L'espai escènic

 
Unitat 8
 

 
 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Després d'haver treballat sobre les intervencions en l'espai U.6 i sobre l'observació i creació d'espais U.7 en aquesta unitat es pretén, a través de l'escenografia, aprofundir en els aspectes significatius dels espais i en la seva capacitat dramàtica i narrativa. No es treballarà amb l'escenografia en un sentit ampli sinó que es parlarà només de l'espai escènic teatral. Gran part d ela unitat es dedica a la realització d'una escenografia per a una obra de teatre, de la qual es llegirà el text. Per a fer dissenyar l'escenografia es segueixen una sèrie de pautes de treball que van des del treball amb el text, la comprensió de les qüestions que tracta l'obra, el disseny de l'espai escènic i la realització de dibuixos i maquetes per a mostrar-lo. Abans de realitzar l'escenografia però, es donen pautes sobre els elements que configuren un espai escènic, sobre els recursos. S'insisteix en el paper que pot jugar l'escenografia en una representació dramàtica, que va molt més enllà de la simple localització tot assumint un paper actiu i significatiu dins les representació. Per a explicar aquests conceptes es treballa l'obra de dos escenògrafs Adolphe Appia i Faibà Puigserver. Amb posterioritat a la realització de l'escenografia es tanca la unitat amb dues activitats. Una dedicada a l'avaluació on cada alumne fa una valoració escrita de l'escenografia d'un company. I l'última és una activitat d'anàlisi i discussió que ens acosta a l'escenografia cinematogràfica. Es proposa veure la pel·lícula Vatel (Roland Joffé) i mirar d'entendre i analitzar els espais que allí hi apareixen i saber relacionar-los amb l'època de la història que ens explica la pel·lícula.


ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'espai escènic i l'escenografia.
DOCUMENT 1. L'espai escènic (petita introducció al tema i índex dels elements a treballar)
L'escenografia (text explicatiu)

ACTIVITAT 2
Explicació sobre les funcions i característiques de les escenografies a partir de l'obra de dos escenògrafs.
DOCUMENT 2. L'exemple de dos escenògrafs: ADOLPHE APPIA i FABIÀ PUIGSERVER (textos i imatges de les escenografies)

ACTIVITAT 3
Proposta de realització d'una escenografia.
DOCUMENT 3a. Proposta de realització d'una escenografia (explicació).
 DOCUMENT 3b . Exemples de treballs.

ACTIVITAT 4
Orientacions per a la realització de les maquetes.
DOCUMENT 4. Orientacions per a la realització de les maquetes.

ACTIVITAT 5
Valoració de l'escenografia d'un company.
DOCUMENT 5. Esquema per a la valoració de l'escenografia d'una company.

ACTIVITAT 6
Anàlisi i discussió sobre les escenografies de la pel·lícula VATEL.
DOCUMENT 6. VATEL (Roland Joffé). Proposta de treball sobre la pel·lícula.
Imatges d'espais relacionats amb la pel·lícula: el castell de Chantilly, el palau de Versalles.

ACTIVITAT 7
Exercici en forma de prova puntual on l'alumne posa en joc els coneixements treballats en auqest unitat: comentari d'escenografies i proposta d'un disseny escenogràfic.
DOCUMENT 7. Exercici d'escenografia.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

  



DOCUMENTS



ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'espai escènic i l'escenografia.
En la primera activitat es fa una explicació sobre l'espai escènic i sobre l'escenografia. S'assenyala el paper que pot jugar una escenografia en una representació teatral que fuig del tradicional decorat per a utilitzar l'espai en totes les seves dimensions. S'exposen també els elements que poden ser utilitzats per a construir l'espai escènic. s'hauria de fer èmfasi en la capacitat significativa de l'espai i dels elements que s'hi ubiquen i com aquesta contribueix a configurar l'estètica de l'obra però també assumeix un paper dramàtic. S'ofereixen alguns exemples però seria interessant poder explicar tots aquests elements a partir d'altres escenografies. (Treball conjunt a l'aula) — 1hora.

DOCUMENT 1
 
 L'ESPAI ESCÈNIC

Si bé en tots els elements tractats fins ara ens referíem a espais reals, ara cal que parlem de qüestions relatives als espais destinats a la ficció. Per fer-ho, ens centrarem en l'escenografia teatral, l'encarregada de crear, a partir d'un text, un nou espai on s'hi pugui desenvolupar l'acció dramàtica. Aquests són uns espais que impliquen paràmetres diferents dels que hem esmentat, ja que tenen un ús molt concret, i una càrrega plàstica, visual i expressiva important. Són espais efímers realitzats amb uns materials i elements propis. L'escenografia ens servirà per veure com l'espai més enllà de les seves qualitats formals i estètiques, pot tenir una funció narrativa, pot adoptar elements expressius i dramàtics.


 L'ESCENOGRAFIA

L'escenografia teatral és l'encarregada de fornir l'escena, de dissenyar un 'lloc' on s'hi pugui esdevenir l'acció dramàtica. No hem de confondre l'escenografia amb la creació de decorats. Antigament si que allò que actualment anomenem escenografia era constituït tan sols per un teló de fons pintat amb el paisatge convenient segons la contextualització de l'obra. D'ençà del segle XX, l'escenografia s'ha emparentat molt més amb les arts de l'espai (l'arquitectura, el disseny, o l'escultura) i ha abandonat la seva simple funció decorativa per esdevenir un element molt important en les manifestacions dramàtiques, i no pas un simple accessori relegat al fons de l'escenari. La finalitat de l'escenografia, a l'hora de crear un espai, no és simplement representativa o mimètica, no s'ha de limitar a construir un espai imitant la localització real on suposadament es podria situar el que succeeix a l'obra, sinó que la seva tasca va molt més enllà per assumir una funció activa dins l'obra, fent que l'espai aporti també significació a l'acció dramàtica. L'espai pot estar directament relacionat amb el contingut de l'obra, fent-lo arribar amb més força a l'espectador i proporcionant-li una sèrie d'imatges, d'impressions que puguin suscitar idees sobre els esdeveniment que succeeixen sobre l'escenari. Per dissenyar les escenografies segons les premisses apuntades es disposa d'una varietat de recursos i mitjans que permeten modelar i crear un espai. Per explicar-ho posarem un cas concret per mostrar-ne diferents exemples.

