EURÍPIDES

D'Eurípides (Atenes, c. 485-406 a. C.) es conserven 19 obres. Mentre va viure Eurípides ni va gaudir de l'acceptació del públic ni va guanyar gaires concursos tràgics, sinó que el seu teatre va aconseguir l'èxit després de mort, superant en representacions Èsquil i Sòfocles. D'entre les seves tragèdies destaquen:

• Medea: Quan els Argonautes arriben a la Còlquida, Medea s'enamora del seu cap, Jàson i els ajuda amb els seus poders màgics a recuperar el velló d'or, traint el seu pare, el rei, i el seu poble i matant el seu propi germà. Després fuig amb els grecs i es casa amb Jàson. L'obra comença quan, vivint tots dos a Corint amb els seus fills, Jàson vol separar-se'n per casar-se amb la filla del rei. Però Medea es venja de Jàson matant amb màgia la seva promesa i els seus propis fills. Tot seguit fuig de Corint.
• Hipòlit: Fedra, casada amb Teseu, rei d'Atenes, s'enamora del seu fillastre Hipòlit. Sense cap altra esperança que la mort, explica el seu secret a la dida. Quan la dida insinua a Hipòlit l'amor de Fedra, el noi el refusa indignat. Llavors Fedra, espantada perquè Hipòlit la delati a Teseu i despitada pel seu rebuig, es penja després d'escrire una nota on acusa Hipòlit de voler-la seduir. Teseu desterra el fill, el qual mor en un accident en sortir d'Atenes.

Les altres obres conservades són: Alcestis, Els fills d'Hèracles, Suplicants, Hècuba, Ió, Andròmaca, Troianes, Electra, Hèracles, Ifigenia a Tàurida, Hèlena, Fenícies, Orestes, Ifigenia a Àulida, Bacants, El Ciclop (drama satíric) i Resos.

Tècnicament Eurípides dóna menys importància al paper del cor i usa sovint el procediment del deus ex machina, segons el qual al final de l'obra apareix un personatge, generalment un déu, que en resol el desenllaç. El teatre d'Eurípides es caracteritza pel seu realisme i per la seva comprensió de les passions humanes com l'amor i la gelosia, motors del comportament de l'home en comptes de la divinitat com en els tràgics anteriors.

Eurípides, Musée du Louvre, París (S.G.).

Els clàssics grecs