EMPORITANS I IBERS
Estrabó (III, 3) ens aporta la informació
que els veïns d'Empòrion eren els indicetes, poble que s'escamparia
aproximadament entre el Pirineu i Blanes i que es trobava en l'edat del
ferro quan van entrar en contacte amb els primers colons. Estrabó
i Livi, la defineixen com una ciutat doble, grega i ibèrica:
"És
una ciutat doble, dividida per un mur, prop de la qual vivien al
començament alguns indicetes, perquè, malgrat tenir
un govern independent, preferien per seguretat compartir amb els
grecs un recinte comú, que era tanmateix doble i migpartit
per un mur"
Estrabó, III, 4, 8.
"Ja
aleshores Empúries eren dues ciutats dividides per un mur.
L'una l'ocupaven el grecs, originaris, com els massaliotes, de Focea;
l'altra, els hispans".
Livi, XXXIV, 9, 1.
|
Tots dos coincideixen en un aspecte: Empòrion
era una ciutat doble, amb una part habitada per grecs i l'altra per indígenes,
separades per un mur mitjaner. Estrabó afegeix que alguns indicetes
cercaren la protecció de les muralles emporitanes, mantenint, però,
alhora que una separació física, la seva independència
política, com hauria passat en altres polis gregues -alguns casos
podrien ser Halicarnàs, Agde o Elea. Hi ha indicis arqueològics
que, durant el segle V, just al costat de la ciutat grega es va formar
un petit barri habitat per ibers, els quals probablement va esdevenir
ciutadans de la polis emporitana no gaire temps després. Aquest
fet demostraria les excel·lents i estretes relacions entre colons
i indígenes.
Un suport per atribuir als ibers el barri fora muralla
podria ser l'existència certa d'un complex religiós que
hi sembla relacionat, si més no per veïnatge. Durant el segon
quart del segle IV a.C. Empòrion emprengué un ambiciós
projecte de remodelació de l'extrem sud, al mateix temps que promovia
importants canvis políticosocials: s'enderrocà el santuari
i els seus fonaments foren reutilitzats per bastir-ne un altre dedicat
a Asclepi. Alhora s'aixecà la nova muralla, que s'avançà
més al sud, envoltant ja el recinte sagrat i ocupant l'espai del
raval extramurs. Això obligà a desmantellar la petita aglomeració
que s'arrecerava al peu de l'antiga muralla i li feia perdre el valor
defensiu. La seva població devia haver passat ja a viure dins el
mateix recinte dels grecs. Aquest degué ser el moment en el qual
els indicetes i els foceus "es van unir en una mateixa comunitat
política, mixta no solament per la doble ètnia dels seus
membres sinó també per una certa barreja d'institucions
bàrbares i gregues" (Estrabó, III, 4, 8). Hi ha altres
indicis que es va produir un sinecisme al primer quart del segle IV: peces
de ceràmica àtica, amb els noms ibèrics dels seus
propietaris grafitats a la base i necròpolis mixtes grecoibèriques
al voltant de la ciutat.
Del territori de l'entorn, poblat pels indicetes, els
grecs obtenien diversos productes que podien exportat: la sal a la costa,
metalls en algunes zones mineres explotables a petita escala, i els cereals
-blat i ordi-. Aquest darrer fou el que esdevingué més important.
Estrabó (III, 4, 9) parla de la chóra (territori) emporitana, dividint-la
en dues parts, una que solament produïa espart, corresponent a la
plana pantanosa de la vora del mar, i una altra de fèrtil que deu
ser la zona de serres baixes que s'estenen fins als sistemes muntanyosos
de l'interior. Precisament en aquesta àrea intermèdia, com
a Puig Castellà de Pontós, s'han descobert darrerament un
seguit de conjunts aïllats de sitges, de vegades en gran quantitat,
que van començar a ser utilitzats a les darreries del segle V a.C.
i que són indici d'una agricultura molt desenvolupada amb un alt
índex de producció. També Ullastret, a la franja
d'aiguamolls de la costa, hauria pogut servir de centre d'emmagatzament.
Aquests grans conjunts de dipòsits evidencien un gran excedent
de cereals destinat a ser exportat a gran escala. El paper d'Empòrion
i Roda havia de ser no solament introduir el gra als circuits comercials
mediterranis sinó també organitzar-ne la producció.
El control dels ressorts de l'economia dels indicetes degué donar
als grecs un cert domini sobre ells, encara que van respectar la independència
política dels seus poblats.
L'inici del conreu de cereals a gran escala degué
començar al segle V a.C., quan Massàlia va començar
a promoure l'activitat agrícola a les factories que en depenien
per paliar la manca de cereals en el seu sòl pedregós. Ara
bé, el gra d'origen ibèric no va ser enviat exclusivament
a Massàlia ni al proper món púnic, sinó que
una part de la producció degué ser destinat a Atenes. L'exportació
cerealística a gran escala va afavorir l'auge econòmic de
què Empòrion va gaudir en època clàssica i
la seva independència respecte a Massàlia.
Les conseqüències de la presència
grega a casa nostra va conduir a un procés aculturador que va transformar
paulatinament la vida dels seus antics pobladors. Pel que fa a les estructures
econòmiques, la presència grega hauria estimulat entre els
indígenes la recerca de metalls i sal, el conreu de l'olivera i
la producció d'oli, la indústria del lli i sobretot el conreu
de cereals. També es van introduir indústries noves com
la de salaons. L'ús del torn va incrementar la producció
ceràmica i el nou costum de beure vi va provocar un canvi en el
tipus de vasos. En general va augmentar notablement la producció
bronzística. La introducció de la moneda va ser tardana
(cap al 250 a.C.).
Els préstecs culturals a la comunitat indígena
consistirien en l'adaptació de l'alfabet grec oriental a la llengua
ibèrica, la introducció de formes de cultura social grega
en el món indígena -difusió del simposi i noves modes
en el vestit-, l'aparició de la iconografia grega com sirenes,
esfinxs, grius... En el cas de l'urbanisme s'observa l'adopció
del model de muralles amb torres de defensa de tipus grec, sent-ne el
cas més paradigmàtic el d'Ullastret. Probablement es va
produir una assimilació entre divinitat gregues i indígenes.
Així doncs, la fundació d'Empòrion
va condicionar el desenvolupament de la cultura ibèrica i la va
apropar a les civilitzacions mediterrànies. D'aquesta manera, quan
Roma emprendrà la conquesta de les terres ibèriques per
integrar-les al seu imperi i a les seves estructures sòcioeconòmiques
i culturals, tindrà ja el camí preparat per a una ràpida
romanització, a la qual acabarà sent arrossegada també
la ciutat grega, integrada al municipi romà d'Empúries.
|
 |
|
 |
|
 |
Vas pintat (Empúries,
s. III a.C.), inscripció en alfabet ibèric i moneda
emporitana amb la llegenda ibèrica Untikesken. Tres
exemples d'aculturació dels ibers: la ceràmica, l'escriptura
i la moneda van ser adoptades pels ibers a partir de la influència
de les colonitzacions, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona
(S.G.). |
|