|
|
LA QÜESTIÓ HOMÈRICA
A l'antiguitat no hi havia cap dubte que
la Ilíada i l'Odissea
havien estat escrites per un poeta anomenat Homer, de la vida del qual
circulaven diferents versions, en molts aspectes contradictòries.
Al segle XVIII es va començar a dubtar fins i tot de la seva existència,
ja que un seguit de contradiccions, inconseqüències i repeticions
feien pensar que els poemes homèrics no eren obres unitàries
amb un sol autor:
-
contradiccions:
- de llengua: Homer fa servir formes
de diversos dialectes,
- d'estil: es donen diferències
d'estil massa grans per a un mateix autor,
- de la cultura material: en Homer
apareixen elements d'èpoques diverses; per exemple
hi trobem armes de bronze i de ferro, enterrament per inhumació
i per cremació,
- de l'argument: un cas extrem és
el de Pilèmenes, un guerrer de la Ilíada
que mor i que més endavant reapareix viu.
|
-
repeticions: sovint es repeteixen
molts versos i expressions al llarg del poema, de vegades fins i tot
escenes senceres, per exemple en descriure el sacrifici d'un animal
o com un guerrer es prepara per al combat.
-
defectes de composició:
en ocasions el poeta sembla oblidar-se del pla que ha estat anunciat
o del que ha passat abans. Així, en el primer cant de la Ilíada
Zeus decideix deixar
guanyar els troians
perquè els grecs s'adonin com els perjudica la retirada d'Aquil·les,
però fins al VIII els grecs segueixen vencent. Es dóna
una altra incoherència quan a la Ilíada un dia
es dina dos cops.
Les teories que, basant-se en
aquestes inconseqüències, negaven, sobretot durant el segle
XIX i principis del XX, la unitat dels poemes homèrics, es poden
aplegar en dos grups:
-
Les teories d'ampliació
defensaven la idea que a un poema original, d'extensió reduïda,
altres poetes hi havien anat afegint noves parts.
-
Les teories de compilació sostenien que la Ilíada i l'Odissea havien nascut
amb la unió de petits poemes independents. Això creien
els romàntics, que els veien com una mostra de poesia popular.

|