Suposem que s'ha de fer una escenografia per una obra que té lloc al jardí ballat d'una casa. L'escenografia tradicional pintaria un virolat teló de fons amb els corresponents arbres, plantes, núvols, etc. També es podria fer una bambolina afegida simulant un arbre a primer pla, una font, una balla, etc. Tot consistiria en recrear allò real, pintant-ne una imitació (més o menys realista, més o menys fantasiosa) sobre fusta. El teatre modern obviaria aquests element o, si més no, en faria un altre ús. Potser jugaria amb elements extrets directament de la realitat, incorporant objectes reals dins l'escena: una reixa forjada de ferro que delimita per la part oposada al públic l'escena en forma de semicercle pot marcar el recinte del jardí. El terra ple de fulles amb les quals es pot també jugar al llarg de la representació. Uns testos o taules de jardí o un banc convenientment col·locats per localitzar alguna acció. Caldria veure com són aquests elements i com es combinen dins l'espai. Una altra opció seria fer un espai molt més abstracte: ha desaparegut la reixa real i al seu lloc s'hi han disposat tot de columnes primes de colors verdosos per assumir el paper de (reixa/arbres o matolls del jardí). El terra té més d'un nivell, talment com si fossin parterres que delimiten l'espai en diferents parts. En d'altres punts hi ha disposades unes columnes més baixes d'altres colors (bancs, pedres, matolls), els personatges poden circular tant pel mig de les columnes com dels altres objectes. En aquest cas s'hauria fet una abstracció de l'espai delimitant-lo i creant-hi parts a través d'elements geomètrics tridimensionals. Evidentment les opcions podrien ser d'altres: des de recrear un jardí tridimensionalment, jugar amb un fons llis per a fer canvis de llum o projectar-hi alguna imatge simulant el que seria l'espai exterior del jardí, etc. La tria dependria no tan sols de les preferències estètiques sinó que aquestes haurien d'anar lligades amb el contingut de l'obra, amb allò que hi passa al jardí, amb com es desenvolupa l'acció dramàtica, amb el to de l'obra, etc.

A part de la importància i significació atribuïda a l'escenografia, el teatre modern també ha qüestionat l'estructura o forma mateixa de l'escena, ha qüestionat el teatre a la italiana, el típic teatre amb una boca d'escenari frontal al públic, el qual tan sols té aquesta visió de finestra o quadre. Tot i que aquesta opció majoritàriament perdura, s'han obert les possibilitats d'estructurar l'espai teatral d'altres maneres, variant la localització del públic, la seva relació amb l'escena i els punts de vista des dels quals l'observa.

Tenint en compte tots aquesta paràmetres l'escenografia és avui dia, més que mai, una disciplina on hi col·laboren totes les arts: des de l'arquitectura, les arts visuals i audiovisuals, l'escultura i les manifestacions artístiques contemporànies. Per elaborar l'escena s'ha de treballar amb les formes volumètriques, organitzar l'espai, tractar els materials, els colors, la llum, les textures, però també es pot treballar amb imatges lumíniques, objectes o d'altres elements.

Per treballar l'espai s'han de tenir en compte una sèrie de paràmetres: la visibilitat de l'espectador, la funcionalitat perquè s'hi desenvolupi l'acció, les possibilitats tècniques. Es pot generar un espai tancat sobre l'escena, un espai més obert, un espai amb diferents plans d'allunyament, un espai amb zones diferenciades o amb diferents nivells…


A partir dels elements plàstics l'escenografia ha de procurar per:

-Crear un clima on es desenvolupi la situació.

-Ajudar als desplaçaments i la mobilitat.

-Remarcar zones o espais segons el que convingui a l'acció dramàtica.

-Aportar informació narrativa o semàntica per la localització del lloc.

-Aportar l'expressió i significació apropiada segons el contingut de l'obra.

-Oferir una proposta estètica creativa.

-Oferir una traducció o ser suport del text i l'acció dramàtic.

-Complir una funció narrativa si el desenvolupament de l'obra ho exigeix.

1. La casa de Bernarda Alba (Federico Garcia Lorca), Alfonso Flores (escenografia), Calixto Bieito (direcció), Barcelona, Teatre Principal, 1999.
2. Avui és el meu aniversari. Acte IV. El dia dels Morts.Tadeusz antor. Fotografia de Maurizio Buscarino. 1991.
3. Wings on Rock. Sue Jane Stoker (escenografia), Robert Wilson (direcció). Barcelona, Teatre Adrià Gual, 1995.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Explicació de la funció i característiques de les escenografies a partir de l'obra de dos escenògrafs.
Per aprofundir en els elements citat anteriorment ens servim de l'obra de dos escenògrafs. Adolphe Appia a partir del qual es pot insistir en l'abandó que fa aquest artista de la idea de decorat i com comença a treballar amb l'espai i amb els moviments i desplaçament dels actors per aquest. A partir d'aquest autor també es poden introduir qüestions sobre l'ús de la llum a l'hora de definir espais i sobre l'abstracció de les formes tridimensionals per a simular i representar un lloc concret. L'altre escenògraf és Fabià Puigserver a través del qual aprofundim en els elements treballats amb Appia però ampliant els recursos i les possibilitats expressives de les escenografies. Sobre aquests dos autors no s'ha de fer cap treball específic sinó que el seu exemple serveix per a ser discutit a l'aula. Es poden també utilitzar d'altres exemples d'escenògraf. (Treball de discussió conjunt a l'aula) — 1hora.

DOCUMENT 2
 
 ADOLPHE APPIA

Adolphe Appia (Ginebra 1862-1928), fou un escenògraf que dedicà la seva tasca, tan teòrica com pràctica, a oferir una alternativa a la pràctica de l'escenografia de finals del segle XIX inicis del segle XX. Era crític amb l'escenografia que simplement es dedicava a oferir representacions il·lusòries pintades en els telons de fons. Creia que l'escenografia tradicional que emprava tan sols la pintura i el color oblidava quelcom essencial: l'espai. Tant els escrits teòrics com la seva intervenció en diferents projectes escenogràfics estan tots dirigits vers l'experimentació per trobar els elements que procurin per aportar un nou valor a l'espai escènic. Així esdevé un dels precursors del teatre modern. Com podem veure en els dibuixos Appia fa una abstracció del que podrien ser entorns reals, convertint-los en espais configurats a través de formes geomètriques (escales, columnes prismàtiques… ) i jugant amb les possibilitats que la incidència de la llum pot generar sobre els elements. Appia creia que l'escenografia no havia de ser un simple ornament i que diferents elements: espai, llum, els actors, la música, el moviment havien d'estar connectats per crear una unitat expressiva.

Per tant Appia farà una abstracció i no una representació de la realitat i tractarà l'espai i la llum com a materials propis de l'escena, entenent que l'actor s'ha de relacionar amb aquests elements. A través de les formes volumètriques, els plans, les línies simples, el joc de la visió en perspectiva, busca l'emoció plàstica pel sol joc de superfícies, proporcions, masses i tons creats amb la llum. Sense decoració ni ornamentació, sense una explicitació directa a elements reals.



