Joan
Perucho dedica la seva interessant
i curiosa novel•la Les històries
naturals, al Dip, ésser monstruós,
de característiques similars a un
vampir. El Dip forma part de l’escut
de Pratdip. Poso a continuació uns
fragments de la novel•la, que ens
permeten ambientar-nos un xic en un dels
paratges que visitarem.
En primer lloc incloc una breu descripció
del poble, mig real i mig inventada, i amb
un bon xic d’ironia:
«Pratdip
és un poblet situat en una zona de
gram muntanyes salvatges, cobertes d’extenses
pinedes perfumades i amb corrents d’aigua
gelada i rapidíssima. Grans penyals
grisos, de caràcter granític,
contracten amb les escasses franges de terra
roja i fecunda. on el camperol s’afanya
al conreu. La riquesa del país és,
però, la cabra que tresca, valenta
i decidida, i es cerca ella mateixa el nodriment.
(...)
Pratdip és troba, doncs, al mig d’aquesta
orgia de bolets, cabres, perdius, lletugues
i maragdes, encimbellada en el vessant d’una
muntanya i coronada per un castell en ruïnes.
Uns grans prats s’hi estenen als peus,
circumstàncies que degué influir
en el nom de la vila, i els voltants són
d’una extrema verdor. El verd hi domina:
verd tendre, verd poma, verd cendrós,
verd intens, verd de verdolaga fresca, verd
pensatiu, verd rúfol, verd de dip,
etc. Hi ha un gran safareig comunal d’aigües
verdes i, a l’entrada del poble, una
majestuosa font de múltiples boques
despensa una melodiosa meravella refrescant,
verda i freda.”
A continuació incloc la descripció
del Dip, que el protagonista de la novel•la,
Montpalau, extreu del Tractat de Genitura:
“Lo dip
ha natura de malefici e ha ensi de molts
propries natures e arrapa e viu de mort.
E com ell vol entrat en algun loch per emblar
vays molt suaument e molt guinyosa e si
ell veu que los seus peus fassen brogit
lleve-los per encantament. E encara ha una
altra natura que si ell pot veser loma ans
que loma veia ell encontinent loma pert
tota sa forsa e va dert a la sua sanch.
(...) E no viu sino per la sanch e no pot
veser alls, juyivert, verdolagues ne Santes
creus en lo coll ni veser spill. E encara
ha altra natura car pot esser a voluntat
formiga, abella, aranya, gall, lop, ase
salvatge, sigala, çens, cha, vibra,
çinya, corp leó, mustela,
calandri, serena, aprismi, recatures, tigre,
unicorn, pantera, yena, pago, oronella,
erisso, calcatx, peix qui sapella virgilia
gran, pellica, castor, pigot, segonya, falco,
voltor, aguila, cavall, estura, balena,
volp e guineu, fenix, orifant, papagay e
perdiu sparver”. |
