El
paper ha constituït des d'antic un dels suports bàsics
per a crear imatges. Ha estat un dels mitjans de comunicació
més important i, amb el descobriment de la impremta,
passà a ser un suport per a la reproducció, inicialment
de textos, i posteriorment d'imatges.
|
QUALITATS
I CARACTERÍSTIQUES DEL PAPER
|
El
PES del paper es mesura en resmes o sigui en paquets
de 500 fulles. També podem calcular el gramatge
que són els grams que pesa per m2. Quan el paper es ven
en grans quantitats no es fa segons el nombre de fulles sinó
que es ven a pes. Altrament es comercialitza a fulles soltes
o a paquets. En aquests casos es tindrà en compte el
gramatge del paper segons l'ús que se'n vulgui fer, segons
si aquests ha de ser prou gruixut per poder absorbir aigua i
no arrugar-se o si ha de passar per un tòrcul. En aquest
últim cas el paper s'exposarà a la pressió
i a l'estirament exercits pel tòrcul i, per tant, no
pot ser un paper prim amb poc gramatge.
La
TEXTURA del paper, o sigui el caràcter tàctil
de la seva superfície, depèn de com aquests hagi
estat elaborat. Hi ha papers amb molta textura degut al gravat
que la reixeta que els conté quan es fabrica, deixa en
la seva superfície. Això succeeix o és
possible amb els papers de més gramatge. Si el paper
no conté gens de textura normalment vol dir que se l'ha
setinat, que se l'ha allisat i premsat.
Quan
ens referim a la textura solem parlar del tipus de gra,
de gra mig, de gra fi, de gra gruixut, segons la seva rugositat
i mida.
El
paper d'alt gramatge s'utilitzen per aquarel·la o per
altres tècniques aquoses, ja que absorbeix molt l'aigua
i impedeix que la superfície s'arrugui. Els papers utilitzats
pel gravat també solen tenir textura i bastant gramatge.
En alguns casos aquests papers solen presentar diferents textures
segons la cara de les fulles.
Altres
papers de menys gramatge que també tenen textura s'utilitzen
pel pastel o pel carbó, normalment materials no grassos,
als quals els costa adherir-se a la superfície. El que
ens interessa d'aquests materials és que no tan sols
taquin el paper, sinó que el material es desprengui i
quedi dipositat a la superfície. La textura fina també
ens ajuda a crear degradats o a escampar i difuminar el material
que s'hi dipositi.
També
pot ser que el paper tingui una textura no tàctil sinó
visual degut a les fibres o a d'altres barreges que s'hagin
introduït a la pasta.
Diferents
textures i verjura
El
paper VERJURAT és una classe de paper amb textura.
Aquesta segueix una forma ratllada uniforma. No és tant
una textura perceptible a través del tacte sinó
que visualment veiem les línies de la verjura més
transparents que la part de superfície on no n'hi ha.
Aquesta textura s'ha realitzat com si fos una marca a l'aigua,
posant, com el seu propi nom indica, unes marques a la reixeta
on es fa el paper perquè en certes zones s'hi dipositi
menys pasta.
El
COLOR del paper depèn inicialment de les fibres.
En molts casos el paper que utilitzem ha estat blanquejat,
s'ha tractat la pasta amb una sèrie d'àcids per
a fer-li perdre el color. En el cas contrari, el del paper de
color, s'han afegit colorants a la pasta per aconseguir el to
desitjat.
Per
parlar dels colors del paper s'utilitza la mateixa nomenclatura
que utilitzem quan parlem dels colors de les pintures o d'altres
materials plàstics. Si es tracta de blancs, grisos, crus
o grocs la nomenclatura sol ser en molts casos pròpia
del paper. S'utilitzem mots com blanc natural, color d'os, groc
palla, blanc amarfilat... tot comparant-lo amb d'altres materials.
Es
pot parlar de la TRANSPARÈNCIA d'un paper segons
si aquests deixa passar molta o poca llum, segons la seva opacitat.
Això depèn del tipus de fibres, de la quantitat
i del tractament que es faci de la superfície del paper.
Relacionat
amb el gramatge podem parlar de l'ABSORCIÓ segons
la capacitat d'absorbir aigua sense modificar l'aparença
del paper, o sigui, sense que la seva superfície s'arrugui
o es desfaci. Això depèn en gran part del seu
gramatge, de la qualitat de la pasta però també
de com s'hagi tractat la superfície del paper. Si se
l'ha setinat o se l'ha tractat amb coles, l'absorció
serà menor ja que la POROSITAT de la superfície
també serà menor. Amb algunes tècniques
ens pot interessar que el paper no xupi gaire el material, sinó
que quedi adherit a la superfície. en d'altres que el
paper sigui porós i absorveixi el material pictòric..
