La Badalona
medieval
(fins
el segle XVIII)
L'època
de les invasions
A
partir de l'arribada dels visigots i la posterior invasió
dels àrabs, s'agreuja la crisi econòmica de la zona
i es produeix una clara crisi social amb la dissociació entre el
poder polític i la població hispanorromana. Aquest tipus
de societat no deixa restes artístics, ja que la influència
d'aquests dos pobles no es va notar a la nostra ciutat.
Amb l'arribada dels francs i la conquesta
de Barcelona per Lluís el Pietós, fill de Carlemany
a l'any 801, alguns d'aquests s'instalen a les vil·les dels
voltants de Badalona: Can Sant Romà, Can Montcerdà a Can
Boscà, Sant Martí de Poià,
Cal Comte, atorgades
als "senyors" encarregats de defensar el territori dels atacs àrabs.
Masía
de Cal Comte
A partir de l'any 801 i fins la segona
meitat de l segle es viuen períodes alternatius de crisi provocades
tant per les lluites internes (revolta d'Asó i Guillermo
l'any 827 i 828) com per les razies d'Ab-Al-Rahman
que finalitzen
amb el Tractat de Pau de 852.
Comença en aquesta data un període
de certa seguretat i estabilitat que fa augmentar el número
d'habitants i l'extensió de la superfície conreada.
Però aquest període és
interromput per l'ocupació i saqueig de Barcelona per
Almanzor,
que va convertir Badalona en un munt de ruïnes al segle
X, mentre que les zones de Llefià, Canyet i Pomar tindrien
més població que el centre de la ciutat.
Evolució
demogràfica
Quan
el
Comte Borrell va reconquistar Barcelona, Badalona comença
a renéixer al voltant de l'església de Santa Maria. La
gent que s'havia refugiat al camp torna a la ciutat, encara que fins a
finals del segle XVII la població dels voltant serà superior
a la del centre.
El cens de 1359 dóna un total
de 136 cases, amb una població estimada de 680 habitants.
El 1413 comptava amb només 100 parroquians i un segle després,
el 1553 tenia 105 cases amb aproximadament 475 habitants,
de les quals menys de la meitat (49 famílies) vivien a la vil·la.
El segle següent la població augmenta
i el 1675 havia 130 "fogatges", amb una població de 900
habitants, baixant als 739 habitants al cens de 1719.
Els
senyors feudals
Baetulo, que a partir de l'Edat mitjana es convertirà en Bidulona,
estaria dominada alternativament per un grup de famílies o senyors
feudals:
- l'alou de Cal Comte (1068).
- l'alou de Poià de la Murtra.
- l'alou de Can Peixau o dels Aversó
(1312) que rep d'Alfons el Benigne permís per construir un molí
i un forn de vidre (1329).
- l'alou de la Torre Vella, edificada
al costat de l'església de Santa Maria; posseïa una
vasta extensió de terra des del mar fins a Dalt de la Vila
i els drets jurídics sobre els seus vassalls.
A partir de 1096 els documents parlen dels drets de la família
Santcliment
sobre el senyoriu de Torre Vella. El 1135 el
Comte Ramon Berenguer IV
cedeix
els drets sobre Badalona a la família
Montcada. El 1225 Ramon
Plegamans rebia del casal dels Montcada els drets sobre la parròquia
de Badalona, entre d'altres parròquies. El 1260 venen els drets
de la casa de Badalona a Pera de Sentmenat. El 1277 passa a mans
de Guillem Dufort, que ho torna a Pera de Sentmenat el 1280.
Aquest mateix any rebran del rei Alfons el Benigne la jurisdicció
civil ja anomenada anteriorment.
Finalment passarà a mans del Bisbe
de Barcelona.
El 1317 el Rei demana l'alliberament de
Badalona, malgrat lo qual continuen les lluites feudals entre els pagesos
i els senyors, fins que l'any 1435 la ciutat serà venuda al Consell
de Cent de Barcelona.
