|
Lo
Port oblidat
roques
del Masmut, los Mollons, cingle de Sant Jaume
|
Descripció
de l'itinerari
|
Més informacions
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fotos
|
|
|
Racó
literari
|
|
|
|
|
|
Altres
|
|
|
|
|
Interès
de l'itinerari
Excursió
que recorre zones oblidades dels Ports,
segurament perquè no surten en
els mapes de les  dues
principals editorials que se n’ocupen,
Alpina i Piolet. Això no obstant,
són paisatges dels més
destacats dins el conjunt dels Ports;
les roques del Masmut no són
menys interessants que les del Benet;
los Mollons són un conjunt de
cilindres que cap amant dels Ports no
hauria de desconèixer; el cingle
de Sant Jaume i, al seu costat, la mola
de Mitja-vila, amb el cim de la Puntassa,
són punts elevats que ofereixen
una vista àmplia i bella; sense
menystenir alguns arbres emblemàtics,
com les Carrasques d’Antolino,
lo Càdec, el Pi de les 12 Branques
o la Savina de Ginero.
A tot això encara hi podem oferir
altres atractius, com la vila de Pena-roja
i el seu Pont Xafat; el barranc d’en
Ferri, amb la cascada final; el pas
de l’Escaleta, la vista dels Marrocals,
la nevera de Borla, etc. Tot plegat
converteix en injust el desconeixement
i la poca freqüentació d’aquesta
zona, de la qual no he trobat cap descripció.
|
| |
|
Aproximació
| Se
surt de Pena-roja de Tastavins. Aquest
poble es troba a uns 20 km de Vall-de-roures
(Matarranya).
|
|
|
Característiques
tècniques
| |
Durada:
6.27
h. |
| |
Desnivell:
750
m. |
| |
Distància:
20,3
km. |
| |
Dificultat:
El barranc d’en Ferri té
una sortida amb certa dificultat i també
algun pas que exigeix atenció.
Fora d’això només
cal tenir present que alguns camins
estan descuidats i que la sortida del
barranc de les Rabosses, un tram de
40 m, no és evident perquè
el camí s’ha perdut. També
cal valorar la llargada i el desnivell.
|
|
Recomanacions
| Portar
aigua i anar bon calçat. Recomano
usar pantalons llargs. Desaconsellada
en plena època estival. Si ha
plogut molt el barranc d’en Ferri
pot ser problemàtic, però
hi ha alternativa. |
|
|
|
Descripció
del recorregut
| |
| Pena-roja
de Tastavins – Dipòsit
d’aigua – Barranc
de les Rabosses – Mas de
Mollons – Barranc d’en
Ferri – Mas d’Antolino
– Pas de l’Escaleta
– Pi de les 12 Branques
– Cim del cingle de Sant
Jaume – coll de les Bassetes
– Maset de Borla –
Coll de Borla i roques del Masmut
– Pena-roja. |
|
0.00 h. Pena-roja
de Tastavins. 240178 –
4516023 – 740. El poble mereix
una visita atenta, ja que té
edificis ben bonics. Al retorn podrem
veure els més destacats. Situats
a la plaça de Santa Maria, anem
pel carrer que passa sobre la plaça
i pel costat de l’església.
Més endavant es converteix en
camí que ressegueix la base de
la mola que dóna nom al poble,
amb algunes coves antigues fins al Pont
Xafat (7’; 250582 – 4515891
– 807). Aquest és un tall
a la mola, que servia de defensa del
poble. Abans tenia un pont llevadís,
del qual encara se’n veuen alguns
vestigis. El deixem a l’esquerra
i continuem amunt per un camí
ben treballat i que és el camí
de romeria de Vallibona. El seguim fins
a un planell amb un dipòsit d’aigua,
on també conflueix una pista
procedent del Pena-roja.
0.17 h. Dipòsit
d’aigua. 251157 –
4515486 – 820. Al final del planell
abandonem el camí que seguíem
fins ara i prenem un corriol que surt
a la dreta (SE) i que, planejant, va
a passar el barranc del Saüc (251226
– 4515001 – 822). Passat
el barranc pugem a la dreta (S), al
començament per camí poc
evident. Arribem a un collet (15’),
on deixem dos corriols a l’esquerra,
continuant (SW) cap a un nou barranc.
