PINTURA MURAL

PROCEDIMENTS EN SEC

Es pot pintar al sec sobre diferents varietats de murs. Alguns d'ells segons les característiques o el procediment que vulguem emprar per pintar-lo, s'han de preparar o simplement aplicar-hi una capa del mateix aglutinant. Es pot treballar amb diferents materials: tremp de caseïna, de cola, pintures a la cera o làtex sintètic. Per exteriors es solen emprar materials sintètic, el que solem anomenar com pintura plàstica, per la seva resistència. La pintura s'aplica normalment amb pinzells, brotxes o difusors. El que anomenem esprais (per la manera com es comercialitzen i s'apliquen) també són utilitzats en pintura mural i per fer els anomenats grafits graffitis, aquestes pintures contenen dissolvent.

       

PINTURA MURAL A L'ANTIC EGIPTE

A les tombes i als palaus de l'antic Egipte podem trobar dos tipus d'obres sobre el mur: els relleus pintats i la pintura mural. Amb aquests procediments es decoraven les parets de pedra o de tova. Un 'escriba dissenyador' elaborava els dibuixos i els traçava sobre el mur. Un altre artesà gravava la pedra per obtenir els relleus i un tercer els pintava. Els dibuixos es feien amb pintura vermella amb un jonc masegat d'una punta, com si fos un pinzell, o bé amb plomes. Per a pintar utilitzaven materials fibrosos de diverses gruixàries. Els pigments eren d'origen mineral. Els minerals es molien i la pols es barrejava amb un aglutinant, generalment goma vegetal. A vegades s'aplicava la pintura directament sobre la pedra o sobre una capa de fang, però generalment s'hi feia un encalat.

Tot el que es dipositava a dins les tombes havia de proveir al propietari difunt d'allò que pogués necessitar en el més enllà. Les pintures recreaven el que a aquest no li podia faltar en l'altra vida. En elles podem veure reiterades vegades el propietari, sempre de major mesura que els altres personatges i, tot allò que l'acompanya. Aquest està representat de manera reconeixible (tot i que no mimèticament) amb un dibuix clar i resseguit dels contorn. Tots els elements estan ordenats: els objectes, persones i animals són col·locats en fila, les activitats són representades en escenes successives. Moltes de les escenes i elements que apareixen a les pintures reprodueixen patrons o dissenys convencionals adaptats a les característiques del difunt, del qual podem saber bastant sobre el seu estil de vida, a través de les pintures i dels jeroglífics que les acompanyen.

La tomba de Nebamun

"Un grup important de pintures murals és el procedent d'una tomba tebana datada amb tota probabilitat durant el regnat d'Amenofis III (1417-1379 aC). El propietari era un oficial anomenat Nebamun que ostentava el títol d'escriba i comptador de bestiar'. Algunes de les pintures murals són destacables i ressegueixen part de les activitats del difunt. Com en d'altres tombes hi ha una escena de caça, on veiem Nebamun sobre un bot navegant pels pantans per caçar ocells i pescar peixos. Ell és la figura més important de l'escena, la seva dona apareix a un segon terme i és de tamany més petit. Enfront Nebamun tot d'ocells s'apilonen espantats fugint del perill. La varietat dels ocells i el nombre ens demostra l'abundància de la qual disposarà el difunt. Segueixen aquesta escena un gran banquet on hi ha diversos grups de convidats, música i ballarines. També veiem representat el jardí de Nebamun amb un estanc ple de peixos i arbres fruiters. La seva vida professional també és retratada, l'oficial, veiem com s'inspecciona el bestiar davant seu i com es fa el recompte d'oques. Un altre fragment mostra uns homes que emmagatzemen aliment, es suposa a la pròpia tomba per garantir les necessitats del propietari a l'altra vida. Finalment veiem una sèrie d'escenes dedicades a les activitats agrícoles, s'hi veu com s'inspecciona la quantitat de blat en un camp on els pagesos treballen, per calcular els impostos que s'hauran de pagar dels beneficis obtinguts, elements essencial de l'economia egípcia."

 

  

ART URBÀ. Lectura d'article

Llegiu aquest fragment d'article de diari, observeu atentament la fotografia i contesteu les preguntes.

