Glorieta des de Mont-ral


Descripció de l'itinerari

Altres informacions
Recomanacions
Racó literari


1. Interès de l'itinerari

Dins les muntanyes de Prades, els engorjats del Glorieta i els pobles de Mont-ral i de l'Aixàviga formen un conjunt fortament atractiu. Aquest és un itinerari força fàcil que ens permet descobrir unes quantes petites meravelles que crec que són massa desconegudes:

  • El poble de Mont-ral, enlairat i amb bones vistes. Mont-ral és petit (149 hab.), però està ben conservat. Hi ha un refugi, obert tot l'any, i alguns restaurants. Com anar-hi.
  • Els engorjats del Glorieta, que són uns tallats remarcables fets per aquest riu, gairebé sempre sec en la seva part alta, però que ha estat capaç de treballar la roca amb rotunditat i delicadesa.
  • Les Fonts del Glorieta. Es veu sortir l'aigua del mig de la pedra formant un petit però molt bonic saltant. Després forma una sèrie de basses força grans d'aigua cristal·lina i amb formes que recorden l'arquitectura gaudiniana. Veure fotos
  • Una esplèndida visió de la comarca de l'Alt Camp des del cim de la serra del Pou i el petit pou que hi ha, i que sembla donar el nom dela serra.
  • El bonic agrupament de cases del poblet de l'Aixàviga, agregat de Mont-ral..
  • La Nevera del Muster, un remarcable pou de glaç, que també podria donar el nom de la serra del Pou.

2. Aproximació Cliqueu aquí

3. Característiques tècniques

  • Desnivell: +400
  • Dificultat: F1, T1
  • Distància: 9 Km
  • Durada: 2:40 hores

4. Descripció de l'itinerari Veure mapa

Mont-ral - Barranc de la Font Fresca - Fonts del Glorieta - Grau del Mal Pas - Comellar del Bosquetà - Portell del Maseter - Placeta del Pi - L'Aixàviga - Nevera del Muster - Barranc de la Font Fresca - Mont-ral

Sortida de Mont-ral (0:00h, 820a). Sortim de la part de baix del poble, al costat de la carretera que va a la Mussara. Hi ha un pal indicador i senyals del PR-20. Comencem baixant per un camí força desdibuixat. Al cap d'uns 5' arribem a una pista, que seguim a la dreta durant uns 100 metres. Després trenquem a l'esquerra, al costat d'un torrentet que després travessem i aviat entrem en un camí més marcat, que és l'antic camí d'Alcover a Mont-ral. Al cap d'uns altres 5' arribem a una bifurcació.

Bifurcació (0:13h, 710a). Ens trobem amb el camí que també des d'Alcover pujava cap a les cases del Bosquet i de l'Aixàviga. El barranc de la Font Fresca queda a la nostra dreta i ja som de ple enmig dels engorjats del Glorieta. Seguim cap a l'esquerra, baixant; però també es podria fer al revés, especialment a l'estiu, si un s'estima més fer una remullada a les gorgues del Glorieta que es troben uns 100 metres més avall. Ara el camí és força més bo, però entretingut i fent revolts per anar baixant. Com que el paisatge s'ho mereix, segurament trigarem força més del temps real de caminada. Al fons ja se sent l'aigua que surt de les Fonts del Glorieta.

Cruïlla de les Fonts del Glorieta (0:23h, 670a). Cal estar molt atents a no deixar aquesta cruïlla, que no està marcada i que fàcilment pot passar desapercebuda. Es troba uns 200 metres després d'un revolt molt pronunciat, a mà dreta. És un caminot que baixa dret al fons del barranc, però compensa fer-lo, perquè quan arriba a baix es pot gaudir d'un espectacle inoblidable. Per sortir-ne es pot seguir riu avall fent unes quantes cabrioles, però és millor tornar a pujar i continuar pel camí que seguíem. La marrada, sense comptar l'estona contemplativa, és d'uns escassos 10'.

Altre cop al camí, continuem baixant fins a uns plans prop d'una bassa seca que queda a l'esquerra. Aquí deixem el camí de baixada per decantar-nos per un altre cap a la dreta i reculant una mica. En aquesta zona hi ha una sèrie de caminois per acostar-se a les magnífiques gorgues que forma el Glorieta. El nostre camí és cap a la part superior dels plans, amb senyals blau-groc, i es dirigeix a travessar el Glorieta per un gual amb pedres, però que no sempre és de bon passar. El camí continua a l'altre costat, el costat dret del riu, encara que costa de veure.

Gual del Glorieta (0:30h, 625a). Passat el gual el camí segueix la direcció de les aigües, planejant enmig d'un bosc frondós, on dominen les alzines. Aviat passa al costat de les ruïnes del maset d'en Joan Bo, que queda a la nostra dreta, i comença a pujar, fins que troba una cruïlla.

