova York, allen,
W /Scorses, M. Coppola, F.F., 1989, EEUU.
o
Sobrevivir a Picasso, 1996, EEUU. Sobre el
pintor Pablo Picasso
o Basquiat (Schnabel, J.,
1996, EEUU). Sobre l'artista Basquiat.
|
DOCUMENTS
DE SUPORT SOBRE LA FIGURA DE L'ARTISTA
|
TEXT
1. L'artista
|
El mot artista s'usa
en molts contextos diferents i, de vegades, serveix per
a denominar tant el creador com l'executor o intèrpret,
tant el professional com l'afeccionat. Si només
ens diuen pintor i no tenim context, no sabem si es tracta
d'un senyor que pinta portes i finestres o si és
un geni de la innovació artística.
Aquí considerem que l'artista és el creador
de l'obra d'art, és aquell que la fa possible.
És, per tant, l'element generador indispensable
perquè es doni el fenomen estètic. Els altres
dos elements són l'obra i l'espectador. Però
és evident que l'artista és el detonant
de l'activitat estètica.
L'artista és qui construeix o produeix un objecte
artístic. L'artista és l'artífex
capaç de transformar uns pigments, un marbre o
una fusta en una pintura, una escultura o una talla. Hi
ha diverses maneres d'entendre el treball de l'artista.
La funció i el paper de l'artista han estat molt
variats al llarg de la història de les arts. D'una
banda, alguns artistes de l'antigor i del classicisme
van ser considerats simplement artesans o obrers que feien
una tasca manual i, per tant, poc noble. De l'altra, avui
hi ha aspectes de divinització d'algunes figures,
tant en el camp plàstic o arquitectònic
com, i sobretot, en el món del cinema o la música.
Una obra d'art neix d'una combinació de capacitat
manipuladora i de capacitat creadora, se'n digui inspiració
o treball. Com reconeix Edgar Allar Poe, els poetes parlen
d'inspiració més per coqueteria que no pas
per convicció i és que "prefereixen
dissimular els esforços i amagar els esborranys
al públic". I com sentenciarà Nietzsche:
"Els artistes tenen interès que es cregui
en les intuïcions de les anomenades inspiracions.
En realitat, la imaginació del bon artista produeix
constantment coses bones, mediocres i dolentes, és
el seu judici extremament acurat el que elegeix, refusa
i combina."
Inclinats a favor de la inspiració, trobem Wagner,
Txaikovski, Stokovski i es decanten a la idea de treball
minuciós Valéry, Stravinski, Baudelaire
i Poe. La creació artística ens porta a
la relació entre el paper de la imaginació
i l'ofici, entre la capacitat d'inventar i la de realitzar
el projecte.
La feina de l'artista també té relació
amb la seva tradició cultural i amb la història
de l'art. A vegades l'artista ha de seguir allò
ofert per la tradició en d'altres aquest té
la voluntat de trencar i fer la revolució com si
la tradició s'hagués de combatre.
|
TEXT 2.
L'artista a l'estudi
|
El taller en aquella hora,
les onze del matí, tenia un aspecte alegre, i fins
i tot, una certa pau domèstica: net encara, escombrat,
no tacat per les puntes i els llumins, els fragments de
llapis de color i el fang de les botes, amb l'alegre llum
del sol que entrava pel gran mig punt, acaronava els mobles
i arrencava reflexos dels ferratges de l'arquilla, dels
claus d'asterisc dels por-ticons i dels estofaments del
mantell de la gòtica Nostra Senyora. L'homble careta
nipona reia amb la boca oberta de bat a bat, benèvolament,
i Kruger, Penorme i lluent gos d'Ulm, estirat sobre un
manyoc de teles de casulla, delicioses pels seus tons
nacrats que el temps suavitzava, dormia tranquil, reservant
els seus arravataments amorosos, expressats amb dentegades
i cuetejades, per a la tarda.
Lluitava desesperadament, Aureli Rogel, instal·lat
davant del cavallet i la tela neta, amb una d'aquelles
crisis de descoratjament que assalten l'artista a la nostra
època sobresaturada de crítica i carregada
amb el pes de tants ideals i tantes teories i tantes exigències
dels sentits gastats i del cervell capriciós. Què
hi posaria, en aquella tela rasa i agranitada?
E. PARDO BAZAN. "Inspiración".
Dins: Relatos célebres sobre la pintura.
Edició a cura de Daniel Aragó. 2a ed. Barcelona:
Altera, 1998, p. 227.
|
TEXT
3. Ser artista
|
Per a ésser artista,
cal copsar, mantenir i transformar. L'experiència
en record, el record en expressió, el material
en la forma. Per a l'artista, l'emoció no ho és
tot; també ha de conèixer l'ofici i gaudir-ne,
comprendre totes les regles, pràctiques, formes
i convencions que permeten de domar la natura -l'harpia-
i sotmetre-la al domini de l'art. La passió que
consumeix el diletant serveix el veritable artista; l'artista
no és mutilat i vençut per la bèstia;
la doma.
