Riells de Montseny.
0.00 h; 490 a. Sortim de
davant de l'església, en direcció
SW, per la bona pista de Gualba. Al
capdamunt de la pujadeta, abans de començar
a baixar, prenem un corriol a la dreta
que passa per sota les antigues escoles
i per sobre de can Joanet. El corriol
puja suaument enmig de l'alzinar. Al
cap d'un 6 min arribem a la masia de
Can Nadeu. Hi passem per davant i anem
a trobar un petit sot a l'altre costat.
És el sot Llobater, que creuem,
ens decantem a l'esquerra i trobem una
pista que ve també de Riells.
La seguim cap a la dreta, pujant, al
costat del sot de Cal Gat. La pista
està en mal estat. De seguida
la pista torna cap al sot Llobater,
que segueix un tros i després
trobem una bifurcació. La de
la dreta, que deixem, va cap al corralet
d'en Pelegrí. Agafem la de l'esquerra,
molt desfeta, que puja al costat del
sot. Uns 2 min després la pista
creua el sot i revincla a la dreta,
fins que ens situa en un petit serradet,
enmig de pins. Just en el punt més
elevat del serradet hi ha un petit corriol
a la dreta, no gaire marcat, que hem
de seguir, deixant la pista.
Corriol del
Sot Llobater. 0.15 h; 585 a.
Aquest corriol puja pel llom del serrat.
Uns dos minuts després deixem
a l'esquerra un camí que es
dirigeix a cal Gat i a penes després
d'un minut el nostre corriol es decanta
a la dreta, per entrar a la baga del
sot Llobater, amb un canvi total de
vegetació. Uns tres minuts
més tard deixem (640 a) a la
dreta un corriol que travessa el sot
i que ens portaria per sota la Torroella
cap a la riera de Riells. El nostre
corriol, molt confús, s'endinsa
entre els còdols del sot, i
cal cap de no gaire estona puja pel
marge dret (la nostra esquerra) de
la riera. A estones es fa difícil
seguir el camí, encara que
hi ha fites que ens ajuden. El camí
s'enfila en fort pendent sense allunyar-se
gaire del sot. Cap a 750 metres d'altitud
travessa el sot i continua pujant
fort per l'altre costat.
Trencall a Collet
Xic. 1.05 h; 890 a. Trobem
aquest trencall que ens ve de la dreta
en un punt on hi ha senyals grocs.
Seguim pujant fort
Aviat deixem un corriol esborradís
a la dreta i més enllà
un altre, i procurem anar sempre prop
del sot, però sense travessar-lo
mai. Al cap d'uns 15 min, ja gairebé
sota el mateix coll de l'Escala (1025
a), deixem a la nostra dreta un camí
que de seguida es fa perdedor, però
que es dirigeix sense dubtar a la
part més baixa del pla de l'Escala
(de totes maneres no és mala
idea fer-hi una escapada) i continuem
pel camí més fressat
de l'esquerra. Just abans a l'esquerra
hi ha un viarany que se'n va a la
font de l'Escala. El nostre camí
ara canvia de direcció i agafa
orientació sud, per aproximar-se
al Portell del Bisbe. Ens trobem en
una fageda esplèndida, amb
exemplars que criden l'atenció.
Portell del
Bisbe. 1.30 h; 1095 a.
El Portell del Bisbe és un
pas entre roques verticals gegantines,
que ofereixen una bona vista de la
vall que hem pujat i d'altres punts.
Passat el Portell el camí es
bifurca: a l'esquerra hi ha un camí
que va cap a Font de Corts; agafem
el de la dreta que puja fent giragonses
i seguint l'esquenall de la muntanya.
Al cap d'uns 7 min arriba a una esplanada,
coneguda com el Pla de les Bruixes
(1155 a). A l'esquerra hi ha un petit
aixopluc, la barraca d'en Menargues.
Aquí comença la pista
dels Emprius, que ens portaria a Santa
Fe.
Pla de les Bruixes.
1.40 h; 1155 a. Sortim
del Pla de les Bruixes sense camí,
pujant a la nostra dreta pel bosc
a través dels faigs, en direcció
NW, seguint de prop un curiós
apilonament de pedres que semblen
les ruïnes d'una paret seca,
encara que el seu origen m'és
del tot desconegut. Després
d'uns 5 min arribem al coll de la
Mosquera (1200 a), on deixem a la
nostra esquerra una abandonada pista
de desembosc que baixa en direcció
S cap a l'esquei del Llamp. Per l'altre
costat la pista fa un revolt i penetra
en la bellíssima capçalera
del sot dels Passejadors, en baixada
suau. Al cap d'uns 3 min puja per
la dreta molt desdibuixat el camí
que procedeix de la Roureda Verda.
Seguim endavant i uns 50 m després
s'acaba la pista que es converteix
en corriol.
Corriol al Morou.
1.50 h; 1170 a. Quan s'acaba
la coma i ens trobem en una petita
aresta, hi ha un corriol que baixa
fent giragonses. El deixem i prenem
un altre petit corriol que segueix
de pla. De seguida es troba el Biot
del Morou, insignificant surgència
d'aigua, sovint seca, sota mateix
d'una gran pedra. A partir d'aquí
no hi ha camins clars, però
seguim de pla uns 30 m més,
fins que arribem al centre d'una canal.
Enlairats, tenim a l'esquerra les
roques que baixen de l'Esquei del
Morou i a la dreta una altra agulla
alterosa de l'esquei dels Esparvers.