Cruïlla del grau del Mal Pas (0:50h, 730a). Ens trobem amb aquest camí que ve del mas de Tinet, que és a uns 7' d'aquí. Nosaltres girem a la dreta (SW), pujant per aquest nou camí, per enfilar-nos al grau de Mal Pas, costerut, però de bon fer. Un cop passat el grau es puja més suaument una mica i s'arriba a una placeta amb cruïlla de camins.

Placeta del comellar del Bosquetà (1:06h, 840a). En aqueta placeta ens trobem quatre camins. Reculant cap a la dreta (NE) hi ha una pista; seguint recte a l'altre costat de la placeta (SW), un camí força desdibuixat. Nosaltres agafem cap a l'esquerra (E) un camí que sembla més clar i que ens porta a la part alta de la Serra del Pou, entre un frondós bosc de pins. A mà esquerra ens queda la carena principal i a mà dreta un turó.

Portell del Maseter (1:21h, 900a). Arribem a uns plans herbats, al mig dels quals hi ha un petit pou, que segurament dóna nom a la serra, i les restes d'una cabana que sembla de llenyataires. És un bon lloc per descansar una mica. Al final dels plans, acostant-nos a unes pedres sobre els cingles, hi ha una estupenda vista cap al sud i l'est. D'aquí, a la dreta, baixa un camí (SE) que ens podria portar al mas del Maseter, que es troba a sota (SE) i que dóna nom al lloc, o també a l'Albiol, que es veu enturonat a l'oest.

Per continuar, deixem els cingles i reculem una mica, per agafar una pista borrosa (SW) que surt cap a l'esquerra. Aquesta pista primer voreja els cingles i després comença a baixar i es decanta cap al nord. Al cap de 15' s'arriba a una cruïlla en una placeta amb un pi gros (880a). De l'esquerra (SW) ens arriba una pistota, amb senyals pintats i que ve del grau de l'Estelada; a mà dreta (NE) hi ha un caminoi borrós, que ve del comellar del Bosquetà (1:06 del nostre it.). Nosaltres continuem de dret (N), baixant suaument. De seguida deixem un camí que baixa a l'esquerra (W). Uns 6' després (840a) deixem el camí que seguíem per agafar una drecera a l'esquerra (W), que baixa a l'Aixàviga. La drecera baixa força dreta i travessa tres cops una pista, fins que, ja a baix, s'hi uneix. Seguint-la cap a la dreta, aviat arribem a les envistes de l'Aixàviga, que es troba a uns 300 metres. Darrere de les cases es veu la Punta de Barrina (1010a) a la dreta i el Puig Pelat (1075a) a l'esquerra, cims més alts de la comarca de l'Alt Camp. Només ens queda travessar el riu Sec i arribem a l'Aixàviga.

L'Aixàviga (1:50h, 735a). Grupet de cases força arranjat que pertany al terme de Mont-ral. La primera de la dreta és de data antiga. A l'entrada del poble hi ha una font.

Per continuar hem de fer marxa enrere, tornar a travessar el riu i pujar a l'era d'una casa que queda a la nostra esquerra, l'Era del Roig. Al final de l'era agafem un corriol que porta, per la dreta i a uns 30 metres per sobre dels barrancs del Riu Sec i de la Font Fresca. Després d'uns 15 min. deixem a l'esquerra un corriol que porta al mas dels Muster, que es veu a l'altra banda del barranc i uns 100 m després arribem a la Nevera del Muster, pou de glaç molt remarcable. El camí continua per costat del pou, planeja una mica i després baixa al barranc (710a). Abans de travessar-lo se'ns ha unit per la dreta un camí que baixa dels cims. Passat el barranc, pugem una mica per una pista encimentada i, quan aquesta gira a l'esquerra, hem d'agafar un camí a la dreta. Aquest camí, que és l'antic camí d'Alcover a el Bosquet i l'Aixàviga, al principi és poc clar perquè ha estat destruït per les obres de la pista, però després no té pèrdua; segueix el curs del riu baixant lleugerament. Aquí el paisatge es fa engorjat i molt variat

Cruïlla de Mont-ral 2:20h. Cent metres després de passar un barranc trobem a l'esquerra el camí (710a) que puja a Mont-ral. Només es qüestió de seguir-lo en sentit contrari de la baixada.

Mont-ral (2:40h). Arribada al cotxe i final de l'itinerari.

Itinerari fet el desembre del 2002

5. Mapes
Crec que el millor és el Mapa excursionista Muntanyes de Prades 1:30 000, editat per ICC i el Centre de Lectura de Reus.

 
 
Lloc web creat per Pere Robert. Es permet l'ús i la còpia d'aquestes pàgines sempre que no sigui per a fins comercials. Es prega que citeu el web d'origen. Qualsevol suggeriment serà ben rebut al correu electrònic correu