Models del que és efímer Un artista converteix una façana afectada del Raval en el retrat gegant d'una veïna El grafit ha deixat de ser l'única mostra d'art urbà als voltants del Centre de Cultura Contemporània. La cara de María (que fa set metres d'alt per cinc d'ample) ocupa ara una façana que aviat serà enderrocada al carrer de Valldonzella, davant de l'església de Santa Maria de Montalegre, en una plaça molt poc transitada. Però, qui és María? ¿Una model, una candidata política? És una veïna del Raval, però també el retrat de tota la gent gran que són veïnes i veïns del barri, testimonis de la voracitat de les excavadores, de la implantació a la zona d'idiomes que no són ni català ni castellà, de com és de canviant i efímera la vida. Quan vivia a Nova York, Jorge Rodríguez Gerada manipulava els anuncis de les grans tanques publicitàries amb la intenció de qüestionar d'una manera oberta l'afany consumista de la societat nord-americana. Però quan va arribar a Barcelona es va adonar que aquí els problemes eren uns altres. La marea del desenvolupament està arrasant amb tot un barri i així com les persones són desplaçades a la força de casa seva i desapareixen, desapareixerà també amb el vent i la pluja l'enorme retrat de María que Jorge va trigar dos dies a pintar. [...] Abans de la façana de Valldonzella, Jorge va pintar a la Barceloneta. Però ja no queda ni rastre d'aquell retrat que durant tant de temps va ser el tema de conversa preferit dels veïns del barri. Un edifici de nova construcció l'ha tapat del tot. Desapareixen les parets, desapareix el dibuix, desapareix una icona artificial i s'esfuma la fama de l'artista. Molta gent encara s'acosta a Jorge i li confessa que no entén per què tanta feina per fer una cosa que no trigarà a esvair-se. Gemma Tramullas, dins d'El Periódico, divendres 13 de febrer del 2004. p.22.

 

Discussió sobre l'article

1. Expliqueu quina significació creieu que té l'obra mural María i, després exposeu quina és la valoració que en feu.

2. Quina diferència veieu entre els grafits que hi ha a la paret i el dibuix de la dona? Quines creieu que són les intencions que han la motivat la realització d'un i de l'altre? Podem dir que ambdós pintures han tingut en compte, per igual, el lloc on s'ubicaven o bé creieu que això ha estat indiferent?

3. El text parla 'del que és efímer'. Explica què entens per una obra d'art efímera. Quin sentit té que aquest dibuix de María tingui un caràcter efímer? I el el grafits, tenen també aquest caràcter efímer?

EL GRAFIT

Llegiu els dos textos, contesteu les preguntes i discutiu sobre les vostres opinions.

1. Fragment del text de Montserrat Vendrell, 'Altares urbanos. Cuando las paredes hablan.' Amb fotografies de Rita Barros. Dins la revista Ajoblanco. Pàg. 18-20.