  
 
 FABIÀ PUIGSERVER

Fabià Puigserver (Olot, 1938 - Barcelona 1991) fou un escenògraf català que desenvolupà la seva tasca artístic entre els anys 1961 i el 1991. Esdevingué una de les figures més importants dins del panorama del teatre contemporani a Catalunya. A part de la seva activitat com a escenògraf exercí també de director i, a partir del 1970, fou professor a l'Institut del Teatre de Barcelona. Portà a terme gran part de la seva tasca al Teatre Lliure, del qual en fou un dels fundadors. Destacà per una visió renovadora de la pràctica i dels conceptes sobre l'espai escènic i el vestuari, refermant i ampliant el paper que l'escenografia tenia en la posada en escena d'un text dramàtic.


 Textos de l'autor

'Si alguna cosa no cal, no la hi poso; intento reduir, explicar un espai si és possible a través d'un element que remet a moltes coses i que amb això sintetitza tres hores de text, com els 250 pans de Terra baixa… el punt de partida sempre és el mateix: l'intent de donar claredat, de ser clarivident amb una idea bàsica de l'espectacle. D'entrada, deixar-me endur per les imatges que em produeix el text. L'elaboració de l'espectacle està en mans de l'equip. Es tracta d'estar en una mateixa onda i llavors fer servir els recursos que tens -en un espectre molt ampli- perquè sigui al més clara possible la funcionalitat de l'espectacle. El que busco és un llenguatge poètic. Aconseguir que el joc dels elements faci un paral·lelisme amb el món de la poesia literària. Que el llenguatge poètic literari pugui assolir l'equivalent del llenguatge poètic de l'escena. Això em preocupa i alhora m'atreu. És una de les coses que més em plantejo. Un pas més enllà és intentar simplificar per la via poètica, com un poeta que condensa una situació gran en un poema de versos, mentre que un narrador en faria una novel·la. Treball de síntesi de lèxic, d'imatges literàries. Trobar aquell element visual que pugui explicar, concretar, suggerir o contrapuntar, segons els casos.' (p.36)

'L'espai escènic és existencial. És un d'aquests elements -com la llum, el temps, etc.- sense els quals el teatre no existeix. L'espai, però, és un elements manipulable, transformable i manejable. L'escenògraf disposa de l'espai com disposa de la llum, del color, de les formes, dels materials i del temps per al seu treball. L'espai escènic sol no existeix. Per existir necessita la llum; per tant, el color. Però a més d'existir ha de ser definit. Per a definir l'espai cal limitar-lo visualment ja sigui amb llum o bé amb elements. El terra defineix l'espai escènic. L'espai escènic és un espai definit per uns element que li són oposats. Tots aquells elements que defineixen un espai determinat -ja siguin elements materials o lumínics- i estan en funció d'un espectacle són elements escenogràfics'. (p.46)


 Exemples d'algunes escenografies

YERMA de Federico García Lorca (Teatro de la Comedia, Madrid, 30-XI-1971)

'Vaig seleccionar de tot allò les imatges primàries i insòlites, però que d'una manera molt sui generis podien tenir una relació amb el text. Una enorme bufeta, una matriu, un eclipsi. Tot plegat dins d'un context animal i orgànic en putrefacció. Sorgí la primera idea escenogràfica, encara un embrió, però amb el temps s'havia de convertir en realitat. […] Després prosseguiren llargues hores de treball en les quals es decidirien els signes d'allò que de moment anomenarem tambor i que consistia, simplement, en un bastidor gegantesc, dins del qual hi havia tensada una enorme bufeta animal. Entre moltes coses, quedava per decidir la forma que havia de tenir el bastidor. Després de llargs raonaments i proves sobre la planta del Teatre Grec i sobre el significat de dita forma, vaig proposar a Víctor un mòdul hexagonal irregular, que va ser acceptat com a forma definitiva. El punt sensible del tambor era sens dubte la bufeta. No vaig tenir més remei que indicar a Víctor la inviabilitat tècnica d'una bufeta de tal tamany i proposar-li en el seu lloc una lona de polipropilè. Amb això eliminava una de les imatges fonamentals inicials, la d'organicitat, però s'oferia en canvi una vitalitat que Víctor encara no sospitava. Va dubtar però acceptà. Finalment descobrí les enormes possibilitats d'una lona mòbil a partir d'un bastidor metàl·lic i s'apassionà amb la idea.' (169)


TITUS ANDRÒNIC de William Shakespeare (teatre Lliure, 1-XII-1977)

'En aquest cas, la disposició espacial serà una gran passarel·la al llarg de l'eix major de la sala, amb el públic a ambdues bandes. Novament, doncs, una gran simplicitat: un sòl de mosaic i, per a l'escena del bosc, una xarxa amb elements vegetals a ambdues bandes de la passarel·la. I en el vestuari, un joc a tres bandes: simplicitat i estilització en la família Andrònic, barroquisme bizantí entre els cortesans intrigants, i duresa -i al·lusió contemporània: cuir i metall- entre els bàrbars invasors. (p.220)


LA SENYORETA JÚLIA d'August Strindberg (Teatre Lliure, 2-X-1985)

'L'opció, ara, és d'una austeritat contundent: un espai escèptic i despullat com un quiròfan, on fa la vivisecció d'aquest conflicte psicològic que voreja la patologia per endinsar-s'hi decididament.' (p.296)

Textos i imatges extrets de: Fabià Puigserver. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Proposta de realització d'una escenografia.
En aquesta activitat es proposa la realització d'una escenografia per a una obra de teatre. Es pot aprofitar l'obra que normalment els alumnes llegeixen a la matèria de Català o triar-ne una per a aquesta ocasió. En la proposta l'alumne ha de posar en joc tots els elements que, fins al moment, s'han treballat en les altres unitats sobre l'espai i també ha d'integrar els aspectes concrets comentats sobre les escenografies. L'objectiu és que dissenyi un espai escènic que tingui una funció pràctica (s'hi pugui desenvolupar l'acció dramàtica) i que tingui en compte la temàtica, significació del text teatral. L'alumne ha de saber traduir aquests element amb tots els recursos visuals que té a l'abast: els generats per la manera com organitza l'espai, els objectes o volums que utilitza, els materials, referents iconogràfics, colors... El procés de realització i tots els treballs que s'han de presentar estan ben especificats. Caldria anar discutint les propostes que fan els alumnes i també el contingut i les seves opinions sobre l'obra. Presentació del treball a l'aula) — (Treball amb el text a casa) — (Ideació, realització d'esbossos, dibuixos i maquetes treball a l'aula i a casa) — a l'aula 5hores.

DOCUMENT 3a
 
 CREACIÓ D'UNA ESCENOGRAFIA

En aquest treball s'haurà de realitzar un disseny per a l'escenografia d'una obra. A partir de la lectura del text, heu d'imaginar un espai on s'hi pugui situar l'acció dramàtica. Per a fer el treball es seguiran una sèrie de passos, a partir dels quals, heu de mostrar i explicar el vostre disseny escenogràfic. Al final de tot el procés el material que s'haurà de presentar estarà compost per: una sèrie de reflexions sobre l'obra; els vostres esbossos i idees prèvies; l'explicació sobre el disseny escollit; representacions d'aquest en dues dimensions; i una representació en tres dimensions (maqueta).

