Interès
de l'itinerari
| Travessa
un xic llarga, esplèndida per
la varietat del paisatge, muntanyenc
per un costat, però sempre amb
el mar a la vista. El tram més
muntanyenc té gran varietat arbòria,
amb predomini de surera, alzina, faig,
roure i boix grèvol, segons els
ambients i les altituds. El descens
es fa enmig dels magnífics vinyets
de Banyuls, en terrasses treballades
laboriosament. Però sobretot
cal destacar la Reserva Natural de la
Maçana, bosc que no ha conegut
la destral ni la serra des de fa 120
anys, i és un dels boscos naturals
més importants d’Europa
i la primera reserva natural dels Països
Catalans. Els arbres vells, caiguts,
han donat lloc també a una gran
varietat faunística d’invertebrats,
gairebé 6.000 espècies,
que la fan, igualment, lloc preferit
dels científics, com ho acrediten
els més de 600 títols
dels estudiosos. Completen l’excursió
el Castell de la Maçana i el
pic de Sallfor, aquest últim
no gaire alt, però situat a la
mateixa carena pirinenca i que té
característiques típiques
de la zona axial. |
| |
|
Aproximació
| Des
dels voltants de Barcelona el millor
camí és per l’autopista
fins al Voló, on prenem la
D-618 cap a Argelers de la Marenda
(Argelès-sur-mer, per als francesos),
on enllacem amb la N-114 direcció
a Colliure. Al cap d’uns 3 km
(sortida 12), trobem el trencall al
Château de Valmy, punt de sortida.
|
|
|
Característiques
tècniques
| |
Durada:
6.25
h. |
| |
Desnivell:
+
1.300; - 1.350 m. |
| |
Distància:
20,5
km. |
| |
Dificultat:
F-3;
T-1. |
|
Recomanacions
| Convé
anar proveïts d’aigua, tot
i que en podrem agafar a la font de
les Colomates. Calçat adequat
de muntanya. El temps és força
imprevisible, perquè és
fàcil trobar-hi boires d’evolució
diürna. |
|
|
|
Descripció
del recorregut
| |
| Casal
de Valmy – Ermita de Sant
Llorenç del Mont –
Coll del Pomer - Torre de la Maçana
– Coll de la Plaça
d’Armes – Barraques
de les Colomates – Pic de
Sallfor – Coll de Vallòria
– Coll dels Gascons –
Banyuls de la Marenda. |
|
| |
0.00 h. Casal
de Valmy. 502418 –
4709151 – 50. Valmy és
un castell del segle XIX, edificat per
l'amo del paper de fumar JOB, en una
propietat de vinyes anomenad Vall Maria,
que potser explicaria el nom actual.
Avui dia és un hostal rural de
prestigi, voltat de vinyes de renom.
Part de la propietat és municipal
i constitueix un parc amb molt belles
vistes d’Argelers.
Comencem a caminar al costat d’aquest
casal, que deixem a l’esquerra,
i continuant recte pel camí d’accés,
seguint les indicacions de Sant Llorenç,
amb marques grogues. Aviat passem el
rec de l’Abat i la pista es fa
de terra. Anem ascendint i poc després
de deixar la pista principal, abandonem
el nou camí i pugem per una drecera
que trobem a l'esquerra i que ens estalvia
una bona marrada fins a l’ermita.
0.45 h. Sant
Llorenç del Mont.
501715 – 4707853 – 295.
Església romànica del
segle XII, senzilla però ben
treballada, recentment restaurada. Al
final de la guerra va servir de refugi
temporal als soldats que anaven a l’exili.
Continuem pujant SW sempre prop de la
carena fins a un collet al costat del
roc del Grill (25’; 501315 –
4706722 – 535). Deixem el camí
que baixa a la Vall i continuem a l’esquerra
(SE), ara més pla.
1.20 h. Coll
del Pomer. 501686 –
4706273 – 556. Deixem a la dreta
un altre camí que ve de la Vall.
En una clariana (15’; 502401 –
4705794 – 653) deixem a l’esquerra
un camí que baixa a la font Andreu
i recte una drecera que estalvia la
pujada a la torre de la Maçana;
girem fort a la dreta (W i després
S), en pujada, per dirigir-nos-hi.
1.55 h. Torre
de la Maçana. 502260
– 4705291 – 795. És
un mirador esplèndid i una construcció
imponent, que havia arribat a allotjar
fins a 33 soldats, i que formava part
del sistema defensiu establert per Jaume
III de Mallorca, que comptava entre
altres amb la torre de Madaloc, ben
propera. La vista sobre la vall de la
Maçana i de tota la reserva natural
és perfecta. Continuem (SE) prop
del rocs del cimal i després
baixem per un alzinar on el terra està
molt degradat. Al capdavall, en un collet,
ens ve de l’esquerra la drecera
que hem deixat suara. Entrem en un bosc
de roure i boix grèvol esplèndid,
tota una meravella.