Pugem pel centre de la canal, entre
les pedres i arribem a un collet,
on sembla que trobem traces de corriol.
Des del collet avancem cap al centre
d'una altra canal, que pugem en un
fort pendent. Al capdamunt desemboquem
al Pla Gran de la Cornera en un camí
transversal procedent de Santa Fe.
El seguim cap a l'esquerra i de seguida
som a l'Esquei del Morou, a la nostra
esquerra. El cim del Morou queda a
la dreta, tapat pels faigs.
Esquei del Morou.
2.10 h; 1289 a. Aquest
esquei és un pèl més
baix que el cim, però ofereix
una vista molt millor, ja que al mateix
cim hi és completament nul·la,
cobert com es troba d'espessa vegetació.
S'hi puja amb una curta grimpada.
La panoràmica des de l'esquei
és extraordinària sobre
tot el vessant oriental de la serra
del Morou i, especialment, sobre el
recorregut que hem fet. Per això
per als excursionistes aquest és
molt més atractiu que el turó.
S'hi puja amb una grimpada fàcil.
Al cim hi ha un llibre de firmes,
que ens mostra com aquest esquei és
visitat gairebé diàriament.
Per
tornar refem el camí que hem
fet de pujada fins al trencall del
sot del Passejadors, poc després
del Biot del Morou.
Trencall del
Sot dels Passejadors. 2.30 h; 1170
a. Recordem que aquest
trencall es troba a l'inici de la
pista que porta al coll de la Mosquera,
al bell mig de la coma superior d'aquest
sot. L'inici del camí, que
passa força desapercebut, està
indicat amb un munt de pedres situades
a la part esquerra de la pista. El
camí baixa pel costat dret
del sot fent giragonses entre el pedregam.
Quan s'han baixat uns 80 m creua el
sot, es passa per un petit contrafort
que separa aquest sot del següent,
que també anem a creuar, just
en un lloc on hi ha una roca balmada
d'on sovint neix aigua (1040 a). Poc
més avall els dos sots formen
el Sot dels Passejadors. Uns 30 m
més avall deixem a mà
esquerra un petit corriol que es dirigeix
al proper sot de l'Infern, on mor.
El camí continua baixant en
ziga-zagues pel costat esquerra del
Sot dels Passejadors. A 985 d'altitud,
molt prop del sot, ens agafa per la
dreta un camí que procedeix
del coll de l'Escala i que hem seguit
en l'it. del Collet Xic. Continuem
baixant i de seguida entrem en una
zona d'alzines, on hi ha dos monòlits
força grossos. Després
el camí revincla a la dreta
i baixa fort entre faigs i després
flanqueja per dirigir-se al Sot de
l'Infern o de l'Esquei Blanc i immediatament
després, entre un caos de pedres,
al Sot del Burro o de les Collades
(900). Passat aquest sot el camí
puja una mica i quan arriba a dalt
es troba una bifurcació.
Bifurcació
de la Roureda Verda. 3.10 h; 925 a.
Deixem un camí que puja (NE
i després N) fent giragonses
i que seguim a l'it. del Collet Xic.
Agafem el camí de baixada (E),
i aviat entrem en una zona coneguda
com la Roureda Verda, encara que en
realitat el que hi ha és un
alzinar. El camí es decanta
més en direcció nord
i continua baixant, encara que no
tant fort. A 820 d'altitud arriba
a una pista de desembosc. La podem
seguir cap a l'esquerra fins arribar
al torrent de Vimeners i després
baixar pel costat del torrent, però
és millor creuar la pista i
baixar decantant-nos cap a la dreta
per un corriolet amb pendent força
pronunciat que en 3 min ens porta
al mateix torrent, però més
avall.
Torrent de Vimeners.
3.30 h; 780 a. A partir
d'aquí seguim el mateix it.
de tornada a Riells que l'it. del
Collet Xic. Seguim un corriol que
va pel costat dret del torrent de
Vimeners. Uns 5 m després el
corriol creua la riera i entra en
una zona d'alzinar, allunyant-se del
fons de la vall. Al cap d'uns 7 m
deixem a la dreta un viarany que baixa
i uns 3 m després agafem un
corriol que baixa i deixem el de l'esquerra
que puja cap als Corrals de Perarnau.
Amb uns 2 m més arribem al
replà de Dues Rieres.
Dues Rieres.
3: 50 h; 650 a. Aquesta
petita esplanada es caracteritza per
una gran roca una mica balmada. El
camí travessa el torrent de
Vimeners i continua pel costat dret,
primer de pla i després en
baixada suau. Quan tot just hem fet
uns 30 m, trobem a la dreta un senderó,
que és el que hem seguit en
l'it. del Collet Xic. El deixem i
continuem de dret. Durant tot el trajecte
sentim a la nostra esquerra el soroll
de l'aigua que baixa pel fons de la
vall, ara ja convertida en riera de
Riells. Passada una carbonera que
té una pedra enorme al mig,
deixem un camí a la dreta,
que ens portaria cap al Corralet d'en
Pelegrí i seguim pel de l'esquerra,
que ara en baixada més forta
aviat ens porta a trobar una pista
de desembosc. A partir d'aquí
el camí es fa planer i passa
pel costat d'uns castanyers grossos
en una àmplia esplanada. Després
creuem la riera de Riells i arribem
a la pista que va de Riells a Santa
Fe pels corrals d'en Perarnau i Vimeners.
La seguim cap a la dreta i aviat arribem
a Riells.
Riells. 4.20
h. Final del recorregut.
|