L'Església
L'església tindrà un paper decisiu a la ciutat com el va
tenir al llarg de l'història medieval catalana, tant a nivell religiós
com polític. Durant el llarg procés de feudalització
va jugar un paper pacificador canalitzant les lluites populars i ajudant
a enfortir poder del comte de Barcelona.
El seu poder econòmic s'anà
incrementant segons avança l'edat mitjana. Així el document
de consagració de l'església de Santa Maria fixava
els límits territorials de cobraments dels delmes des de Montgat
al Riu Besós, a més d'una sèrie de propietats.
Església
de Santa Maria
Els temples construïts a la ciutat en
aquest període son:
* L'església de Santa Maria,
que ja existia abans del segle X i que va ser destruïda per Almanzor
i reconstruïda posteriorment. Aquesta va sobreviure fins 1788
en que es va inaugurar una de nova després d'enderrocar l'anterior
degut a que amenaçava ruïna i s'havia quedat petita.
* A can Peixau (Llefià) es va
construir la capella de Sant Salvador, construïda probablement
abans dels segles VIII i IX.
* Amb l'arribada dels francs es construeix
la capella de Sant Martí de Poià, alhora que es construïa
la capella de Sant Romà. Al voltant de la capella de Sant
Martí es formarà una vil·la que s'anomena Murtra,
nom que deriva dels arbusts que es van plantar en aquest lloc procedents
de les expedicions a Terra Santa.
* Sant Sergi de Pomar, que tenia una
necròpolis i que fou abandonada a l'arribada dels àrabs.
* L'església romànica
de Sant Martí de Tours de Montgat.
* El convent de les monges de Montalegre,
fundat al 1287 i que sobreviu fins el 1362.
* L'ermita de la Mare de Déu
de Montalegre, a la Conreria, construïda entre 1415 i 1468.
* Sant Pere de Reixac, construïda
cap l'any 992.
Monestir
de Sant Jeroni de la Murtra
*Sant
Jeroni de la Murtra.
L'any 1416 el propietari del mas de la Murtra vengué els terrenys
als Jeronims de Sant Pere de Ribes. Després d'uns
anys d'adaptació difícils, el monestir pren rellevància
dintre de Catalunya i rep diversos favors i visites dels reis d'Aragó
i després dels d'Espanya, a més de nobles i persones
importants, la qual cosa denota l'esplendor que va assolir en certes
èpoques depenent, més que de les qüestions religioses,
de les seves relacions polítiques, econòmiques i socials.
Així, per eixample, durant la Guerra Civil fou favorable a Joan
II i va tenir el seu protagonista en la Guerra de Secessió
de 1640-1652.
Quant a l'edifici, d'estil gòtic
tardà, consta de diverses edificacions, amb un nucli central
format per un claustre de dos pisos, la cuina i el refectori, la sala
capitular i l'antiga església amb una nau principal i sis capelles
laterals. Més tard es va afegir una torre defensiva, una bodega
i un safareig.
A banda del Monestir es troben les ermites
de Sant Onofre i Sant Climent.
La
Ciutat
Després del segle XI la gent es torna a congregar en torn a l'església
de
Santa Maria formant la que avui dia s'anomena Dalt de la Vila.
Paralelament existeixen altres nuclis urbans com Llefià, Pomar
i Canyet.
A Dalt de la Vila, a més de
l'església de Santa Maria, podem trobar:
* La Plaça de l'ajuntament,
que actualment es diu Plaça de la Constitució i que conserva
l'empedrat d'època romana.
* La Torre Vella, masia del segle XIII
i residència dels grans propietaris feudals, té una sala
d'estil gòtic, una bodega i posteriorment se li afegirà una
portada renaixentista del segle XVI.
Carrer de la Costa
* El carrer de la Costa, camí
que baixava cap al mar, també empedrada.
* Can Casas.
* Can Tiranasi, antiga casa dels traginers
de la ciutat.