Altares urbanos. Cuando las paredes hablan. El muro es una de las construcciones emblemáticas de nuestro tiempo. Sirve para cercar y segregar, pero también se usa como lienzo donde los vivos rinden culto a sus muertos. Así ocurre en algunos barrios neoyorquinos. La muerte del rapero Tupac Shakur nos lo confirmó: buen o mal chico, famosos o anónimo, a todo el mundo le puede pillar una bala en el momento más imprevisto. El director cinematográfico Spike Lee, por su parte, nos ha contado en diferentes ocasiones la violenta realidad en los barrios degradados de las comunidades afroamericanas, dándole un toque sentimental para que la cosa sea más comercial. Pero en lugar de hacer llorar, el hacer dinero a costa de su propia gente pone de malhumor a los jóvenes que se sienten involucrados y que ya están cansados de ver imágenes donde se refleja su vida diaria. Otras imágenes son las que se ven en estos barrios, donde los muros de las calles hablan por sí mismos. Los sprays convierten en altares urbanos las paredes sucias de aquellos rincones marginales donde la sangre y las lágrimas corren a diario. Es la misma retórica visual del realismo social de los años 30, cuando figuras destacadas como Diego Rivera o José Clemente Orozco pintaban la historia de México. Aunque el alcalde, Rudolf Giuliani, se vanaglorie del descenso del crimen en la ciudad de Nueva York, no es oro todo lo que reluce. Tal vez haya menos crimen, pero ha sido simplemente una operación centrífuga que ha desplazado la criminalidad a áreas cercanas a Nueva York, como Long Island, y zonas rurales de New Jersey. El objetivo es limpiar Manhattan con vistas al turismo. Pero así y todo, nadie sabe cuántos murales en memoria de las víctimas de la violencia decoran las tintorerías, los hospitales, las tiendas de comestibles de las calles neoyorquinas. Miles y miles de nombres de jóvenes, transeúntes inocentes, asesinos a sangre fría, amantes infieles, ángeles caídos, quieren acaparar la atención ante la impotencia del salvajismo en barrios como el Lower East Side, Harlem, Crown Height i el Sur del Bronxs. Los padres y amigos ponen flores y rezan por sus ánimas, mientras recorren con los dedos la inscripción KIKI REST IN PACE (Kiki descansa en paz). […] A los vecinos, inmersos en toda clase de religiones paganas y cristianas, les conviene creer que el espíritu del desaparecido aún continua estando con ellos, aunque sea en un simple muro. […] Detalladamente elaborados, los dibujos pintados en los muros se rematan con cruces egipcias y otros emblemas étnicos que simbolizan la vida. Joseph Sciorra, un folklorista urbano autor de un libro sobre murales, dice que estos tributos artísticos a los muertos vienen de lejos. ¿Puede que antes se hicieran en espacios más reducidos y fueran más personales. Ahora, estos murales mortuorios tienen un sentido colectivo. Llegan más a la gente.' El arte muralista ha sido siempre una forma de expresión de las injusticias sociales y el reflejo de la realidad cotidiana. En un principio, los murales que invadían las calles de Nueva York eran imágenes de Karl Marx, Malcom X, Fidel Castro, Lenin y otros representantes de la clase trabajadora. "Ahora -continua Sciorra-, revelan una problemática más inmediata: la violencia. Las fachadas de los edificios han sustituido en cierta manera a los cementerios, llenándose de lápidas artísticas i testimoniales de gente joven que ha muerto violentamente en las calles." […] Normalmente, se encargan a un pintor determinado o a un grupo de artistas del barrio, especialistas en este tipo de exequias o recordatorios.

 

2. Fragment extret de: POPPER, Frank. Arte, acción y participación. El artista y la creatividad de hoy. Madrid: Akal, Arte y estética, 1989.

Observem que la conquesta d'un nou entorn subterrani, el del món del metro, està lligat a l'adveniment d'una nova generació d'escriptors de pintades (graffiti-writers), especialment sensibles a l'element cinètic i sonor. Aquesta generació té la preocupació de "l'obra mestra" o del "gran desing", és a dir una gran composició en què el nom de l'escriptor, la recerca de la identitat individual, no són res més que un pretext per a allò que Hélène de Nicolay anomena un "espectacle burlesc" que desfila, s'atura i torna a marxar en el marc d'un decorat fix, igualment recobert de pintades, excepte els panells publicitaris, curosament respectats pels pintors. "Els trens desapareixen sota una pluja de confetti, de noms i de números, acompanyats per una enlluernadora ostentació de punts, de bombolles, d'estrelles, de fletxes i de corones. Els noms estan envoltats per flames de sang, núvols blavosos i resplendents gotes de color taronja, groc i negre... una nova arquitectura ha nascut de les pintades." No podríem sobrevalorar aquesta explosió de creativitat popular que d'una manera progressiva ha pogut transformar -malgrat una cruel i organitzada repressió- l'entorn específic del metro novaiorquès, cada cop més "flamant" i "barroc", valent-se d'estils molt variats, durant més de cinc anys. Per a la imaginació de Norman Mailer, aquest fenomen hauria pogut transformar totalment la ciutat de Nova York i altres ciutats. Escriu Mailer: "En un cert moment s'hauria pogut creure que les pintades s'estendrien per tot el món, quan aquest moviment que va començar com l'expressió d'aquests exiliats dels tròpics, condemnats a viure en un entorn de maons marrons i apagats, una monotonia de grisalla i de ferro, enfonsats en l'asfalt, el ciment i els sorolls metàl·lics, hauria brotat sobtadament amb la força d'una erupció biològica. Ai si això hagués continuat! Tota aquesta ciutat d'arquitectura insípida, d'horrors que apunten al cel, hauria estat coberta de pintura..."