Penseu que l'escenografia ha de tenir un valor funcional, ja que l'acció dramàtica s'hi ha de poder desenvolupar còmodament. Però l'espai també ha de contribuir a explicar les idees i els significats que es desprenen del text. En definitiva, a través de tots els elements plàstics (des de la llum, les ombres, les formes, els colors, els materials, la distribució de l'espai, etc.) heu de crear un espai escènic que enriqueixi el contingut del text.


Guió de treball i material que heu de presentar:

1. Treball amb el text. A partir de la lectura del l'obra de teatre i de la reflexió sobre el seu contingut, heu d'escriure un text que englobi aquests punts:

-Petita explicació d'allò que us ha semblat l'obra, de les temàtiques que aborda, de com ho fa o sobre d'altres idees que us suggereixi.

-Explicació dels espais que necessita l'obra segons els actes i les escenes que la conformen.

-Anotar l'atrezzo que us sembli necessari.

-Anotar les necessitats específiques pel moviment dels personatges (entrades sortides, seure…).

-Elements que considereu interessants i que, d'una manera o altra, creieu que seran importants a l'hora de definir la vostra escenografia. Explicació de la primera impressió sobre l'espai on creieu que s'hauria de representar l'obra.


2. Esbossos, idees prèvies. Després del treball amb el text podeu començar a esbossar les vostres idees. Tot el material generat: primeres idees, reflexions, dibuixos i d'altres fins arribar a la idea final, també s'haurà de presentar.


3. Explicació del disseny final. Un cop tingueu definida l'escenografia cal que feu una explicació escrita. En aquesta heu de fer una descripció de l'escenografia. També heu d'explicar de quines idees parteix i com la podem relacionar amb el text o amb l'acció dramàtica de l'obra.


4. Visualització gràfica del disseny. A part de l'explicació i dels esbossos heu de fer una representació gràfica acurada de l'aspecte de l'escenografia. Per a fer-la podeu utilitzar els mitjans que vulgueu (collage, llapis, retoladors, aquarel·la, disseny per ordinador, pintura, etc.). Si hi ha més d'una escenografia s'han de fer totes, si al llarg de l'obra es produeixen canvis en la posició dels elements que la integren també ho heu de mostrar gràficament. Cal representar tot allò que vosaltres creieu pertinent perquè hom es pugui fer la idea de com ha de ser l'escenografia.


5. Explicació tècnica. Aquí cal que especifiqueu els materials i els aspectes tècnics de l'escenografia. Alguns dels elements potser no podran ser especificats però podeu suggerir unes indicacions de com han de ser.


6. Maqueta. Finalment s'ha de realitzar una maqueta de l'escenografia. El material és lliure i el format ha de ser reduït però ha de permetre visualitzar correctament els elements que la integren. Si la proposta compren canvis en l'escenografia al llarg de l'obra s'intentarà mostrar-los en una mateixa maqueta o fer-ho visible a través del dels dibuixos.

A part de mostrar com serà l'escenografia, la maqueta ha de tenir un valor propi, ha de ser un objecte correctament acabat.

Tant per fer la maqueta, com per pensar l'escenografia les mesures i la forma de l'escena són lliures. S'aconsella prendre com a referència un teatre a la italiana convencional. S'ha de procurar per la visibilitat dels espectadors i preservar proporcions, encara que les mesures siguin lliures.


Tot ha de ser correctament presentat: enquadernat o a dins d'una carpeta.

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Proposta de realització d'una escenografia.
Una de les parts importants del treball és la realització d'una maqueta que, juntament amb els esbossos, una representació gràfica i les explicacions tècniques, entre d'altres, formen part de tot allò que l'alumne ha de presentar. La maqueta ha de ser un prototip del que seria l'espai escènic. A part de ser una representació, la maqueta també ha de poder ser apreciable per ella mateixa com a objecte, és com si fos una obra més. Per a fer-la s'han de buscar els materials idonis, els procediments constructius que semblin més adients. Es donen algunes orientacions i exemples per a realitzar la maqueta i es proposa dedicar una estona a parlar de com es poden construir maquetes (materials, manera de treballar-los i manipular-los, ja sigui pintant-los, arrugant-los...). (Explicació conjunta a l'aula) — 30'

DOCUMENT 3b
 
 Exemples dels treballs

Escenografies per a El cafè de la Marina, de J.M de Sagarra

 



1. Sara Buixeda 2. Imma Gallego

 
 

Escenografies per a Aigües Encantades de Joan Puig i Ferreter


1. Maria Ros          2. Nonna Targa

  
 
 Altres dibuixos i maquetes

 

1. Clara Mercader   2. Adriana Fontàs   3. Núria Asín   4.Marc Aymà   5. Eulàlia aldrich.   6. Cecília Bosch

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Orientacions per a la realització de les maquestes.
Un cop acabada i presentada l'escenografia es proposa fer una activitat d'avaluació. Cada alumne ha de fer un text on valori l'escenografia d'un company. Per a realitzar-los es donen una sèrie de pautes sobre elements que poden ser valorats. Aquest elements formen part dels objectius que en l'inici de la realització de l'escenografia ha presentat el professor, són elements sobre els quals el professor ha anat insistint durant tota la seqüència. Valorant l'escenografia d'un company amb l'esquema ofert, l'alumne és capaç de localitzar elements i d'adoptar criteris per a opinar sobre els resultats. Aquesta activitat també ajuda a què el mateix alumne tingui també elements per a jutjar els seus propis resultats. Treball que s'inicia a l'aula per a veure el treball a comentar i que s'acaba de realitzar a casa) — 30' a l'aula.

DOCUMENT 4
 
 Orientacions per a la realització de les maquetes

MATERIALS

La varietat de materials que podeu utilitzar, per a fer la maqueta, és molt gran. Es poden emprar tal com són o manipular-los (pintar-los, guixar-los, rascar-los, rebregar-los…). Penseu com els combineu i com els tracteu plàsticament. Podeu aprofitar materials de rebuig o materials d'altres àmbits que tinguin d'altres usos.

Cal buscar un suport per la maqueta, que pot ser de fusta, cartó ploma, cartó gruixut, porexpan… Si es situa l'escenografia en un teatre a la italiana no cal que la maqueta reprodueixi la boca de l'escenari sinó ben bé la part de l'escenografia.

Aquí teniu un llista de materials i exemples de maquetes:
Cartró ploma, cartró ondulat, cartolina, cartró dur, plàstics, fusta, porexpan...
Reixes de metall fines, de plàstic, teixits...
Filferro, barres de fusta, de plàstic...
Papers varis, paper de vidre, guix, roba, esponges...


   

   



 
versió per imprimir



ACTIVITAT 5
Valoració de l'escenografia d'un company.