0.39 h. Barranc
de les Rabosses. 250867 –
4514434 – 860. El seguim amunt,
per un costat o per l’altre i
al final per dins la llera, amb algun
pas entretingut. Cal estar atents, perquè
quan arribem a una carrasca força
grossa i solitària a la nostra
esquerra i s’intueix un collet
a la dreta (18’; 250980 –
4513735 – 924), cal deixar el
barranc i pujar a la dreta, cap al collet,
sense camí clar, que s’ha
perdut. Al collet apareix un nou camí.
A la dreta hi ha les restes d’una
barraca i també s’obre
una nova perspectiva de tota la vall
del barranc dels Mollons. Aquests es
veuen, al sud, i més enllà
i més avall el mas de Mollons.
Ens hi dirigim per un camí clar,
encara que brut de matoll, que faldeja.
Passem sota les moles dels Mollons,
imponents i impressionants i anem baixant
fins al barranc. Quan hi arribem, en
un paratge on hi ha olles en general
amb aigua, el seguim una estona per
la riba dreta. Uns 100 m més
amunt el passem i pugem a unes feixes
herbades. Al final de les feixes seguim
un camí que revolta a la dreta
i anem al mas de Mollons.
1.50 h. Mas
de Mollons. 250657 –
4512480 – 816. Masia grossa, en
runes. Al costat hi ha una
bella alzina, que convida al descans.
En sortim per la pista d’accés
al mas (W) i al cap de 250 entronquem
amb una pista més bona, que seguim
a l’esquerra.
Nota: Si volguéssim evitar el
barranc d’en Ferri podem seguir
aquesta pista a la dreta cap al mas
de Jeroni de Baix i després cap
al mas de Molinars, fins entroncar amb
l’itinerari principal. És
més llarg, però no crec
que exigeixi gaire més temps.
La pista deixa un trencall a l’esquerra,
passa el barranc i acaba en una clariana
(9’; 251125 – 4512190 –
830). Continuem recte per un corriol
a penes perceptible que ens deixa al
barranc.
2.02 h. Barranc
d’en Ferri. 251220
– 4512141 – 832. Per aquest
barranc antigament hi havia un camí,
avui totalment perdut, que baixava del
mas d’Antolino. Actualment cal
seguir el barranc buscant els millors
passos. Al començament n’hi
ha dos o tres de delicats, però
després és fàcil,
fins que s’arriba al peu d’una
cascada d’uns 20 m (uns 45’),
molt bella si porta aigua, que així
sol ser encara que el barranc estigui
eixut, tot i que cap a final d’estiu
sovint no en té. La cascada ens
barra el pas i cal buscar una sortida.
El millor passant és a la nostra
dreta, ribera esquerra, enfilant-nos
per un marge herbat i pendent uns metres
abans de la cascada. Cal pujar direcció
oest uns 100 m, fins al peu d’una
muralla de pedra, per la qual hem de
grimpar. Al capdamunt apareix un indici
de corriol, que seguim a l’esquerra,
per sobre de la muralla i que ens deixa
al capdamunt de la cascada, sota el
mas d’Antolino. Només ens
manca dirigir-nos-hi.
3.10 h. Mas
d’Antolino. 252080
– 4511352 – 986. Únic
mas dels encontorns que encara conserva
una mica de vida. Al costat de la casa
hi passa una pista, que seguim a la
dreta (E, després S). (Anant
en direcció contrària
pujaríem al coll de la Bassetes,
fent una gran drecera). Anem resseguint
aquesta pista per sota el cingle de
Sant Jaume, que veiem poderós
per sobre, fins que tornem a la part
superior del barranc d’en Ferri
(12’). Pel camí haurem
pogut admirar unes notables carrasques.
Abans de passar el torrent, deixem la
pista i entrem a l’esquerra. De
seguida pugem altre cop a l’esquerra
i després a la dreta, situant-nos
sota una pedra balmada, al costat de
la qual pugem, fins que trobem un camí
travesser. El seguim a la dreta i ens
mena, gairebé de pla, altre cop
cap al barranc, sota una gran paret.
El passem i a l’altre costat ens
inclinem a l’esquerra, guiant-nos
per fites escadusseres. Aviat pugem
fort i ens trobem al peu d’una
escala de ginebre, en un pas situat
a l’esquerra de la paret més
alta.
3.37 h. Pas
de l’Escaleta. 252125
– 4519299 – 1048. Aquesta
escala la van col•locar la gent
del  mas
d’Antolino per pujar a cultivar
uns horts que tenien a la part superior.