 

Preguntes i elements de discussió

1.Què penseu del tipus de pràctica que s'explica al primer article?

2.Què penseu del fet que una problemàtica social s'acabi manifestant mitjançant la pintura mural? Quins elements podeu trobar que expliquin l'ús d'aquest recurs.

3.Tant en els graffitis descrits al primer article com en les referències que ens dóna el segon article, se'ns parla de tota una iconografia pròpia d'aquest tipus de pintures: 'Els trens desapareixen sota una pluja de confetti, de noms i de números, acompanyats per una enlluernadora ostentació de punts, de bombolles, d'estrelles, de fletxes i de corones. Els noms estan envoltats per flames de sang, núvols blavosos i resplendents gotes de color taronja, groc i negre...'. Quina és la teva opinió sobre l'estètica que predomina en els graffitis, o sobre diferents estètiques que hagis pogut observar?

4.Al segon article se'ns parla de creativitat popular referint-se als graffitis. Podem qualificar aquest tipus de pintures com a obres d'art? Justifica la teva resposta.

5.Quina opinió teniu, en general, sobre aquests tipus de pràctiques.

PINTURA AL FRESC

La pintura al fresc es fa damunt d'una preparació de calç acabada d'estendre (fresca) a sobre del mur. Aquesta calç quan entra en contacte amb l'aire, concretament per efectes de l'anhídrid carbònic, forma damunt la pintura que hem aplicat una pel·lícula de carbonat càlcic molt resistent i insoluble. La pintura passa a formar part del mur, no és una simple adhesió superficial.

Què es necessita per fer una pintura al fresc?

No es pot emprar un mur qualsevol sinó que ha de tenir unes condicions especials: no tenir humitat i no contenir guix, ni ciments i ser absorbent. Els materials bàsics necessaris són la calç, la sorra i els pigments (resistents a la calç). Tots han de ser de bona qualitat.

Com és el procés d'elaboració?

Disseny previ: cal tenir sempre fet un esbós previ a escala reduïda on hi figurin els colors. També es fa el dibuix, només a línia, a mida natural sobre paper per passar-lo a la paret (també s'utilitzen d'altres procediments per a transferir el dibuix a la paret).

Preparació del mur: Es fan una sèrie d'arrebossats sobre del mur (depenent del tipus), si és un mur nou s'hi fan generalment dues capes (remolinat i allisat). Totes les capes es fan amb un morter de calç i sorra. La primera amb parts iguals de calç i sorra grossa, d'1 o ½ cm de gruix. La segona s'aplica al cap d'un o dos dies amb calç i sorra fina proporció 3:1, d'uns 4 cm de gruix. A vegades es fa una última capa de calç sola (lliscat).

Calc: Després es calcarà el dibuix ajudant-nos amb el model dibuixat pressionant amb el mànec d'un pinzell o un palet, o a través de l'estergit.

Pintat: si el fresc que es vol fer és molt gran caldrà treballar per jornades. Es dividirà el dibuix seguint una mica les seves característiques i només s'aplicarà la capa de l'allisat (la segona) del que es pensa pintar aquell dia, perquè la resta no s'assequi. Els pigments es treballaran només amb aigua (o aigua en calç). Es barregen els pigments amb aigua i s'apliquen amb pinzells suaus o esponges per no rascar la superfície de calç fresca. Com que es treballa amb tanta aigua es poden superposar tons i aconseguir transparències i diferents textures. Al segon dia es tornarà a arrebossar un altre tros i es començarà a pintar, remullant una mica els llocs de contacte amb els colors del dia anterior per ajustar les dues pintades.

Assecat: el fresc s'ha de deixar assecar lentament perquè la pintura quedi ben fixada. És adequat anar-lo mullant alguns dies per retardar-lo. El fresc pot trigar unes sis setmanes a assecar-se (durant aquest període encara es pot retocar una mica). Però per assecar-se completament i agafar consistència necessita uns sis mesos de coll.