E. FISCHER. La necessitat
de l'art. Barcelona: Edicions 62, 1967, p. 8.
|
TEXT 4: Expressar
allò que ens envolta
|
Miri de dir, com el primer
dels homes, el que veu i sent, el que estima i perd. No
escrigui poemes d'amor! Defugi, sobretot, les formes massa
corrents i habituals. Són les més difícils
de totes, perquè cal una força gran i madura
a fi de donar quelcom de propi on apareixen en gran nombre
tradicions bones i, en part, brillants. [...] Faci servir
per a expressar-se les coses que el volten, les imatges
dels somnis i els objectes dels seus records.
Si la seva vida de cada dia li sembla esquifida, no l'acusi.
Més aviat acusi's, digui's que encara no és
prou poeta per a cantar-ne les riqueses [...]
Per això, distingit amic, no sé de cap altre
consell si no és el d'endinsar-se en vostè
mateix i apregonar d'on brolla la seva vida. [...] Perquè
cal que el creador sigui tot un món per a ell mateix
i que tot ho trobi en ell i en la natura en la qual s'ha
inserit.
R. M. RILKE. Cartes a un
jove poeta. 2a ed. Barcelona: La llar del llibre,1987,
p. 27-28.
|
TEXT 5: El miracle
de la inspiració
|
Des d'ahir torno a ocupar-me
de Tristany. Estic en el segon acte. Quina música
m'està sortint! Podria consagrar tota la vida a
aquesta música. Es una cosa bella i profunda; les
més altes meravelles s'adapten en ella tan fàcilment
a l'esperit... Mai no he fet res de semblant; sento el
meu esperit dilatar-se enterament en aquesta música.
No vull saber de cap manera quan quedarà acabada.
Estic vivint contínuament amb ella...
Tristany és per a mi un miracle. Com he pogut crear
una cosa així? Cada cop ho entenc menys. Rellegint-lo
quedo bocabadat. Quin horrible turment hauré d'aguantar
el dia que vulgui executar aquesta obra tal com és!
R. WAGNER. Diari, Venècia,
8 de desembre 1858. "Carta a la Sra. Wesendonck,
agost 1860". (Reproduïts dins:J. PLAZAOLA. Introducción
a la estética. Madrid: BAC, 1973, p. 450.)
|
TEXT 6: Procés Creatiu de Strauss segons Stefan Zweig
|
Criticava la seva obra
amb tanta objectivitat i imparcialitat com si sentís
aquella música per primera vegada i hagués
estat escrita per un compositor completament desconegut,
i aquest sorprenent sentit de la pròpia mesura
no el va abandonar mai. Sempre sabia exactament qui era
i de què era capaç. Li interessava ben poc
si els altres valien o no valien, i tampoc quin valor
tenia ella per als altres. La seva satisfacció
era la feina en si.
Aquesta "feina" era un
procés ben curiós en el cas de Strauss.
Res de demoníac, res de raptus de l'artista, res
de les depressions i desesperacions que coneixem per les
biografies de Beethoven i Wagner. Strauss treballa amb
objectivitat i fredor -com Johann Sebastian Bach, com
tots aquests sublims menestrals de l'art-, amb tranquil·litat
i regularitat. A les nou del matí s'asseu a l'escriptori
i continua la feina allà on havia plegat de compondre
el dia abans, normalment escriu amb llapis el primer esborrany
i amb tinta la partitura per a piano; i així, sense
descans, fins a les dotze o la una. A la tarda juga a
cartes, còpia dues o tres pàgines de la
partitura i de vegades, al vespre, dirigeix al teatre.
No sap què és passar nervis, de dia i de
nit el seu intel·lecte artístic roman igual
de clar i serè. Quan el criat el truca a la porta
per donar-li el frac que ha de dur per dirigir, plega
la feina, se'n va al teatre i dirigeix amb la mateixa
seguretat i la mateixa calma amb què juga a cartes
a la tarda, i l'endemà al matí la inspiració
comença de bell nou en el mateix punt de la vigília.
Perquè Strauss "comanda", en paraules
de Goethe, les seves pensades; per a ell art vol dir saber
i poder, i saber-ho fet tot, com ho testimonia la seva
enginyosa frase: "Qui vol ser un músic de
debò, ha de saber compondre un menú, també."
STEFAN ZWEIG. Fragment extret
del llibre: ZWEIG, Stefan (2002): El món d'ahir.
Barcelona: Quaderns Crema. P. 443-444. Traducció
de Joan Fontcuberta.
|
|
|
|
LES
CERES. LA PINTURA
A L'ENCÀUSTICA 