* Can Farigola, ja del segle XVIII.
* Can Blanch de les Eres, masia urbana
reformada el segle XVIII.
* Rectoria de Santa Maria, del segle
XVII, reformada els segles XVIII i XIX.
Entre els segles XIV i XVII es dóna
un estancament urbanístic conseqüència de l'estancament
demogràfic i la inseguretat creada per les incursions pirates
molt
corrents entre els segles XVI i XVII. Entre aquestes destaca la del 13
de gener de 1527 en la qual uns 500 homes desembarquen a la nit incendiant
i saquejant la ciutat.
Carrer Vilamajor
La
Badalona rural
Seguint la cojuntura econòmica de l'Europa feudal, la producció
agrària està adreçada bàsicament cap al autoconsum
i la subsistència.
La vinya continua sent el principal
producte, destacant la verema blanca, vermella, el grec, la malvasia i
el moscatell.
És important el blat, amés
de l'olivera i els llegums que s'introdueixen a partir del segle
XII. No podem oblidar l'importància de les hortalisses,
ja que els pagesos tenien un hort prop de casa seva.
Quant a la ramaderia, destaquen les
cabres,
ovelles, porcs i vedells, a més dels bous que es feien
servir per les feines del camp. També hi havia aviram (gallines
i pollastres), a més de la caça, ja que havia una
gran extensió de bosc, i que completaven la dieta alimentaria de
la població badalonina.
Quant al tipus de vida dels pagesos,
a partir del segle XII, amb l'arribada del feudalisme, perdent tot tipus
de llibertats, i serà ja a partir del segle XIV quan comencen
els plets i les lluites contra els senyors per aconseguir millorar les
seves condicions.
Les
masies
Després de la desaparició de les "vila" romanes, a partir
del segle XIII i XIV es tornen a solidificar les estructures agràries
i es creen les masies, que neixen amb un estil senyorial,
encara que algunes tinguin un caire defensiu degut a la inseguretat
provocada per les lluites continues, a més de les incursions pirates.
Entre les masies d'aquesta época destaquen:
Can
Bofí Vell a
Llefià,
Torre Codina a la carretera
de Montcada,
Mas Boscà a la vall de Pomar, Can
Trons, Can Pujol, Can Butinyà, Can Mora, Can Barriga, Cal'Amigó,
Mas Oliver, Cal Dimoni i Ca l'Alemani a
Canyet.
Masia
de Can Canyadó |
Masia
de Can Ferrater |
Can Canyadó, masia fortificada
amb torre, que es construeix a als voltants de la Sentencia de Guadalupe
de 1486.
Can Ferrater a la carretera de Montcada,
el castell de Gotmar o Cal Comte a Pomar son exemples de masies
intermitges entre les casas senyorials i les cases de pagès.
Can Miratges, entre el turó
d'en Boscà i la riera de Pomar, es remunta al segle XI, encara
que l'actual és del segle XVIII.
Ja d'època posterior i de caire més
residencial estan: la Torre Mena, a Llefià és
del segle XIX, Can Cabanyes, dels segles XVII-XVIII, reformada al
segle XIX, amb una façana neoclàssica i una capella a l'entrada
del segle XVIII, i Ca l'Arnus, del segle XIX, annexa al Parc de
Can Solei.
Masia
de Can Miravitges
Els
fets més importants
Sembla ser que ja als voltants de l'any 1.000 ens arriben referències
de que ciutadans badalonins formen part de les primeres expedicions
a Còrdova.
El Vescomte Guillem II de Bearn, vinculat
a la Torre Vella, participa i perd la vida en la conquesta de la ciutat
de Mallorca.
El 5 d'agost de 1391 es produeixen
moviments
populars de caire antisemita i que provoquen també l'assalt
a les cases dels rics i que finalment foren reprimits per Joan I.
