Riu de les Valls.
0:00 h; 540 a. Sortim caminant
per una petita pista que es troba a
mà esquerra de la pista que hem
fet amb el cotxe i a uns 200 m abans
que el riu de les Valls conflueixi a
l'Algars. Aquesta pista es dirigeix
gairebé de pla cap al fons de
la vall. L'itinerari és marcat
amb senyals grocs fins a la pista que
ens porta al coll de Miralles, de manera
que, si no s'han esborrat, són
una bona indicació. Al cap d'uns
5 min la pista se'n va a l'esquerra
cap al mas d'en Colet. Seguim per un
camí que s'acosta al riu, que
anem seguint per la seva vora dreta
fins a les ruïnes del mas de les
Valls, que es troba a la nostra esquerra.
Una mica abans haurem deixat a l'altre
costat del riu el mas del Botzut.
Barranc del
Pedregal. 0:27 h; 580 a.
Deixem el mas de les Valls a l'esquerra.
A prop seu passa un camí que
pel coll de la Ferrera ens portaria
als Estrets. Entrem a la llera del
riu i de seguida anem a l'altre costat.
Aquí a mà dreta hi ha
un camí que pel coll Xertó
se'n va al riu Algars. Seguim a l'esquerra
per un camí que comença
a pujar de manera més decidida.
Se separa del riu, però aviat
s'hi torna a acostar, seguint el que
ja és el barranc del Pedregal
per la riba esquerra, però
després d'una estona entrem
de ple dins el barranc (660 a), que
anirem seguint ja per un costat ja
per l'altre. Quan el camí s'enfila
fort i a uns 40 min del punt anterior,
trobarem senyals humitat i alguns
bassals d'aigua (770 a), en el paratge
on hi ha els bassis d'en Minguet.
El camí segueix pujant fort,
fins que uns 10 min després
arriba a una pista de desembosc, que
seguim a l'esquerra. Fa un parell
de revolts i arriba una pista transitable
que ve del coll de Miralles. Si anéssim
cap a la dreta, ens portaria directament
al coll de Montfort, per on passarem
després. L'agafem cap a l'esquerra
i en 3 min som al coll de Miralles.
Coll de Miralles.
1:30 h; 870 a. És
un pla sense gaire vegetació,
però amb una alzina notable
i una bassa d'aigua per als bombers.
Agafem un camí que surt del
costat de la bassa i gairebé
paral·lel a la pista, però
que aviat comença a pujar fent
uns quants revolts. Al cap d'uns 7
min (910 a) trobem el "Pimpoll",
pinassa de notables dimensions. Continuant
amunt uns 5 min després (955
a) hi ha "lo Ramut", una
altra pinassa que ostenta a la seva
soca el pas d'un llamp que no el va
matar. El camí passa per sobre
d'uns cingles, des d'on tenim una
extraordinària vista sobre
els pobles de la Terra Alta i segueix
pujant fins que després d'uns
15 min arribem a un coll.
Coll de l'Ereta
dels Clots. 2:00 h; 1100 a.
Coll que té una vista àmplia.
Hi ha una fletxa vermella amb triple
direcció. Una indica el camí
per on hem vingut, sense que tingui
continuïtat la senyalització;
una altra indica un camí a
la dreta, de baixada (W), que després
seguirem; la tercera indica cap a
l'esquerra (S), que és la que
seguim. La pintura vermella continua
fins que s'arriba al pla de Terranyes.
Després d'uns 8 min arribem
a un altre coll, el collet de la Grassada
(1160 a), on hi ha un molló
i un pal indicador "Refugi de
Terranyes, 8 min". Seguim les
indicacions i uns 3 min després
arribem al pla de Terranyes (1180
a), amb un advertiment: "Perill.
Bous braus. Toros salvajes. Wild bulls".
