1.- LOCALITZACIÓ

a) Situació.
     Badalona, ciutat costanera del Mediterrani, pertany a la comarca del Barcelonès, dintre de la província de Barcelona, una de las quatre que formen Catalunya, comunitat que forma part de l'Estat Espanyol, estat que pertany a la Comunitat Econòmica Europea formada per quinze països del continent Europeu, un dels sis que formen el Planeta Terra.
     La ciutat està situada a 41º 28' de latitud Nord i els 2º 12' de longitud Est.

b) Límits.
     La ciutat de Badalona té com a límits naturals el litoral Mediterrani a l'Est, el riu Besòs al sud-oest i una sèrie d'alineacions muntanyoses i turons al nord-est.
     Els límits polítics són els següents:
    - Al Nord amb Sant Fost de Campsentelles, Montgat i Tiana.
    - Al Sud amb Sant Adrià del Besòs.
    - A l'Est Amb el Mar Mediterrani.
    - A l'Oest amb Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

c) Extensió.
    El Terme Municipal de Badalona, de forma lleugerament trapezoïdal, té una extensió de 20,99 quilòmetres quadrats.

2.- RELLEU

 El territori de Badalona és molt muntanyós:
   * A la part central  es troba la serra de la Malesa, alineació muntanyosa que es troba entre el riu Besòs i el coll de Montalegre. Segueix la direcció E-O i està formada pel turó de la Roca Plana (342 m.), el turó de Pi Candeler (461 m.), la Coscollada de l'Amigó (445 m.), el turó de Fra Rafel (413 m.) i el turó de Galceràn (477 m).
    * A continuació hi ha un petit relleu format per petits turons amb alçades màximes de 300 metres entre els que sobresurten el turó de Puig Castellar (303 m.), el turó de Montigalà , el turó d'en Boscà (195 m.) i el turó de l'Home (301 m.).
     * A la banda de Montgat hi ha un grup de petits turons que arriben fins al mar entre els quals destaquen el turó de Mates o d'en Seriol (168 m.).
     * A la plana, entre el riu Besòs i la riera Matamoros, està la serra d'en Mena (ocupada pels barris de Llefià, Puigfred, Sistrells i Sant Crist), a l'est de la qual es troben Dalt de la Vila i Bufalà, amb el Puig Fred (887 m.) com la màxima alçada.
     * Paral·lelament a la serralada, es desplega la platja de Badalona que s'estén a Sant Adrià i Montgat.

3.- HIDROGRAFIA

a) El riu Besòs.
    Avui ja canalitzat, la seva desembocadura era un delta que arribava fins a Montcada i el seu règim es caracteritza per la seva irregularitat i les fortes avingudes, amb una gran quantitat d'aigües subterrànies. Antigament el riu es dividia en dos braços.

b) Les rieres.
    Neixen a les vessants marítims de la serralada i malgrat néixer en altituds petites i tenir un recorregut molt curt, es caracteritzen per la seva irregularitat i per tenir forts desnivells la qual cosa fa que tinguin molta força erosiva i arrosseguin gran quantitat de materials.
    En la actualitat estan canalitzades i soterrades a les zones urbanes.
    Hi han dues que tenen una orientació paral·lela al mar: el torrent d'en Grau i les de la Vallençana i desemboquen al riu Besòs.
    La resta discorren en sentit nord-est a sud-est i desemboquen al mar. Les més importants, de oest a est són: la riera de Massachs al barri de la Salut; el Rierot, que neix al Puigfred; la riera de Sant Joan o de Sant Jeroni a la qual s'afegeix el torrent de Batllòria; la riera de Canyet, la més llarga de totes; la riera Matamoros que neix al turó d'en Boscà; la riera Canyadó, i el torrent de Valmajor que neix a les Guixeres.
    Les rieres han servit i serveixen com a vies de comunicació a més de ser un dels factors decisius de la distribució de la ciutat.

4.- CLIMA I VEGETACIÓ

  El clima és mediterrani i està condicionat per una sèrie de factors com l'efecte barrera de la serralada i la influència del mar:
 - Temperatures suaus.
 - Humitat relativa molt alta.
 - Les precipitacions son escassos i irregulars, principalment intenses a final d'estiu, principis de tardor i a la primavera.
 - Quant als vents, la serralada protegeix la zona dels vents freds de l'oest i del nord.

   L'acció de l'home ha canviat la vegetació típica de bosc mixt d'alzines i roures per espècies més resistents com el pi, encara que en l'actualitat els boscos han gairebé desaparegut.