Badalona fou escenari de les lluites durant
la Guerra Civil: el 25 de juliol de 1462 desembarquen a la platja les
tropes franceses i el 27 de juliol de 1465 desembarquen les tropes de Joan
II. El 1462 16 badalonins formaven part de la bandera del Consell
de Cent de Barcelona.
A la Guerra dels Segadors o de Secessió
també Badalona hi va participar , sent Badalona l'escenari del setge
de Barcelona per les tropes de Felip IV.
També al segle XVII Badalona
fou escenari del setge de Barcelona per part de les tropes franceses.
A la guerra de Successió Badalona
es posa al costat de l'Arxiduc d'Àustria, i al final de la
guerra va patir la repressió filipista.
Quant a les visites reials a la ciutat
són molt nombroses i destaquen les relacionades amb el Monestir
de Sant Jeroni de la Murtra:
- Jaume II (1327-1327) visita la ciutat el
12
d'abril de 1317 i el desembre de 1325.
- Alfons III (1327-1336) residí a
la vila entre el 27 de juny i el 6 de juliol de 1335.
- Pere III el Cerimoniós(1336-1387)
visità varies vegades la ciutat:
1335, 1344 i 1360.
- Joan I (1387-1395) Visità la ciutat
de
28 de juliol al 20 d'agost de 1383 i el 1385 per venir a caçar
el porc senglar. La seva esposa Violant de Bar va venir a Badalona
el 2 d'agost de 1384 i el 15 de maig de 1390.
- Martí I l'Humà (1395-1410)
desembarca a la platja de Badalona el 22 de maig de 1397 provenint
de Sicília i es va instal·lar a la Torre Vella on rep ambaixades
del Consell de Barcelona, d'Aragó i de València. La seva
dona visita diverses vegades la Torre Vella, entre d'altres del 30 de
maig al 3 de juny.
- Alfons IV
(1416-1458) desembarca a Badalona
el 5 de desembre de 1423 provenint de la campanya de Nàpols
i s'instal·la a la Torre Vella.
- Joan II (1458-1462 i 1472-1479) és
el rei més relacionat amb el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Durant la Guerra Civil intentà desembarcar
el 23 de juliol de
1464. Va visitar Badalona el 12 d'octubre de 1473 i el 23 de juliol
de 1477.
- Pere IV (1464-1466) travessà la
ciutat amb el seu exèrcit el 9 d'agost de 1465 quant es dirigia
a Barcelona.
- Ferran II (1469-1516) Visità el
Monestir de Sant Jeroni el 1473 acompanyat de la seva dona Isabel
de Castilla. Tornaran a visitar el Monestir
el 17 de febrer de 1481
i el mes d'abril de 1493.
- Carles I (1516-1556) Visità el monestir
de Sant Jeroni en diverses ocasions: la Setmana Santa de 1519 lliurà
100 escuts destinats a la construcció de la volta i el cor.
El setembre de 1520 es va instal·lar a Torre Vella fugint
de la pesta de Badalona; també va visitar el Monestir el 17 d'abril
de 1538.
- Felip II
(1556-1598) visita el monestir
el
maig de 1581 acompanyat del seu fill Felip III i es va instal·lar
a la Torre Pallaresa.
El
segle XVIII
La
població de Badalona creix, passant de 739 habitants
l'any 1718 a 4.235 a finals de segle degut a les noves condicions
econòmiques i les
transformacions del camp català,
ja que comença a desenvolupar-se el sistema capitalista de producció
i s'acaba l'economia d'autoconsum medieval:
- Augment de l'extensió dels conreus.
- Especialització del cultiu de
la vinya, a més del blat, i l'increment del conreu del cànem.
- Intensificació de les produccions
agrícoles amb l'introducció de noves tècniques,
ús dels adobs, rotació de conreus, ampliació del regadiu.
- El tipus de propietat s'organitza
al voltant de l'estructura familiar (masies).
- Creixement important de la pesca.
- Aparició de l'indústria
manufacturera.
A finals de segle es produeix una crisi
provocada
per les continues guerres entre espanya. França i Anglaterra.
|