DOCUMENT 5
 
 ESQUEMA PER A LA VALORACIÓ DE L'ESCENOGRAFIA

La finalitat d'aquest treball és que valoreu l'escenografia que ha realitzat un dels vostres companys o una de les vostres companyes. Per a tal tasca heu d'escriure un comentari raonant i donant el vostre parer sobre la seva proposta. Aquí teniu un seguit de punts amb allò que heu de valorar del treball. Podeu fer l'escrit seguint punt per punt, o realitzar una explicació estructurada d'una altra manera. Podeu també integrar-hi altres aspectes que us semblin importants i que no s'esmentin en els punts indicats:


1- Creus que l'explicació que fa de l'obra, en la part escrita, i els arguments que dóna sobre el disseny de la seva escenografia, són entenedors. Creus que intenta donar raons sobre la seva idea, o creus que les explicacions són poc elaborades, i la reflexió superficial, poc pensada i poc argumentada?

2- Es veu que ha pensat sobre el contingut de l'obra, sobre la seva temàtica i que ha intentat que això es veiés en l'escenografia, o que s'ha limitat simplement a saber en quin lloc passava per després reproduir-lo?

3- Es veu pels esbossos, dibuixos o explicacions, com ha anat pensant la idea fins arribar a la proposta final? És interessant veure com han anat evolucionant les idees?

4- Què penses de la idea que proposa?
'És una bona proposta per a l'escenografia de l'obra perquè...'
'Potser la idea és poc elaborada, molt simple, i no aporta res d'interessant a la representació de l'obra...'
'Crec que dóna una punt de vista nou, que encaixa amb l'obra però que ofereix coses amb les quals jo no m'havia fixat perquè...'

5- Es limita a representar un bar, i no ha pensat en cap dels elements del contingut de l'obra, d'allò que ens explica, del clima o ambient del lloc, de com són i pensen els personatges, del que succeeix a la història.

6- Ha aprofitat l'expressivitat dels diferents elements: dels colors, els materials per a comunicar-nos o explicar-nos algunes idees sobre l'obra.

7- No ha aprofitat gaire l'expressivitat dels elements visuals, no ha jugat amb ells s'ha limitat a reproduir de manera fidedigne els elements propis d'un bar, sense pensar en allò que aquests podien comunicar-nos.

8- Ha jugat amb les formes i els volums dels elements, i també amb l'estructura del mateix espai o s'ha limitat a reproduir elements sense pensar en les seves característiques.

9- Ha aconseguit jugar amb l'espai i oferir una ordenació peculiar i interessant d'aquest o creus que hi ha aspectes de l'ordenació de l'espai que no funcionen o podrien tenir altres solucions?

10-Els dibuixos que ha realitzat són entenedors per explicar com serà l'escenografia?

11-A part de la seva claredat per explicar-nos l'escenografia creus que s'han escollit els mitjans òptims i que el resultat dels dibuixos per ells mateixos és positiu, o senyalaries aspectes no del tot aconseguits?

12-Com valores la maqueta? Creus que reprodueix encertadament l'escenografia?

13-Els materials que ha utilitzat per fer-la i el tractament dels mateixos són encertats?

14-A part d'explicar-nos com és l'escenografia la maqueta pot ser apreciada per ella mateixa? En quin sentit?

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 6
Anàlisi i discussió sobre les escenografies de la pel.lícula VATEL.
Finalment per a ampliar la visió i ús de les escenografies es proposa la discussió al voltant de les escenografies que apareixen en la pel·lícula Vatel de Roland Joffé. La història de la pel·lícula està contextualitzada en l'ambient de la cort de Lluis XIV el rei Sol. el personatges principal és Vatel mestre de cerimònies encarregat de preparar les festes i àpats que es celebren en honor del rei al castell de Chantilly. La realització d'aquests actes requereixen un desplegament escenogràfic considerable. En la pel·lícula anem veient diferents escenografies creades expressament per a cada àpat. El que es proposa en l'activitat és analitzar com són les escenografies, com podem descriure la seva estètica, els elements amb què estan fetes i sobretot tots els elements simbòlics que les integren. També es pretén discutir sobre la relació d'aquestes escenografies amb el món de la cort, amb el pensament i l'art de l'època. I, finalment, es parla també sobre l'actitud de l'artista de Vatel, l'encarregat de dissenyar i construir aquests espais. Apart de conèixer tota una sèrie de referent de l'època la pel·lícula permet veure quina funció i quina significació adopten unes escenografies, no ja en la ficció teatral sinó en un món real (en aquest cas el de la cort francesa de Lluis XIV). Per a fer l'activitat es planteja fer una explicació prèvia sobre els personatges i llocs que apareixeran a la pel·lícula i context històric; exposar perquè es mira i quines són les intencions; llegir les preguntes que s'hauran de contestar sobre la pel·lícula. Posteriorment al visionament i quan els alumnes ja hagin contestat les preguntes, es discutirà allò que han pensat i escrit. Després es pot ampliar més la informació per a fer lligams amb l'čpoca, mostrar les arquitectures, lligar el que s'havia parlat sobre els jardins (Unitat 7, ACTIVITAT 2), fer alguna explicació sobre l'estètica de l'època...

DOCUMENT 6
 
 VATEL

Direcció i producció: Roland Joffé
Guió: Jeanne Labrune, Tom Stoppard
Fotografia: Robert Fraisse
Música: Ennio Morricone
Muntatge: Noëlle Boisson
Actors: Gérard Depardieu, Uma Turman, Tim Roth

La pel·lícula Vatel ens proporciona un exemple molt clar sobre la necessitat de construir escenografies per a fornir i crear un món, el de la cort de Lluís XIV. Un món que funciona i s'estructura d'acord amb unes determinades idees sobre el poder, l'home i la societat. A partir de la pel·lícula ens interessa discutir tres aspectes: el primer pretén que ens acostem més al context en el qual es situa la història i a la presència que hi tenen les escenografies que es munten per a les celebracions. El segon vol tractar més les característiques de les escenografies. I el tercer ens interessarem per l'artista que les crea: Vatel.

Cadascú de vosaltres ha de pensar i escriure les qüestions que aquí es plantegen per poder-les discutir després. Durant el visionament de la pel·lícula us heu de fixar amb tots els espais i sobretot amb el muntatge i característiques de les escenografies que hi apareixen.


1. Realitzeu un breu resum argumental de la pel·lícula

2. Feu-ne una valoració. Destaqueu què en penseu, si us ha interessat...


Les escenografies com a configuradores d'un món

3. Quin sentit tenen les escenografies que crea Vatel? Què podem deduir de la necessitat de crear aquests espais?

4. Com descriuries el món de la cort? (la gent, el seu comportament, els costums, els llocs…)


Les escenografies com a obra d'art

5. Quines són les tres escenografies que prepara Vatel pels diferents àpats? Descriu detalladament com són i mira si pots interpretar o donar explicació dels elements que hi apareixen. Heu de dir tot el que hi apareix i mirar de trobar una explicació de perquè Vatel les ha fet així.

