Un
camí al cel |
En nits serenes podem veure una franja blanca que
travessa el cel de banda a banda, amb molts estels.
Són només una petita part dels nostres veïns. Entre
tots formem la Via Làctia. |
|
|
|
La
Via Làctia és la nostra galàxia.
Els romans l'anomenaren "Camí de Llet".
És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000
milions d'estels, entre ells, el Sol. |
 |
 |
El Sistema
Solar és en un dels braços de l'espiral, a uns
30.000 anys llum del centre i uns 20.000 de l'extrem.
En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una
massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.
Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant
del centre de la galàxia. Es desplaça a uns 270 km.
per segon.
No podem veure el brillant centre perquè s'interposen materials
opacs, pols còsmica i gasos freds, que no deixen passar la
llum. |
La Via Làctia té forma de lent convexa.
El nucli té un bony central de forma el·líptica
d'uns 8.000 anys llum de diàmetre. Els estels del nucli estan
més agrupats que els dels braços. Al seu entorn hi ha
un núvol d'hidrogen, alguns estels i cúmuls estel·lars. |
 |
|
La Via Làctia forma part del Grup Local, |
juntament amb les galàxies d'Andròmeda
(M31) i del Triangle (M33), els Núvols de Magallanes (satèl·lits
de la Via Làctia), les galàxies M32 i M110 (satèl·lis
d'Andròmeda), galàxies i nebuloses més petites
i altres sistemes menors. En total hi ha unes 30 galàxies que
ocupen un àrea d'uns 4 milions d'anys llum de diàmetre.
Tot el gup orbita al voltant del gran cúmul de galàxies
de Virgo, a uns 50 milions d'anys llum. |
|