La pujada per l’escala cal fer-la
en compte, ja que la seva conservació
és precària. Al capdamunt
anem a la dreta, ran de cingle, passem
la capçalera d’un barranc
i pel costat d’un gran càdec
i arribem a un coll que ens dóna
vistes cap al barranc de l’Escresola.
Hi trobem una pista, que seguim a l’esquerra
(E) i que revolta per sota de la imponent
mola de Mitja-vila. Fem un revolt tancat
a la dreta, i al següent a l’esquerra,
la deixem un moment i entrem a la dreta
seguint un corriol que ens guia cap
a un pi singular.
3.55 h. Pi
de les 12 Branques. 252014
– 4510063 – 1138. És
un pi poderós i bell, malgrat
haver estat ferit pel llamp, que es
fa admirar. Retornem a la pista i continuem
en lleugera pujada. Un quilòmetre
després hi ha una font al costat
del camí, que sempre sol tenir
aigua. Més enllà arribem
a un collet entre la mola de Mitja-vila
i el cingle de Sant Jaume. Abandonem
la pista i agafem un camí a l’esquerra
(NW) que en pujada suau en duu al capdamunt
del cingle. Aquest camí és
el tradicional de Villabona a Pena-roja,
i ja no l’abandonarem fins al
final.
4.32 h. Cingle
de Sant Jaume. 252712 –
4511256 – 1232. Punt més
elevat d’aquesta excursió
i talaia extraordinària, que
mereix un descans contemplatiu. Hi ha
una fita del camí entre els dos
pobles. Baixem per un tram ben treballat
a la cinglera fins a un coll ben marcat.
4.52 h. Coll
de les Bassetes. 252476 –
4511970 – 1111. Hi retrobem la
pista procedent dels masos d’Antolino
i de Ginero, que travessem, i pugem
a l’altra banda, per carena o
a prop. Poc més enllà
hi ha un magnífic exemplar de
savina i uns 18’ després,
si ens acostem a l’esquerra, podem
admirar una bona vista de la zona dels
Mollons. Molt poc després, a
peu de camí hi ha la Creu del
Llop, que recorda una trista història
de temps més durs que els actuals.
A partir d’aquí tenim a
la nostra dreta unes magnífiques
vistes de los Marrocals, a l’altra
banda del rierol dels Prats. El camí
deixa la Tossa a l’esquerra i
baixa a un collet.
5.32 h. Maset
de Borla. 252491 –
4514021 – 1078. Casa abandonada.
Al costat hi ha una nevera, encara amb
les parets en força bon estat.
En començar a baixar per l’altra
banda, ja apareixen les magnífiques
parets de les roques del Masmut, que
cada vegada van adquirint més
relleu. Arribem a una pista, que seguim
a l’esquerra.
5.50 h. Coll
de Borla i roques del Masmut.
252081 – 4514747 – 935.
Des del coll hi ha un corriol
que ens permet pujar a dalt de les roques
del Masmut. Exigeix una grimpada no
gaire complicada. A partir d’ara
anirem baixant per la pista cap a Pena-roja,
fins que a tocar del pont Xafat l’abandonem
i prenem un camí a l’esquerra
que passa per dins el tall de la paret,
on podem veure les restes de les obres
de defensa. A l’altra banda, en
lloc de continuar cap al poble pel camí
de pujada, seguim per sobre, més
de pla, per un camí que passa
per la Roca Foradada, un túnel
fet a la roca, i continuem per unes
modernes i inacabades reconstruccions
d’habitatges troglodites. Ja dins
el poble, admirarem l’edifici
de l’Ajuntament, els safarejos
i altes cases notables, fins al punt
de sortida.
6.27 h. Plaça
de l’església de Pena-roja
de Tastavins. Final de l’itinerari. |
| |
|
| Data
del recorregut: Itinerari
fet el 12 de setembre de 2009 amb el CMSC. |
Mapes
útils
La
Tinença de Benifassà.
1: 30.000. Ed. el Tossal cartografies.
2009. Es tracta d’una editorial
cartogràfica nova, que ha fet
un treball molt acurat. A més
cobreix una zona que en bona part no
surt ni a Piolet ni a Alpina.
Adverteixo que un tram de l’itinerari,
entre el barranc de les Rabosses i el
mas de Mollons no consta al mapa. |
|
|
|
|
|
|