Història

S'han trobat pintures al fresc a l'Antiga Grècia (Cnossos, més tard a Pompeia). A l'Edat Mitjana fou una tècnica molt emprada, sobretot durant el romànic. A Catalunya tenim molts exemples de pintura mural d'aquesta època. Normalment el fresc es tractava amb zones de color pla, sense crear molts efectes texturals ni veladures. A Itàlia abans i durant el Renaixement és un procediment que empren molts dels grans artistes de l'època, sobretot per decorar esglésies (Giotto, Masaccio, Fra Angelic, Piero della Francesca,…. I més tard Rafael i Miquel Àngel, entre d'altres). En aquesta època es treballa amb més transparències, creant textures i fent dissenys que incloïen progressivament la perspectiva, la sensació espacial que tenia en compte la visió de l'espectador dels frescos i per tant el canvi de la percepció que tenia de l'espai on s'ubicaven. Durant el Barroc, ja al segle XVII, la pintura al fresc perd popularitat enfront de la pintura a l'oli tot i que alguns artistes la continuen treballant. Tot i que l'ús d'aquesta tècnica s'ha anat perdent, encara durant el segle XX alguns artistes la van utilitzar, és el cas dels muralistes mexicans com Tamayo, Rivera i Orozco, tot i que també empraren d'altres procediments per les seves pintures murals.

D'altres procediments al fresc

Dins aquest grup, a part de la pintura al fresc, podem també parlar de l'estuc i l'esgrafiat.

L'estuc és semblant al fresc tot i que els pigments es barregen amb llet de calç i sabó de poca sosa. La barreja es brunyeix amb uns ferros roents escalfats. El resultat és una pintura al fresc amb bastant lluentor.

L'esgrafiat és la tècnica que permet tractar la paret amb superfícies de diferents colors plans, cada una d'elles a diferents nivells. En aquest cas es tenyeix l'arrebossat dels dos colors escollits. Primer s'estén un dels arremolinats i al cap d'un dia l'altre. A sobre de l'últim s'hi farà el dibuix i es treuen els fragments de la capa superior perquè surti el color de l'altre. Aquest és un procediment antic, i la seva funció ha estat sempre decorar les façanes d'edificis importants. Així fou durant el Renaixement, i sobretot durant el Barroc quan aquest procediment prengué importància. Actualment podem veure molts edificis que encara conserven els esgrafiats.

   

1. Sant'Angelo in Formis, frescos de l'absis. Pantocràtor, c. 1080.
2. Castel Sant'Elia di Nepi, basílica de Sant'Anastasio. Fresc de l'absis. Finals segle XI inicis XII.
3. Miquel Angel, El Judici Final, frescos de la Capella Sixtina

PINTURA MURAL EN L'ART ROMÀNIC

'En l'època que es desenvolupà l'Art Romànic, pintar i esculpir imatges era un mitjà indispensable per afirmar la fe i el poder. Per als illetrats, en realitat per la major part de la gent de l'època, les figuracions dels frescos que cobrien els murs de les esglésies, així com els relleus escultòrics, eren la vertadera paraula de Déu, el record constant dels sermons dels predicadors, la llum que els guiava vers la salvació. La pintura muda, havia afirmat Gregori de Nisa segles abans, parla sobre el mur fet que provoca molt de bé; les obres d'art, rubricà Sant Bonaventura, instrueixen la intel·ligència, alimenten la memòria i emocionen el cor.' 'Generalment, a aquestes pintures que cobreixen els àmbits arquitectònics romànics, ja siguin parets de les naus de les esglésies, els absis, els claustres o les façanes (aquestes últimes molt escasses per haver sofert de manera accentuada les inclemències del temps), se les denomina erròniament frescos. Tot i que, certament, el fresc era la tècnica bàsica utilitzada en els murals dels segles XI-XII, en rares ocasions es pot parlar, en sentit estricte de fresc pur o de 'bon fresc'. Els murals romànics solen ser obres de tècnica mixta en què es combina el fresc, el tremp i els pigments dissolts en un medi gras, probablement oli, cola, goma o clara d'ou.' Joan Sureda, 'El arte romànico', dins Historia del Arte. La Edad Media. Madrid: Alianza Editorial, 1997. P. 152 i 163 respectivament

 

                

1. Pintures murals de l'absis central de l'església de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça), segle XII. Pintura al fresc
2. Detall de querubí i visió del profeta Isaïes, decoració mur cilíndric de l'absis central de l'església de Sant Maria d'Àneu (Pallars Sobirà). Vers 1100. Pintura al fresc.

