AORIST D'INDICATIU ACTIU I MITJÀ

• Per a l'aorist d'indicatiu en la veu activa i mitjana les dues formacions principals s'anomenen aorist sigmàtic i aorist temàtic. La major part dels verbs tenen l'aorist sigmàtic, malgrat que n'hi ha bastants que tenen el temàtic. Malgrat que no és habitual, alguns admeten totes dues formacions.
• En general l'aorist expressa una acció puntual, però en l'indicatiu indica, a més, passat. La traducció de l'aorist d'indicatiu ha de ser, doncs, en pretèrit perfet 'va deslligar' o 'deslligà'.
• Com a temps de passat l'aorist d'indicatiu es construeix amb augment i amb les desinències personals secundàries.

1. Aorist sigmàtic

El tema de l'aorist sigmàtic es caracteritza per la presència del sufix -σ(α)-.

1.1. Estructura

1.2. Paradigma: verb λύω 'deslligar'

1.3. Canvis fonètics

L'addició de -σ- per formar el tema de l'aorist produeix uns canvis fonètics en entrar en contacte amb la consonant anterior:

a) verbs amb el tema de present acabat en consonant oclusiva:

b) verbs amb el tema de present acabat en consonant líquida: desapareix la -σ- i s'allarga la vocal anterior de diferents maneres:

c) verbs contractes: allarguen l'última vocal del tema davant -σ-:

• άω (ῶ) ⇒ -ησ-, per exemple: νικάω ⇒ ἔνικησα
• έω (ῶ) ⇒ -ησ-, per exemple: ποιέω ⇒ ἐποίησα
• όω (ῶ) ⇒ -ωσ-, per exemple: δηλόω ⇒ ἐδήλωσα

2. Aorist temàtic

L'aorist temàtic es forma igual que l'imperfet en l'indicatiu i que el present en l'infinitiu i el participi, axí com en els altres modes: amb la vocal temàtica i les mateixes desinències personals. L'única diferència és un tema específic, distint del tema de present.

2.1. Estructura

2.2. Paradigma: λείπω 'abandonar'

2.3. Formació del tema

El tema de l'aorist temàtic es distingeix del de present per diversos procediments:

1) Alternança vocàlica de l'arrel. Exemples:

2) Absència de reforços i sufixos. Exemples:

3) Arrel completament diferent. Exemples:

4) Amb reduplicació. Exemple:

 

	Gramàtica grega