6. Què penses del tipus d'estètica de les escenografies? Com encaixa amb l'època?


Vatel com a artista

7. Com entén la seva feina Vatel?

8. Què espera de les seves creacions?

9. Què entén que és allò 'bell'? O podem veure en les seves obres?

10. Com el definiries com a persona? Com tracta als altres?

11. Per què fa el que fa al final de la pel·lícula? Què creus que pensa abans de fer-ho?


 Castell de Chantilly




 Castell de Versalles



A Itàlia, des del Renaixement i fins al Barroc es manté la constant de la vil·la com a centre de la unitat de producció agrícola, a partir d'una contraposició inicial entre l'arquitectura, amb el seu entorn enjardinat pròxim, i la naturalesa, com a àmbit llunyà. Com a herència de l'edat mitjana, la naturalesa encara és concebuda com a caos i l'arquitectura i la ciutat son les que aporten l'ordre. En són alguns exemples les vil·les d'Aldobrandini i de Bomarzo, creades com a jardins eminentment arquitectònics que configuren espais d'estar a l'aire lliure. El jardí italià sintetitza bona part dels significats històrics que els jardins -amb els seus arbres, plantes, objectes, arquitectures i instal·lacions d'aigua- han adoptat al llarg de la història, en què han pres referències especialment de la jardineria clàssica i de Plini el Jove quan descriu la seva vil·la a la Toscana.
El jardí francès, que parteix del Renaixement italià, va configurant uns mètodes propis de composició basats en la perspectiva, amb avingudes axials i en diagonal que culminen en la massa potent i simètrica del palau o el castell. El racionalisme cartesià i el domini de la monarquia absoluta troben la plasmació en la geometria. No en va l'obra magna del Rei Sol, Lluís XIV, és un palau i el seu jardí immens a Versalles és la manifestació màxima d'un poder absolut que s'expressa mitjançant els recursos de la geometria i la perspectiva que l'arquitecte paisatgista Le Nótre utilitza hàbilment. La imatge extrema del poder sobre el món s'expressa en l'arquitectura de jardins, en la visió dominant des del gran saló del palau a través de la terrassa, el jardí de parterres i el gran canal cap a l'horitzó, l'infinit. En el jardí italià i en el jardí francès encara és el sistema geomètric procedent de la cultura de la ciutat el que s'estampa i s'imposa sobre el paisatge.

MONTANER, J. M. 'Naturalesa' capítol 3 del llibre: SOLÀ-MORALES, I. / LLORENTE, M. / MONTANER, J.M. / RAMON, A. / OLIVERAS, J. Introducció a l'arquitectura. conceptes fonamentals. Barcelona: Edicionas UPC, 2000. p.60

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 7
Exercici en forma de prova puntual on l'alumne posa en joc els coneixements treballats en auqest unitat: comentari d'escenografies i proposta d'un disseny escenogràfic.

DOCUMENT 7
 
 EXERCICI D'ESCENOGRAFIA

1. Comenteu l'escenografia que proposà Fabià Puigserver per a l'obra Juli César de William Shakespeare. L'obra narra les disputes i els enfrontament del senat de roma contra Juli César. De fet, l'obra parla de les lluites pel poder, de la degradació de l'home en relació amb aquest i del paper i el lloc que ocupen els dirigents que l'ostenten. Observeu quines referències utilitza l'escenògraf, la significació de l'espai que proposa, així com l'atrezzo o el vestuari.

JULIO CÉSAR
Autor: William Shakespeare
Versió: Manuel Vázquez Montalban
Col.laboració musical: Josep M. Arrizabalaga
Teatro María Guerrero de Madrid, 15-3-1988.
Companyia: Centro Dramático Nacional
Escenografia i vestuari: Fabià Puiserver.
Ajudant de direcció: Carlos Creus
Direcció: Lluís Pasqual.

Per a aquesta proposta de lectura en clau contemporània del text shakespearià, Puigserver va abandonar una primera idea recontextualitzadora -reproduir l'interior de la Cambra dels Diputats del parlament espanyol- per una opció més subtil que se centrava en un espai relativament neutre, un gran mur de marbre negre amb obertures, textura aconseguida amb ampliacions fotogràfiques. L'element de contemporaneïtat se cenyia a l'ús d'un vestuari quotidià de vestits d'executiu, contrastat amb capes i elements de túnica clàssica, blanca per a l'inici de l'espectacle i vermells durant la Guerra Civil.. *



       




* Imatges i text del catàleg: Fabià Puigserver. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996.

2. Realitzeu ara vosaltres una escenografia per a ubicar-hi l'escena II del segon acte de l'obra Romeu i Julieta també de Shakespeare. Aquesta escena té lloc al jardí de Capulet on Romeu entra per parlar amb Julieta que apareix a dalt de la finestra. Penseu una mica en el significat de l'escena, en que és de nit, en les emocions i tensions del moment.

L'únic condicionant és que la vostra maqueta ha d'estar formada principalment per cossos tridimensionals simples, que estructuraran l'espai i als quals s'hi poden afegir d'altres elements.

Feu alguns esbossos. Descriviu i justifiqueu la vostra idea amb un petit text. Realitzeu una petita maqueta feta amb materials simples: trossos de cartró, pórex, filferro, cartró ploma, entre d'altres.

S'ús adjunta el text d'aquest de l'escena per a la qual heu de fer l'escenografia:

ROMEU I JULIETA, Acte Segon, Escena II            1
  ESCENA II

Jardí de Capulet. Entra Romeu.

ROMEU
Si mai no t'han ferit, no sents les nafres.
(Julieta apareix a una finestra de més amunt.)
Mes, oh! Allà dalt, quina claror esclata!
A dalt deu ser el llevant i el sol Julieta.
Trenca, bell sol i mata en sec la lluna,
que ja, d'enveja, és groga i torna's feble
veient que la donzella és més formosa.
Puix gelosia et té, no la serveixis:
la lliurea vestal és verda i groga,
i no la porten sinó els bojos: llença-la.
És ma dona gentil! És la que estimo!
Si ella, almenys, en pogués heure noves!
Parla i no em diu pas res; mes, per ventura,
parlen sos ulls: els donaré resposta.
Só un presumit: no és pas a mi a qui parlen.
Dos estels d'allà dalt, dels més formosos,
han pregat als seus ulls, per una estona,
que brillin en l'esfera, fins que ells tornin.
I si els ulls fossin dalt, i ells en son rostre?
Estels fondria son fulgir de galta,
com fon la llàntia el solejar del dia;
i els ulls seus, dalt del cel, farien l'aire
tan fulgent, que oiríem tot seguit
cantar els ocells, pensant que no és de nit.
Ves, com sa galta se sosté en la mà!
Així d'aquella mà jo fos el guant,
i sa galta toqués!