Cal fer-ne cas, ja que hi ha abundants
i autèntics bous braus, però
no cal espantar-se perquè ells
tenen més por de nosaltres
que nosaltres d'ells. Quan ens veuen
ens miren i després fugen amb
corregudes elegants i airoses. Ens
dirigim de pla (SW) cap al centre
del pla. 3 min després agafem
una pistota que ens ve de l'esquerra
i 2 min més tard trobem una
pista més ample, que agafem
a l'esquerra, ja gairebé a
les envistes del refugi, on arribem
amb 5 min.
Refugi de Terranyes.
2:20 h; 1190 a. És
l'adaptació del Mas del Torrero
com a refugi i mantingut per l'Ajuntament
d'Arnes. Té aigua de cisterna
i possibilitats de dormir-hi, encara
que sense gaires comoditats. És
un bon lloc per descansar-hi una estona.
Per anar a la Miranda hem de desfer
uns 200 m i dirigir-nos a una petita
elevació arbrada al NW. Sortim,
doncs, del refugi, creuem la petita
vall que hi ha al davant i a l'altre
costat agafem una pista rudimentària
cap a l'esquerra, en direcció
a les runes d'un mas que es veu al
fons. Quan som a la part alta travessem
una altra depressió per sota
el mas i després pugem a la
dreta, fins que arribem a un camí,
ja darrere del mas, que agafem a l'esquerra.
Al cap d'uns 4 min, ja al cim de la
carena, deixem aquest camí
per un corriol que va a l'esquerra,
al final del qual hi ha la Miranda.
La Miranda.
2:40 h; 1170 a. És
una punta pelada, que fa honor al
seu nom per la vista esplèndida
que ens ofereix del tallats del barranc
de la Paridora, a sota mateix i cap
a altres indrets, ja més lluny.
Mereix estar-s'hi una estona de contemplació.
Per continuar el nostre recorregut,
ja de tornada, el més lògic
seria anar pel coll de Bots cap al
fons del barranc de la Paridora o
cap al coll de Montfort, però
se'ns feia tard i no ens vam atrevir
a seguir un camí que desconeixíem
i que no és gaire evident,
de manera que vam seguir la continuació
de l'esperó de la Miranda baixant
lleugerament (hi ha algunes fites)
fins al final d'una depressió,
després vam planejar per un
corriol per sota els plans de Terranyes,
que quedàvem a la nostra dreta,
vam trobar una font que no hem pogut
identificar (potser la font de Bucs
(encara que les seves mides no coincideixen
amb la descripció que en fa
Vicent
Pellicer al llibre Las fuentes
de el Port),i aquí vam
pujar una mica fins que vam arribar
altre cop al molló del collet
de la Grassada. (Aquest
recorregut està indicat amb
punts
de forma aproximada al mapa del recorregut).
Collet de la
Grassada. 3:00 h; 1170 a.
Des del collet de la Grassada es desfà
el camí fins el coll de l'Ereta
del Clots, on s'agafa el camí
de l'esquerra, marcat amb pintura
vermella. Baixa fins anar a trobar
una pista (20 min), que en 5 min més
ens porta al coll de Montfort (920
a). Deixem la pista, que vincla fort
a la dreta, i seguim per un corriol
que baixa a l'esquerra, marcat amb
pintura groga. Al cap de mitja hora
es travessa l'Algars i s'arriba al
mas de Pau.
Mas de Pau.
3:55 h; 610 a. Es una casa
ben conservada, amb dues alzines centenàries,
un magnífic noguer i figueres.
Hi ha una font ben arranjada. A partir
d'aquí el camí no té
pèrdua: només es tracta
d'anar seguint la pista, al principi
del tot malmesa, que segueix el corrent
del riu Algars, que creuem diverses
vegades. Després d'uns 10 min
trobem el Mas de Damià, adaptat
com a refugi provisional. 50 min més
tard arribem al Toll del Vidre, a
l'esquerra del camí i sota
d'una casa renovada. És un
lloc per descansar-hi una estona.
Hi ha una font. Continuant el camí
al cap de 25 min més arribem
al lloc de partida.
Placeta de sortida.
5:20 h. Final del recorregut.
|
