| |
Per
comprendre correctament el sentit de la denominació
instal·lació aplicada a certes manifestacions
artístiques, caldria primer recordar el sentit mateix
del terme. La paraula anglesa installation pot traduir-se
al català de dues formes diferents. Com a instal·lació
i com a investidura, tal com s'utilitza el terme investir o
sigui conferir dignitat o importància a algú o
quelcom en un moment concret. Realitzar una instal·lació
també significa equipar tecnològicament una construcció,
equipant-la de totes les connexions i serveis que la faran apte
per a desenvolupar-hi una activitat. També ens referim
a instal·lar quan algú o alguna cosa (una empresa
per exemple) s'estableix en un lloc, o sigui, pren possessió,
s'apropia, encara que sigui temporalment d'un espai concret.
O també instal·lem quan adoptem criteris d'ordenació
i colˇlocació d'elements en un espai determinat .
Totes aquestes definicions impliquen la necessitat d'un espai
i, comporten, lla seva preparació perquè pugui
ésser utilitzat, perquè es puguin posar en funcionament
els instruments, objectes, equips o serveis que el configuren.
La instal·lació fa possible una nova utilització
de l'espai, una redefinició del mateix. El que instal·la
atribueix un ús a l'espai, li confereix unes característiques,
el fa utilitzable.
En el camp de l'art s'empra el terme per a denominar una determinada
forma de presentació artística que té a
veure i agrupa tots els significats que hem esmentat. Per un
costat podem dir que la instal·lació confereix
una dignitat especial a l'espai, el situa en el centre de la
proposta plàstica, el converteix en el contingut específic
de la mateixa. A aquest espai hi incorpora elements per a conferir-li
una nova significació. Les instalˇlacions juguen amb
l'espai, el configuren, en determinen el caràcter. Aquests
canvis en l'espai han de per posar en funcionament tot un procés
on el públic serà el protagonista, serà
l'eix bàsic de l'experiència artística,
perquè el públic serà el que circularà
per aquest espai, en farà un ús, veurà
els element que s'hi han instalˇlat i, finalment.
La instal·lació, així doncs, és
una proposta artística que implica l'ocupació
d'un espai, la seva ordenació i caracterització,
o la seva modificació a través de la colˇlocació
d'una sèrie d'elements. L'espai pot ser un espai tancat,
interior o un espai exterior i no limitat. Els elements que
puguin contribuir a modificar l'espai poden ser molt heterogenis:
es pot manipular estructuralment l'espai incorporant-hi algun
element de caràcter arquitectònic. També
pot ser que tan sols s'hi ubiquin objectes col·locats
a terra o penjats. També s'hi pot actuar amb llums i
projeccions d'imatges o variar el caràcter de les superfícies
de l'espai, adherint-hi algun recobriment o pintant els elements
propis de l'espai per a jugar amb els colors.
Com
ja hem dit que en les instal·lacions el paper del públic
és important. La dimensió espacial d'aquest tipus
d'obres fa que l'espectador no s'hagi de limitar a permanèixer
dret davant d'un objecte per observar-lo. En aquest cas ell
és el que es troba, circula, experimenta o percep un
espai amb les seves peculiaritats. La seva actitud o la seva
actuació és diferent que la que pugui adoptar
davant d'una pintura. En molts casos l'espectador pot entrar
dins l'obra. A vegades fins i tot el mateix espectador es converteix
en part activa o en personatge de la instal·lació.
Vegeu l'exemple:
Julia
Scher (Hollywood, 1954) realitza instal·lacions de seguretat
emprant alta tecnologia al servei de la vigilància i
la recollida d'informació sobre el públic que
visita la sala on es presenta el seu treball artístic.
En les seves propostes s'inclouen càmeres de seguiment,
bases i arxius de dades, xarxes d'ordinadors, imatges recollides
a l'instant pel circuit tancat i imatges pregravades. Els espectadors
també són elements de la instalˇlació,
així com els guardes de seguretat i el propi espai de
la proposta. Els seus treballs tracten problemes sobre la relació
entre la vigilància i l'obtenció d'informació,
també sobre les formes coercitives i de control de les
persones. La seva obra es construeix amb el comportament de
l'espectador. Quan aquest entra a la instal·lació
es troba formant part d'una posada en escena on és mirat
per tots, perseguit arreu on passi, gravat per les càmeres
de totes les sales, visionament en tots els monitors, atrapat per
una narració estranya. Les càmeres barregen imatges
reals amb altres de gravades prèviament per actors: suposats
vigilants nus caminant per la sala, policies amb la pistola
a la mà, o gent amb actitud agressiva. L'espectador es
troba de cop representat en un món no percebut per ell,
embolicat en una trama producte de les combinacions d'una xarxa
electrònica que ell no pot controlar. L'obra és
producte del mateix recorregut, el suposat espectador actua
de personatge de l'obra, es converteix en un dels elements d'aquesta,
així com els guardes actuen també com a agent.
