| 0.
Santa Fe.
0:00 h; 1120 a. Sortim del
costat de l'ermita, per l'esquerra,
i agafem un camí que passa la
riera de Santa Fe per un pontet de fusta.
A l'altra costat de la riera deixem
la pista de l'esquerra, passem per davant
de l'escola de natura de Can Lleonart
i ens trobem amb una trifurcació,
davant mateix de la casa Montcel o casa
Partida, curiosa construcció
que sembla no acabada. Deixem la pista
principal que va a l'esquerra i baixa
a Riells i també la de la dreta,
ran de la paret de Can Lleonart i prenem
la del mig. Immediatament després
també deixem una altra pista
a la dreta i comencem a pujar lleugerament
per la que té viguetes amb indicacions
d'un itinerari del Parc. Aviat deixem
a l'esquerra un camí que va a
la Font Nova i poc després, en
una bifurcació, agafem la pista
de l'esquerra (SSE). 1.
Pla de Mulladius.
0:20 h; 1190 a. Abundant
de grèvols i ginebres, a més
de faigs. En un un bloc de
forma rectangular, deixem a l'esquerra
una pista secundària que porta
a la Font dels Quatre; poc després
deixem a la dreta la pista per on
van les viguetes del Parc i continuem
recte. Hi ha un rètol "turó
de Morou / coll de la Mosquera".
Uns 200 m després deixem a
la dreta la pista que puja al turó
de Morou i continuem per l'altra,
molt menys clara. Planeja en una zona
boscosa i aviat comença a perdre
altitud fent giragonses en una zona
on hi ha les restes un pou de glaç
sense obrar. Més avall té
un trencall a l'esquerra que ens permet
una magnífica vista sobre la
vall del costat d'Arbúcies.
La pista, abandonada, continua baixant.
2.
Collada
Alta. 0:40 h; 1110 a. Es
tracta d'un contrafort enfocat a l'est,
més lluminós i amb canvi
de vegetació, que té
a l'extrem inferior unes roques que
sobresurten entre el torrent de Vimeners
i el sot de les Collades. La pista
fa un revolt a l'esquerra, però
no la seguim, sinó que, uns
quants metres abans, a la part alta
de la Collada, agafem un corriol a
la dreta (SE), poc fressat i amb l'inici
sovint dissimulat per bardisses, que
planeja per sota de la Cornera. Aquest
corriol, amb abundants fite, s'ha
de seguir amb  compte,
ja que no és gaire evident
i a sota hi tenim els estimballs de
l'esquei Blanc, que no veiem. És
una zona molt solitària i poc
freqüentada, on trobem l'únic
alzinar del recorregut. Poc després
travessem la part alta del sot de
l'Infern i després del dels
Pasejadors i entrem ja en la zona
de la fageda. El camí puja
fins a un contrafort que baixa de
l'Esquei de Morou.
3.
Contrafort.
1:15 h; 1180 a. No entrem
al sot que ve del coll de la Mosquera,
que té una magnífica
fageda, sinó que al mateix
contrafort prenem un corriolet, ben
fitat, que gira i planeja a la dreta,
i mena a la capçalera del sot
dels Passejadors. El corriol pràcticament
acaba aquí, però podem
pujar guiant-nos per les fites, per
anar a trobar un collet situat entre
l'esquei del Morou, a la nostra esquerra
i que no es veu, i l'esquei dels Esparvers,
a la dreta, conjunt de roques verticals
i esveltes. La pujada és dreta,
entre pedres i fulles de faig. Quan
s'arriba al coll, veiem que en realitat
és un fals coll, amb un pas
estret entre dues roques, perquè
es continua pujant per una altra canal,
ara per les restes d'un viarany que
hi fa giragonses en fort pendent,
fins que al capdamunt el pendent és
fa més suau. Poc més
enllà desemboquem en una corriol
transversal (1280 m) en una zona coneguda
com el Pla Gran de la Cornera. Seguim
aquest corriol cap a l'esquerra i
en 2 min arribem a una carbonera i
a la seva esquerra a les roques de
l'esquei de Morou.
4.
Esquei de
Morou. 1:35 h; 1295 a.
L'esquei de Morou està format
per uns blocs de pedres que sobresurten
en un contrafort al NE del turó
de Morou (1.314 m). Tot i
que aquest és una mica més
alt, es troba cobert de faigs, de
manera que la visibilitat és
nul·la. En canvi, des de l'esquei
podem gaudir d'un panorama extraordinari.
Per això per als excursionistes
aquest és molt més atractiu
que el turó. S'hi puja amb
una grimpada fàcil. Al cim
hi ha un llibre de firmes, amb anotacions
gairebé diàries.
Per
tornar, un cop baixats de l'esquei,
continuem pel camí que passa
per sota del turó de Morou,
que  queda
a a l'esquerra. Després, molt
fressat i amb grosses fites, comença
a baixar per la fageda. Aviat es troba
altre cop amb el de les viguetes del
Parc, que seguim a l'esquerra (15').
Passem pels Empedrats, una zona on
el camí baixa per unes pedres
planes i acanalades. Uns 5 min després,
el camí ja convertit en pista,
ens ve de la dreta una altra pista
procedent del Portell del Bisbe i
del Coll de la Mosquera. Continuem
baixant i al cap d'uns altres 5 min
per la dreta puja la pista de Fontdecorts.
Seguim a la dreta, passem per sobre
de les cases de Baladrell i Figueroles,
en una zona de magnífics roures,
i amb 15 min més arribem al
pantà de Santa Fe.
5.
Pantà
de Santa Fe. 2:25 h; 1080 a.
Des d'aquí podem arribar a
Santa Fe pels dos costats del pantà.
En aquest cas optem per la ribera
esquerra, més pintoresca i
que segueix més de prop el
corrent de l'aigua, i que en uns 20
min i en pujada no gaire forta ens
portarà fins al punt de sortida.
6.
Santa Fe.
2:45 h. Final de l'itinerari.
|