El
paper pot ser que sigui completament llis dels marges o que
tingui el que anomenem BARBES, o sigui, que el paper
acabi irregularment i perdent gramatge als marges, com aprimant-se.
El paper fet a mà té aquestes característiques
perquè normalment en dipositar la pasta no queda de manera
uniforme a les vores i posteriorment tampoc se'l talla. El paper
industrial fet en bobines i posteriorment tallat no té
auqesta característica, però si alguns papers
fets industrialment un a un.
El
paper pot tenir diferents MARQUES, senyals o filigranes.
Pot venir marcat per l'empresa que l'ha fabricat. La marca pot
ser impresa en sec tot enfonsant el paper quan ja està
fet. Aquests tipus de marques s'anomenen gofrats: estampar
una cosa sense tinta, deixant'hi tan sols un solc. També
pot ser una marca a l'aigua: forma que es pot veure a
contrallum perquè en aquella part de la superfície
el paper és més prim. Aquest tipusd e marques
es fan quan es fabrica el paper, quan la pasta es diposita sobre
la reixeta, on hi ha un dibuix que sobresurt i que impedeix
que en aquesta zona s'hi dipositi la mateixa pasta que a la
resta del paper. Això fa que el dibuix es diferenciï
per la transparència seva major transparència.
1.GOFRAT 2.PAPER JAPÓ
(molt transparent i de poc gramatge. S'hi pot apreciar l'entramat
de fibres
3.PAPER FET A MÀ amb BARBES
De
fet la qualitat del paper i la resta de característiques
vénen donades per la qualitat de la PASTA amb
la qual es fabrica. Aquesta, tradicionalment es feia de restes
de draps de cotó, ja que les fibres d'aquesta
planta són llargues i resistents. Actualment depenem
de la qualitat de la cel·lulosa que s'extreu dels
arbres. Segons de quina fusta es faci la cel·lulosa,
aquesta serà més o menys bona. La qualitat depèn
en molts casos de la llargada de les fibres i de la seva resistència.
En d'altres casos depèn del tractament que s'hagi fet
de la pasta a la qual s'afegeixen colorants o d'altres substàncies
químiques. Aquestes modifiquen les característiques
de la pasta. A vegades s'utilitzen per a augmentar la resistència
del paper però, en d'altres casos, malmeten les fibres
trossejant-les progressivament. Llavors el paper es fa més
dèbil i es degrada més fàcilment, degut
al desgast i a d'altres afectes nocius dels productes afegits.
El paper reciclat també té unes fibres molt petites
per les diverses vegades que la pasta ha estat remenada i ha
sofert rentats i tractaments.
Un
cop ja fet el paper aquest es pot tornar a tractar, ja sigui
SETINANT-LO, fent-li una capa de cola, una capa de blanquejant,
etc. Aquests tractaments poden fer que el paper sigui mat o
tingui diferents graus de brillantor, que sigui més o
menys porós, més o menys resistent i que la seva
superfície sigui llisa o conservi una mica de textura.
Segons
la pasta i el seu tractament la duresa i RESISTÈNCIA
del paper variarà. Com ja em esmentat si les fibres són
llargues l'entramat entre aquestes serà més fort
i per tant, més resistent a possibles manipulacions.
El paper utilitzat pel gravat, per exemple, ha de ser resistent
perquè ha de passar pel tòrcul i rebre estiraments.
També
la forma d'ésser fabricat el paper ens el diferencia.
Les fulles poden estar fetes d'una a una, manualment o industrial,
amb forma rodona o a màquina fent tota una bobina que
després es tallarà.
Totes
aquestes característiques faran que el paper sigui utilitzable
per una cosa o per una altra, per tècniques humides,
per la impremta, ja que en uns casos permetrà més
absorció, més adherència dels materials,
més brillantor, més qualitat de color, la possibilitat
de fer-hi veladures...
|
TAULA
per a definir les característiques d'un paper
|
| Procedència |
| Mode
de producció (manual, mecànica) |
Matèria
primera (pasta de cel·lulosa, d'altres fibres
vegetals (arròs, cànem, lli, bambú…),
reciclat)
|
| Factors
constitutius: |
| Porositat |
| Gramatge |
| Gruixària |
| Resistència |
| Textura |
| Verjura |
| Setinat |
| Encolat |
| Amb
barbes |
| Amb
filigranes (en sec, marca a l'aigua) |
| Transparència,
opacitat |
| Brillantor |
| Color |
|
Altres
aspectes que es puguin destacar: bast, dolent, suau….
|
LES TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ D'OBRES DE CARÀCTER
PERDURABLE
TÈCNIQUES
DE PRODUCCIÓ D'OBRES DE CARÀCTER PERDURABLE 
