ELS MAGISTRATS
Arconts
De les magistratures sortejades la més important
és l'arcontat. Els arconts (archóntes) eren nou més
un secretari (grammateús), escollits en un inici entre els
ciutadans de les dues primeres classes, si bé les condicions de
cens van anar desapareixent amb el temps. Les seves funcions eren sobretot
religioses i judicials. Dels nou els més prestigiosos eren l'arcont
rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el
polemarc, president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i
l'arcont epònim, que donava nom a l'any. Els altres sis eren els
tesmotetes, encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions.
En realitat l'arcontat tenia més prestigi que no pas poder real,
perdut a favor dels estrategs
Els estrategs (strategoí)
Deu estrategs. especialment des de Pèricles l'estratègia
esdevé la magistratura suprema, gràcies al fet que és
electiva i, a més, reelegible, i sobrepassa sovint les seves atribucions
teòriques de comandància de l'exèrcit per la capacitat
de convicció davant l'assemblea d'estrategs com Pèricles,
Nícias i Alcibíades. En canvi, al segle IV a.C. els estrategs
retornen a les seves funcions exclusivament militars.
|