Interès
de l'itinerari
He
escollit el Montmeneu com a cim comarcal
del Segrià, tot i que per cinc
metres no és el punt més
alt, que ostenta el puntal d'Escambrons
(500 m), perquè és el
més significatiu de la comarca
i perquè n'ofereix una panoràmica
esplèndida. Malgrat que el Segrià
és terra plana, la petita ascensió
al Montmeneu recompensa sobradament
el minso esforç. La caminada
queda arrodonida si, tal com proposem,
la pujada al cim es completa amb les
visites de l'aiguabarreig del Segre
amb l'Ebre, a Mequinensa, ja en terres
aragoneses, i el del Cinca i el Segre,
a la Granja d'Escarp. |
|
|
Aproximació
Agafem
la C-12 de Lleida cap a Maials i en
aquesta població la C-45, cap
a Serós i Fraga. Al punt quilomètric
17,8 girem l'esquerra, en direcció
SW, per una pista que porta a una
explotació minera. Poc després
hi ha un encreuament, seguim recte
i després de 2,8 km, quan es
troba el GR-65-5 que ve de Maials,
poc abans de la bassa del Pedrós,
comencem a caminar, seguint el GR.
Si es va en cotxe particular es pot
seguir un quilòmetre més
per aquesta pista, fins a una masia.
També es podria agafar el GR
a Maials, però així
s'escurça la caminada 7 km.
També es pot agafar la C-45
a Fraga en direcció a Maials
i abans d'arribar a aquesta població
desviar-se quan s'arriba a la pista
de terra.
L'excursió, tal com la proposo,
suposa tenir dos cotxes o fer un desplaçament
amb taxi. Jo la vaig fer amb autocar,
amb el CMSC, guiada pel grup d'en
Joan Vilanova, d'Arbeca. Si no es
vol fer el camí d'anada i tornada,
quan s'ha assolit el Montmeneu refem
el camí. L'excursió
feta així és d'unes
dues hores.
|
|
Característiques
tècniques
|
Durada:
4:30 a 5:00 hores. |
|
Desnivell:
200 metres de pujada; 400 de baixada.
|
|
Distància:
14,7 km, més 3 km de visita a
l'aiguabarreig del Segre i el Cinca.
|
|
Dificultat:
Cap. |
|
Recomanacions
No
és una excursió recomanable
a l'estiu. La millor època és
un dia clar d'hivern o principis de
primavera. |
|
|
Descripció
del recorregut
|
Cruïlla
on hi ha el GR - Montmeneu - Límit
amb Aragó - Mequinensa.
Aiguabarreig del Segre i el Cinca.
|
|
Cruïlla (prop
de la bassa del Pedrós). 0:00
h; 300 m. Sortim seguint
el GR-65-5 (que ens acompanyarà
fins a Mequinensa) en direcció
NW, per una pista que comunica els camps,
dominats, sobretot, per l'olivera. Primer
anem de pla i després ascendim
molt suaument.
Desviació.
0:37 h; 375 m. Deixem la
pista principal, per on seguex el
GR, que va a l'esquerra, i per una
pista secundària anem a trobar
un corriol que puja entre feixes,
voltant la punta del Montmeneu, la
silueta cònica del qual tenim
davant nostre, per la dreta. El camí
arriba a un petit collet, al NW del
cim. Un marcat camí segueix
la carena fins al cim. En uns 7 min
hi arribem.
Montmeneu. 1:05
h; 495 m. Al cim hi ha
un vèrtex geodèsic.
La vista sobre la plana del Segrià
és extraòrdinària
i, si el dia és clar, fins
als Pirineus, amb una panoràmica
molt àmplia, fins al Cotiella
i els Posets. Al sud les valls on
hi ha els embassaments de Riba-roja
i Mequinensa i la vall del Matarranya.
A l'oest alguns pobles de la Franja
d'Aragó, en especial Mequinensa,
on destaca el seu castell. A l'est
les Garrigues i el Montsant. Un queda
gratament sorprès de l'amplitud
visual que ofereix un cim tan petit.
Baixem pel mateix camí fins
al collet i continuem, en lleugera
baixada pel l'altra banda fins que
retrobem la pista principal.
Pista. 1:25
h. 400 m. Retrobem el GR,
que seguim cap a la dreta. A partir
d'ara anem caminant per la divisió
d'aigües, de manera que la vista
és força agraïda,
especialment vers el sud, on veiem
l'Ebre per sota nostre.
Mas del Tonet.
2:30 h; 350 m. Entrem en
terres aragoneses. Aviat deixem la
pista principal i n'agafem una altra
a l'esquerra. Després d'una
estona llarga deixem la pista i baixem
per un corriol a un barranc que hi
ha a la nostra esquerra. Som ja a
sobre de Mequinensa. Hi arribem pel
pont d'Arbora, sobre el Segre, al
costat mateix de l'aiguabarreig amb
l'Ebre, que es veu nítidament
marcat pel color de l'aigua.
Mequinensa.4:00
h; 95 m. Vila de 2.466
hab., construïda gairebé
tota de nou arran de la inundació
de l'antiga població pel pantà
de Riba-roja. Si hi ha temps mereixen
una visita les instal·lacions
de la central hidràulica del
pantà de Mequinensa (cal concertar
visita prèvia).
Aiguabarreig.
L'aiguabarreig per antonomàsia
és el del Cinca i el del Segre.
Per anar-hi cal desplaçar-se
en vehicle per la carretera que va
a la Granja d'Escarp. Un mig quilòmetre
abans d'arribar-hi, a l'esquerra hi
ha una pista que ens permet veure
alguns racons que són reserva
natural, i aigües més
amunt, l'aiguabarreig. En la migradesa
dels rius del nostre país,
aquí es troba la sensació
d'un riu de debò.
|
|
|
Data
del recorregut: Itinerari
fet el 14 de desembre de 2003, amb el CMSC.
En Joan Vilanova i els seus amics feien de
guies |
Mapes
útils
Mapa
Comarcal de Catalunya. Segrià,
, 1:50.000, ICC. |
|
|
|
|