Preguntes

1. Feu una descripció de les característiques graficoplàstiques d'aquest fresc.

2. Expliqueu gràficament, de forma esquemàtica i per escrit el procés de realització d'una pintura mural emprant la tècnica del fresc. Per fer-ho tingueu en compte totes les fases compreses dins el procés de treball.

3. A què són degudes la fixació i la consistència de la pintura al fresc? Raoneu la resposta.

REALITZACIÓ D'UN CONCURS DE MURALS

Projecteu un mural per un mur concret de l'institut. Primer de tot mesureu i mireu la forma de l'espai escollit. I procediu al procés de projectació:


-Feu varis dibuixos en petit que reprodueixin el mur i utilitzeu-los per fer-hi esbossos

-Penseu el vostre proposta tenint en compte el lloc on s'ubicarà o s'hauria d'ubicar el mural: si és un lloc de pas, si és un espai arraconat amb poca visibilitat, els punts de vista des del qual se'l mirarà la gent, etc. També penseu en les característiques del que hi ha al seu entorn: un lloc buit o un lloc amb molt elements, un espai destinat a un determinat ús, un espai de trànsit, etc.

-Penseu que el mural té unes dimensions i que l'efecte que farà no serà el mateix que el petit dibuix on potser hom pot apreciar els traços del dibuix o del pintat que potser són difícils de reproduir en gran.

-Un cop tingueu el disseny pensat s'ha de realitzar a mida reduïda sobre una cartolina DIN-A3. Ho podeu fer amb la tècnica que vulgueu però potser l'adequada seria el guaix per la seva semblança amb l'efecte que el mural gran que s'hauria de fer amb pintura plàstica faria. A sobre del DIN-A3 hi heu de reproduir la forma i les mesures del mur a escala.

-La reproducció del mural s'ha d'entregar dins d'un sobre, acompanyat dels esbossos realitzats i també d'un text explicatiu sobre la vostra proposta.


Exemple de propostes per a l'entrada de l'institut:

   

   

1. Sara Buixeda 2. Íngrid Rúbio 3. Imma Gallego 4. Ingrid Port.

DESENVOLUPAMENT DEL CONCURS

Un cop tothom hagi presentat els murals s'iniciarà el concurs. Tothom participarà com a jurat, per tant el que es farà serà anar discutint cada una de les propostes remarcant quins aspectes ens semblen positiu o no.

Abans però, caldrà deixar clars els elements que ens interessa valorar. A partir d'aquests elements podrem avaluar cada proposta i fer la tria final.

Un cop s'hagi discutit sobre els elements que es valoraran i n'hagueu fet un llistat s'aniran discutint les propostes. Cal que de cada una s'expliqui què creieu que s'adapta als elements proposats, quins elemetns trobeu positius, quins negatius i perquè. Així podeu anar descartant propostes i reservant-ne d'altres perquè un cop hagueu fet una primera tria puguin tornar a ser contrastades i comparades.

La selecció dels elements que ens interessen valorar permet no triar el mural només perquè 'en agrada' sinó perquè creiem que fa una sèrie d'aportacions interessants respecte a aquests elements.

ARXIU DE PROVES. Pintura mural. Dissenys de murals

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre pintura mural en general

Sobre pintura al fresc

o Explicació sobre el procés de la pintura al fresc a la web d'Arola (pintor i muralista):
http://usuarios.lycos.es/arola/pintura_al_fresc.htm

o Informació sobre les pintures al fresc de Giotto: http://198.62.75.1/www1/francis/

Sobre els grafits

o ARIAS, F. Los graffiti: juego y subversión. Valencia: Lindes, 1997.

o CASTELMAN. C. Los graffiti. Madrid: Blume, 1987.

o GABLIK, S. 'Graffiti en las sala', dins de ¿Ha muerto el arte moderno?. Madrid: Blume, 1987.

o POPPER, Frank. Arte, acción y participación. El artista y la creatividad de hoy. Madrid: Akal, Arte y estética, 1989.

o Web dedicada als grafits: http://www.graffiti.org/   o  http://www.graffiti.org/catalonia/catalonia_1.html