LA ROMANITZACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
A l'antiguitat, la península ibèrica estava habitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrània i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica.
Els ibers vivien a prop dels rius, en poblats que estaven en zones elevades. Les cases eren petites i de planta rectangular. S'organitzaven en tribus governades per un reietó. Destacaven els nobles i els guerrers. La seva economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven la artesania i van desenvolupar una intensa activitat comercial. Les divinitats més importants eren femenines a las quals se`ls feien ofrenes. Incineraven els morts i n'introduïen les cendres en urnes.
La civilització ibèrica, amb llengua i escriptura pròpies, va ser el resultat de l'evolució de les poblacions neolítiques en contacte amb cultures de poblers indoeuropeus: fenicis i grecs. Els ibers no formaven una unitat política, i vivien en poblats emmurallats situats a prop d'un riu o un turó.
Els celtes eren un poble indoeuropeu que va arribar a la península Ibèrica entre els segles V i III aC, i es van assentar a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica, on van conviure amb els càntabres i els vascons. Vivien en castres, que eren poblats emmurallats i elevats. Les seves cases eren de planta circular, de pedra i tova i recobertes de palla. La seva conomia era bàsicament ramadera, tot i que practicaven l'agricultura i la caça. Especialistes en la metal·lúgia del ferro. S'organitzaven en famílies, aquestes en clans i aquests en tribus. Eren politeistes i adoraven els astres, els elements de la natura i alguns animals com a ra el cèrvol, el cavall i el brau. Incineraven els cadàvers com els ibers.
Coneixem les diferents tribus gràcies al testimoni dels autors clàssics com ara Estrabó, Pini el Vell, Polbi o Tit Livi.
ELS POBLES DE LA PENÍNSULA |
![]() |
RECONSTRUCCIÓ D'UNA CASA IBÈRICA |
![]() |
ELS COLONITZADORS DE LA PENÍNSULA
LACONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA |
![]() |
HISPÀNIA A L'ÈPOCA D'AUGUST |
![]() |
LA ROMANITZACIÓ
El fet històric més important que la civilització romana ens ha deixat és, sense cap dubte, haver-nos romanitzat; és a dir, haver-nos traspassat, als pobles conquerits, els elements més importants de la civilització romana, tal com són: la Llengua, el Dret, la Religió, l'Organització Política, Social i Econòmica, el Gust Estètic, el Pensament Racional (filosofia), etc. Aquests elements van ser assumits pels pobles dominats i els van fer propis.
Aquest fet "romanitzador" va afectar de manera més profunda i important a les terres de la Mediterrània Occidental, ja que, en aquell moment, els pobles de la part Oriental tenien un nivell de desenvolupament molt superior que el nostre, doncs ja havien gaudit de molts anys de desenvolupament urbà ( Mesopótamia, Egipte, Grècia...).
La peça clau d'aquest procés varen ser les
ciutats. Els romans van crear moltíssimes ciutats a l'Occident europeu,
seguint totes el model de la ciutat de Roma. És en la ciutat on la
gent, provinguda dels petits poblats, trobarà un idioma únic,
un dret comú; unes institucions polítiques superiors; uns recursos
culturals, estètics i religiosos al servei d'una consciència
de pertinença a una cultura superior i comuna.
En aquest traspàs tan enriquidor, els romans no només ens varen
donar elements culturals propis, sinó tots aquells que ells mateixos
van assumir d'aquests pobles antics tan civilitzats. És per això
que diem que la civilització clàssica" Greco-Romana",
juntament, amb el Cristianisme, són les bases de la Civilització
Cristiana Occidental a la qual pertanyem tots nosaltres.
Avui encara trobem a la nostre vida quotidiana molts elements que tenen les
seves arrels en la Civilització Clàssica.
LA ROMANITZACIÓ A LA PENÍNSULA
IBÈRICA |
||
![]() |
Abans de l'arribada dels romans |
Hispània romanitzada |
Activitats econòmiques | Es treballava al sector primari: agricultura
i ramaderia. Mineria al sud i a l'est peninsulars. |
Desenvolupament del sector
secundari ( artesania ) i terciari ( comerç
) |
Organització Social | Apenas hi havia ciutats. Vivien en poblats dalt
de turons. Quasi no existien esclaus. |
Es creen moltes ciutats.
La societat es divideix en lliures i esclaus. |
Organització política | Organizats en tribus independents.
Cadascuna amb el seu cap i lleis pròpies. |
Es passa a formar part
d'un Estat, amb un emperador, governadors
provincials i cúries locals. Una llei
comú a tot l'imperi . |
Manifestacions culturals i artístiques | Multitud d'idiomes. En algunes zones desconeixien
l'escriptura. Molts deus i deesses particulars. Pensament mitològic.
Tret del sud i l'est , pobresa en manifestacions artístiques |
S'imposa un idioma comú: el
llatí i el coneixement de la seva escriptura.Una religió
comú: el cristianisme i el pensament
racional ( filosofoa grega ). Grans construccions amb característiques
: funcionals ( aqüeductes, clavegueres, calçades,
ports, ponts ), monumentals ( arcs de triomf, columnes
), socials ( termes, teatres, circs, amfiteatres),
religioses ( temples, tombes ) |
El llatí i les llengües
romàniques |
||||||
Llatí |
català |
Castellà |
Gallec |
Francès |
Italià |
Portuguès |
aerem |
aire |
aire |
ar |
air |
aria |
ar |
annum |
any |
año |
ano |
an |
anno |
ano |
buccam |
boca |
boca |
boca |
bouche |
boca |
boca |
bonum |
bo |
bueno |
bo |
bon |
buono |
bom |
desertum |
desert |
desierto |
deserto |
desert |
deserto |
deserto |
florem |
lor |
flor |
flor |
fleur |
fiore |
flôr |
intrare |
entrar |
entrar |
entrar |
entrar |
entrare |
entrar |