Exemple extret del text de Josu
Larrañaga 'Los términos de la instalación',
dins: Larrañaga, Josu. Instalˇlacions. Hondarribia: Editorial
Nerea, 2001.pàg. 35.
|
El
caràcter efímer de les instal·lacions
|
La
majoria de les instal·lacions es conceben com a obres
efímeres. Estan fetes per a desfer-se, es munten i es
desmunten. Estranyament es preserven ja que la possibilitat
dels particulars o de les institucions per a guardar la gran
quantitat d'elements que l'art contemporani ha generat i genera
és impossible. Evidentment aquesta no és l'única
raó que justifica el seu caràcter efímer.
En molts casos les instal·lacions s'ubiquen en espais
que ja tenen o tindran una altra funció. Són espais
que poden ser instalˇlats temporalment. També podem dir
que moltes instal·lacions estan només pensades
per a actuar puntualment, tenen sentit en un determinat moment.
No es pretén que la seva significació perduri
o es mantingui intacta.
Les
instal·lacions es dissenyen especificant les indicacions
del muntatge. Aquestes indiquen els elements que hi intervindran,
la seva situació, les mesures, etc. Les instalˇlacions
es solen realitzar amb materials fŕcil d'aconseguir,
que s'adquireixen en el moment de la seva realització.
En tots aquests casos no hi sol haver res per guardar, res per
ser venerat. Molts dels components de la instal·lació
són a vegades elements no pròpiament artístics,
que fora de la instal·lació no tenen cap valor
per ells mateixos. Allò que quedarà de les instal·lacions
seran els projectes, els apunts, les maquetes, els dibuixos,
els catàlegs, les fotografies, les gravacions videogràfiques
i també elements d'instal·lacions, segregats d'aquestes
i convertits en un nou objecte artístic que, en alguns
casos, els museus o d'altres institucions preserven.
Les
instal·lacions prenen plena entitat com a procediment
artístic durant els anys seixanta i setanta. En aquests
moments s'inicia un procés de crítica envers les
institucions artístiques que, segons les veus del moment,
havien convertit l'obra d'art en un simple objecte de compra
i venda, despullant-lo del seu vertader valor artístic.
La instal·lació no permet aquest mateix procés,
pel seu caràcter efímer, pel seu lligam a un espai.
Les crítiques realitzades també anaven dirigides
al paper del públic. Es creia que aquest no havia de
ser un simple espectador o un contemplador, sinó que
havia de recuperar l'experiència i la implicació
activa.
L'espai
és suport i material de les instal·lacions. Aquest
és imprescindible per a la generació de l'obra.
En les instalˇlacions es pot fer diferents usos de l'espai i
aquest pot tenir valors diferenciats dins la mateixa obra. En
alguns casos aquest en converteix tan sols en una escena on
s'hi ubiquen els elements essent la instalˇlació traslladable
a un altre lloc. En d'altres casos, hom no pot destriar la instal·lació
del què seria l'espai. A vegades les instal·lacions
juguen amb l'estructura de l'espai i s'adapten a les seves característiques.
En algunes obres però, s'actua tenint en compte referències
del lloc, significats o fets preexistents, o sigui, que es treballa
amb la memòria del lloc. La instalˇlació procura
mostrar-la o interpretar-la. Ho podem veure en el següent
exemple:
The
Missing Hause de Christian Boltanski és una instal·lació
realitzada en les mitjanes laterals d'un solar de la Grosse
Hamburguer Strasse de Berlin, en record a les persones grans
que van habitar cada un dels pisos de l'edifici i que foren
exterminades en els camps de concentració nazis. L'obra
fou inaugurada el 1990 en el marc de l'exposició 'Die
Endlichkeit der Freiheit' ((El final de la llibertat). Estava
ubicada en dos espais: el propi solar en el qual s'havien col·locat
plaques de tots els veïns amb el seu nom, professió
i dates d'estada en l'edifici (aquesta part es mantingué
com a obra permanent) i una segona part situada al jardí
del museu de la mostra, on es presentava documentació
sobre els fets relatius al que es presentava al solar.
Exemple extret del text de Josu
Larrañaga 'Los términos de la instalació',
dins: Larrañaga, Josu. Instalaciones. Hondarribia: Editorial
Nerea, 2001.pàg 57
Christian Boltanski ha dedicat gran part d eles
seves obres a parlar de la memòria de la gent anònima
desapareguda.
|
|
|
LES
INSTAL.LACIONS