2.05 h. Coll
de la Plaça d’Armes.
502709 – 4704860 – 689.
A l’esquerra un camí es
dirigeix a Argelers i el Rimbau. Seguim
en direcció sud-est en lleugera
pujada. A partir d’aquí
comença el domini de la roureda
i també de la fageda amb boix
grèvol i la part més central
de la reserva de la Maçana. A
l’esquerra del camí, apareix
la barraca dels Porcs, de pedra i amb
xemeneia, i que és un bon refugi
en cas de necessitat. El camí
continua en la mateixa direcció
prop de la carena i després revolta
a la dreta deixant la carena a l’esquerra.
Al cap de 900 m des del coll trobem
una bifurcació (13’; 502670
– 4704285 – 740). Anem pel
camí de la dreta (botons blancs),
que baixa a passar el torrent de la
Maçana i i després puja
a les barraques.
2.40 h. Barraques
de les Colomates. 502245
– 4703340 – 808. Conjunt
de barraques de pastors en un llom herbat.
Actualment una està condicionada
com a refugi lliure. Baixem SW, passem
pel costat del tancat de l’Esquella,
clos on cada estiu es feia l’Esquellada,
aplegament de totes les vaques de la
Maçana per marcar-les i curar-les,
i que donava lloc a una trobada de pastors
dels dos costats de la frontera en un
ambient festiu. Continuem avall fins
al torrent de la Maçana.
2.45 h. Font
de les Colomates. 502245
– 4703202 – 773. Al costat
esquerra del rierol, en un paratge idíl•lic,
daurat per la catifa de les fulles dels
faigs. Passem el torrent que resseguim
uns metres avall i després ens
anem enlairant, en el nucli de la reserva.
Passem dos recs i arribem a la carena
en un collet. Recte continua el camí
de les Aigües. Nosaltres pugem
a la dreta, prop de la carena, sense
camí clar, fins al ras de Sallfor.
3.25 h. Ras
de Sallfor. 503374 –
4702818 – 961. Entre dues puntes,
a l’esquerra i a la dreta. Tot
el paratge és plenament pirinenc,
malgrat ser a poca alçada i molt
a prop del mar. La panoràmica,
si la boira, molt freqüent en aquesta
zona, no ens ho impedeix, és
magnífica, amb les planes del
Rosselló i de l’Empordà
a un costat i a l’altre. A recer
d'unes roques del costat nord hi ha
un minúscul refugi que pot servir
de protecció. Enllacem amb el
GR-10, que seguim a l’esquerra
(E) i que ja no abandonarem fins a Banyuls.
A partir d’aquí ja és
gairebé tot baixada, per camí
ben marcat i clar. Descendim, doncs,
pel costat est, al començament
amb fort pendent, que ens obliga a estar
atents i a deturar-nos de tant en tant
per gaudir del paisatge, que va canviant,
primer a l’alzinar, després
al garric i finalment deixa pas a la
vinya. Força avall entronquem
amb el camí de l’Aigua
(50’; 504583 – 4702753 –
568) i la baixada se suavitza del tot.
Al davant fa estona que tenim la silueta
de la torre de Madaloc.
4.35 h. Coll
de Vallòria. 505810
– 4703641 – 430. Coll profund
i cruïlla de camins. Continuem
pel GR, en una última pujada.
5.15 h. Coll
dels Gascons. 507188 –
4703672 – 368. Hi trobem la carretera
de Banyuls a la torre de Madaloc i Port-Vendres.
Continuem pel GR, que passa la carretera
algunes vegades en una baixada precipitada.
Aquí comença el domini
del vinyet, magníficament cultivat
i que produeix el famós vi de
Banyuls. Al coll de Llagostera deixem
definitivament la carretera a la dreta
i continuem pel serrat, que va descendint
fins a Banyuls.
6.25 h. Banyuls
de la Marenda.
És una vila turística
situada a la Costa Vermella. Tradicionalment
ha estat un poble agrícola (cal
destacar la viticultura, s'hi fa una
mena de vi dolç muscat específic)
i mariner; actualment el turisme ha
substituït la pesca. Sembla que
fins temps relativament recents el contraban
ha tingut un pes important a l'economia
de Banyuls. Un dels banyulencs més
famosos és Aristides Maillol,
nascut al 1861, considerat un dels més
grans escultors del segle XX. Un museu
li ret homenatge a la casa de Banyuls
on va viure a partir de 1910.
Final de l’itinerari. |
|
|
|
| Data
del recorregut: Itinerari
fet el 2011 amb el CMSC. |
Mapes
útils
| Banyuls.
2549 OT. Carte de Randonnée,
1:25 000 IGN. París |
|
|
|
|
|