JULIETA
Déu meu!

ROMEU
Sí! Parla!
Parla altre cop, bell àngel, car t'albiro,
ara, sobre el meu cap, tan gloriosa,
com ho és un missatger alat del cel,
als ulls girats en blanc, i plens de pasme
dels mortals, que el contemplen testa enrera,
mentre ell cavalca els peresosos núvols,
per anar a perdre's en el si de l'aire.

JULIETA
Oh, Romeu, oh Romeu! Per què ets Romeu?
Nega el teu pare i el teu nom rebutja,
oh, jura'm, si no ho vols, que tu m'estimes,
i jo una Capulet deixaré d'ésser.

ROMEU
Respondré jo a això? Seguiré oint-la?

JULIETA
De tu, mon enemic sols no ho és ton nom:
tu no ets un Montagut, ets tu mateix.
Què és Montagut? No és pas ni braç, ni cara, 		 

ni peu, ni mà, ni res d'altra part d'home.
Sigues un altre nom! Un nom, què porta?
Ço que rosa en diem, dit d'altre mode
flairaria igualment; així Romeu,
ni que Romeu no se'n digués, tindria
els mateixos encisos que atresora,
i que en res volen dir com s'anomena.
Llença ton nom, Romeu: i per bescanvi
d'un nom que no té res de ta persona,
pren-me a mi tota.

ROMEU
Doncs et prenc el mot.
Digue'm "amor", i en rebré nou baptisme;
d'ací endavant, mai més seré Romeu.

JULIETA
Quin home ets tu, que entaforat en l'ombra
sorprens mos pensaments?

ROMEU
No sé com dir-te
qui sóc, si és que algun nom he de donar-me:
mon nom, santa adorada, és avorrible
per tu, car és d'un enemic dels teus.
Si jo el dugués escrit, l'esqueixaria.

JULIETA
No han begut mes oïdes cent paraules
d'aqueixa llengua, i ja en conec el so.
No ets Romeu Montagut?

ROMEU
Ni l'un ni l'altre,
si et desplau qualsevol, gentil donzella.

JULIETA
Digue'm com ets ací i per què hi venies?
Els murs de l'hort són alts i prou difícils;
i si penses qui ets, has de trobar-te
la mort aquí, si algú dels meus t'hi troba.

ROMEU
Amb les ales d'amor passí eixes tanques,
car l'amor no el deturen murs de pedra:
ço que pot fer l'amor, l'amor ho afronta,
i, per tant, de què em trobin poc me curo.

JULIETA
Si et veuen, ben segur que han de matar-te.

ROMEU
Que és cas! Hi ha més perill en els ulls teus,
que en vint espases seves. Sols que em miris
dolçament, ja no temo sa envestida.

JULIETA
Per res del món voldria que et veiessin.

ROMEU I JULIETA, Acte Segon, Escena II            2
  ROMEU
M'embolcalla la nit perquè no em vegin;
i si no has d'estimar-me, que m'hi trobin:
val més que l'odi seu m'escurci el viure,
que prorrogar la mort si amor em negues.

JULIETA
Qui t'ha guiat per arribar ací dintre?

ROMEU
Amor, que a preguntar primer em va empènyer;
ell em donà consell: jo a ell ma vista.
No sóc pilot, mes ni que enllà et trobessis
de l'ampla riba de la mar llunyana,
per tal tresor ben bé m'hi arriscaria.

JULIETA
Sort que el vel de la nit cobreix mon rostre;
altrament em veuries galtaencesa
pel que he parlat i tu escoltaves ara.
Voldria, en bona fe, servar les formes,
i, en bona fe, negar tot ço que deia;
mes, adéu compliments! És que m'estimes?
Sé que em diràs que sí, i que jo he de creure't
sots ta paraula; però, si ho juressis,
creuré que no ets sincer: car dels perjuris
dels amants. diuen que se'n burla Jove.
Oh! Bon Romeu si de debò m'estimes,
digue-ho sincerament: i si et pensessis
que m'he deixat guanyar massa de pressa,
faré gestos esquius, seré difícil,
i tu em festejaràs; però aleshores,
no seré teva. En veritat, confesso,
bell Montagut, que sóc massa expressiva,
i per tant pots pensar que só voluble:
mes, creu-me, cavaller: seré més ferma,
que aquelles que són llestes per fingir-ho.
Més reservada hauria estat, pots creure-ho,
si no haguessis oït, sens jo enfundar-me'n,
l'esplai de mon amor: així, perdona'm;
i no pagui l'amor una feblesa,
que el mantell de la nit t'ha fet palesa.

ROMEU
Per aquesta lluna celestial,
que els cims més alts d'aquest arbrat argenta,
et juro...

JULIETA
No, no juris per la lluna,
per la lluna inconstant, que fa sa via
mudant-se cada mes: qui sap si fóra
el teu amor tan mudadís com ella.

ROMEU
Doncs, per què juraré?

JULIETA
Per res no juris;		   o jura, si això vols, per ta persona,
que és el déu de ma tendra idolatria,
i et creuré.

ROMEU
Si mon cor, amada meva...

JULIETA
Bé, no juris; que encar que en sento goig,
no em fa goig que pactem aquesta nit:
va tan viu, és tan ràpid i impensat,
com el llampec, que ja s'és fos abans
de dir "llampega". Bona nit, cor meu.
Eix brot d'amor que un bes d'estiu madura,
serà una bella flor en tornar a veure'ns.
Bona nit, bona nit! Tan dolç repòs
tobi ton cor com en el meu em sento.

ROMEU
I així, tan desitjós, pretens deixar-me?

JULIETA
Mes, quin desig aquesta nit tindràs?

ROMEU
Canviar juraments de l'amor nostre.

JULIETA
El meu t'he dit abans que el demanessis.
Així em trobés, però, abans de donar-te'l.

ROMEU
Vols retirar-lo? 1 per a què, amor meva?

JULIETA
Per a donar-te'l altre cop, sóc franca.
Cert és que tinc ja tot el que desitjo:
el meu bon cor és, com la mar, sens límits;
mon amor, tan pregon: com més te'n dono,
més en tinc: són dues coses infinites.
Sento soroll a dins, adéu mon àngel.
(La dida crida de dins.)
-Dida, ja vinc!- Bon Montagut, estima'm.
Espera't un moment: tornaré aquí.
(S'aparta de la finestra.)

ROMEU
Oh nit, nit beneïda! Força temo
que essent cosa de nit, tot sigui un somni,
massa dolç i enciser perquè jo el cregui.
(Surt de nou Julieta a la finestra.)

