ELS TEMPLES El temple era lhabitatge del déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus i daltres béns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el més sovint a lexterior del temple, entorn de laltar, amb excepcions com el temple dApol·lo a Delfos. Des del punt de vista arquitectònic ledifici del temple grec apareix al s. VIII a.C. com a resultat duna llarga evolució des del mègaron micènic. Primer eren construïts amb toves i una columnata de fusta i fins a la fi del s. VII a.C. no es comencen a construir en pedra. La major part dels temples grecs són de planta rectangular. Les seves parts solen ser:
Fora daquesta estructura generalitzada, alguns temples com el Filipèon dOlímpia tenien forma de thólos, és a dir dedifici circular. Malgrat que avui dia en veiem unes restes duna pedra immaculada, els temples eren pintats amb colors vius. Maqueta del temple de Zeus a Olímpia, Musée du Louvre, París (S.G.). (1) naos, (2) prónaos, (3) opistòdomos, (4) peristil, (5) basament, (6) frontó, entaulament (10=7+8+9), arquitrau (7), fris (8+9), mètopes (8), tríglifs (9). L'Hefesteion a l'àgora d'Atenes, construït a mitjan s. V a.C., possiblement el temple grec més ben conservat (S.G.).
|