JULIETA
Dos mots, Romeu, i bona nit, per últim.
Si és que ta llei d'amor és honorable,
i ha entrat el matrimoni en tos propòsits,
demà al matí fes que algun mot m'arribi,
per un enviat meu que anirà a veure't,

ROMEU I JULIETA, Acte Segon, Escena II            3
  sobre l'hora i el lloc on hem d'unir-nos;
i als teus peus posaré ma sort sencera,
i al cap del món et seguirà ta esposa.
(La dida, dins: "Missenyora!".)
Ja vinc, ja vinc!- Mes si altra cosa penses,
et prego...

DIDA (Dins.)
Missenyora!

JULIETA
Ja vinc, dida:
que m'abandonis, i amb ma pena em deixis.
Demà t'enviaré...

ROMEU
Hi posaré l'ànima!

JULIETA
Mil cops molt bona nit. (Es retira.)

ROMEU
L'amor se'n va a l'amor, amb l'alegria
del noi que tanca els llibres que estudia;
però l'amor deixa l'amor, i plora
com noi en ser d'anar a estudi l'hora.
(Anant-se'n, reapareix Julieta a la finestra.)

JULIETA
Pst, pst, Romeu! Oh, si tingués la veu
del falconer, perquè l'ocell tornés'.
Rogalla, la presó: no es pot cridar;
si no, ja hauria rebentat la cova
on l'Eco jeu, i fins sa llengua d'aire
l'hauria enrogallat més que la meva,
fent-li cridar el nom de mon Romeu.

ROMEU (Atansant-se.)
Dins de l'ànima sento que ella em crida:
que argentina és de nit la veu amada,
dolça a l'oïda, la més dolça música!

JULIETA
Romeu?

ROMEU
Àngel diví.		   JULIETA
Demà, a quina hora
haig d'enviar-te el missatger?

ROMEU
A les nou.

JULIETA
Et veurà: fins a les nou manca un segle.
Ara no sé per què he volgut cridar-te.

ROMEU
Deixa'm restar aquí fins que ho recordis.

JULIETA
Ho oblidaré, mentre mirar-te pugui,
i pensi en com em plau ta companyia.

ROMEU
Jo no em mouré, perquè en l'oblit segueixis,
i oblidant que en el món hi hagi altra casa.

JULIETA
Ja és l'alba: i jo et voldria fora:
no més lluny que l'ocell d'un noi alegre,
que el deixa, de la mà estant, volar una estona,
com pobre presoner reblat pel ferro,
i estira el fil de seda perquè torni
engelosit de veure'l volar lliure.

ROMEU
Així fos jo l'ocell.

JULIETA
Això dic jo;
mes potser et mataria amanyagant-te.
Bona nit, bona nit! Tan dolç penar
hi ha en separar-se, amor, que seguiria .
dient-te bona nit fins ja gran dia. (Es retira.)

ROMEU
Clogui els teus ulls el més bon son i el pit
t'embolcalli la pau! -Oh! Qui pogués
ser pau i son que el teu repòs vetllés!
Me'n vaig amb Fra Llorenç per a contar-li
la meva bona sort i que m'empari. (Surt.)

Versió de l'obra: William Shakespeare. Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1982. Traducció de M. Morera i Galícia, p.46-53.

  
versió per imprimir


 

BIBLIOGRAFIA i RECURSOS

 Sobre escenografia i escenògrafs

Adolphe Appia
Gran part de la bibliografia consultada sobre l'escenògraf és només disponible en francès. Per aquesta raó s'assenyalen obres generals on es pot trobar també informació sobre Appia.

o APPIA, A. Oeuvres complètes. 1880-1894, 4 volums. lausanne: L'Age d'Homme, 1983-1992.

o Adolphe Appia. Ou le renouveau de l'esthétique théâtrale. Dessins et esquisses de décors.
Editions Payot, Lausanne, 1992 (Musée cantonal des Beaux-Arts)

o VVAA. Adolphe Appia 1862-1928 acteur, espace, lumière. L'Age d'Homme, Lausanne, 1981.


Fabià Puigserver
o Fabià Puigserver. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996.
Catàleg de l'exposició homenatge a l'escenògraf realitzada al Teatre Lliure. en el catàleg es fa un recorregut de la trajectòria artística de Puigserver, repassant les escenografies i els projectes teatrals en els quals intervingué. El catàleg és interessant per l'àmplia documentació gràfica (fotografies, dibuixos, esbossos) que acompanyen les explicacions i que permeten tenir una idea acurada de la tasca realitzada per l'escenògraf.

o BRAVO, Isidre. L'escenografia catalana. Barcelona: diputació de Barcelona, 1986.

o Teatre a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume I, 1994.

o Teatre Lliure. Barcelona: Teatre Lliure-Institut del Teatre, 1987.

o ROIG, Montserrat. Fabià Puigserver, poeta de l'escenografia. dins de Retrats paral.lels/2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976.

Traçar llaços d'altres escenografies: televisió, cinema, espectacles varies: concerts, campanyes electorals o d'altres actes...


 Elements tècnics per a la realització de les maquetes

o CONSALEZ, Lorenzo. Maquetas. La representación del espacio en el proyecto arquitectónico. Barcelona: Gustavo Gili, 2000.


 Materials de suport per al treball sobre Vatel

o KLUCKERT, Ehrenfried. Grandes jardines de Europa. Desde la antiguedad hasta nuestros días. Colònia: Könemann, 2000. p.186 capítol dedicat a 'El jardín barroco francés' amb informació sobre els jardins del castell de Chantilly i de Versalles..

o HANSMANN, W. Jardines del Renacimiento y Barroco. Madrid: Nerea, 1989.

o OLAF ENGE, Torsten / FRIECRICH SCHRÖER, Carl. Arquitectura de jardines en Europa. 1450-1800. colònia: Taschen, 1992. p.100-117. 'Jardines del Barroco y del rococó' pàgines dedicades als jardins francesos de Vaux-Le-Vicomte i Versalles.

o ?ELLICOL, Geofrrey i Susan. El paisaje del hombre. La conformación del entorno desde la prehistoria hasta nuestros días. Barcelona: Gustavo Gili, 1995. Llibre que fa un reccoregut sobre la manipulació que l'home ha fet al llargd e la història de l'espai i dels elements naturals. Si repssen les nocions més tradicionals de paisatge lligades als espais privats, jardins i parcs, i també la noció de paisatge col.lectiu propi d'un territori. També hi ha un espai dedicat a la conformació d'entorns a França durnat els segles XVI i XVII amb referències als jardins de Chantilly i Versalles, p.178-191 capítol n.16 'Francia: siglos XVI y XVII'.

o MONTANER, J. M. 'Naturalesa' capítol 3 del llibre: SOLÀ-MORALES, I. / LLORENTE, M. / MONTANER, J.M. / RAMON, A. / OLIVERAS, J. Introducció a l'arquitectura. conceptes fonamentals. Barcelona: Edicionas UPC, 2000. p.58.

o JEANNEL, Bernard. Le Nôtre. Barcelona: Stylos, 1986.

o Referències Vatel